Buy
Bookshop
Vides catalanes que han fet història
AnonymousUser

Index

  • Vides catalanes que han fet història

  • Coberta
  • Coberta (1)
  • Sinopsi
  • Portadella
  • Pròleg: Història encarnada
  • Citació
  • Introducció: El temps de la biografia
  • Edat antiga
  •     Introducció
  •     250 aC. Indíbil i Mandoni, reis del poble ibèric del ilergets
  •     c.50 dC. Luci Licini Sura i el seu llibert: el tarraconense que fou tres vegades cònsol
  •     96-97 dC Els Minicis Natals: els senadors de la Barcelona romana
  •     290 dC. Eulàlia, una adolescent rebel, patrona de Barcelona
  •     301 dC. Pacià, el primer sant bisbe de Barcelona
  •     390 dC. Gal·la Placídia: reina dels visigots i emperadriu romana
  • L’edat mitjana
  •     Introducció
  •     805. Duoda, la comtessa escriptora educadora
  •     840. Guifré el Pelós: història, mite i llegenda
  •     931. El comte marquès Borrell II de Barcelona. Arquitecte involuntari de Catalunya?
  •     971. Oliba, abat i bisbe. Un prelat europeu en temps convulsos
  •     1020. Almodis de la Marca. Mediadora cap a Occitània i al-Àndalus
  •     1070. Abraham bar Hiyya, un pont entre dos mons
  •     1113. Ramon Berenguer IV. Entre la guerra i la diplomàcia
  •     1138. Guillem de Berguedà, un gentil baró de Catalunya
  •     1185. Ramon de Penyafort. Un jurista al servei de la revolució eclesiàstica
  •     1208. Jaume I. Les conquestes d’una personalitat complexa
  •     1240. Arnau de Vilanova. Entre la medicina i la religió
  •     c. 1240. Bernat Desclot. El cronista del triomf
  •     1292. Elisenda de Montcada: la reina de Pedralbes
  •     1319. Pere III el Cerimoniós: governar la Corona d’Aragó en temps de crisi
  •     1330. Francesc Eiximenis: teologia, política i educació
  •     1400. Ausias Marc: l’home d’acer, i carn i fusta
  •     1410. Joanot Martorell, el cavaller que escrigué el Tirant
  •     1422. Francesc de Verntallat: el cabdill dels remences
  •     1430. Isabel de Villena. L’espiritualitat femenina al claustre
  •     1452. Ferran II. Autoritarisme a l’interior i maquiavel·lisme a l’exterior
  • L’època moderna
  •     Introducció
  •     1575. Joan Pere Fontanella, jurista i polític
  •     1579. Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona: poeta barroc
  •     1594. Juliana Morell, un exemple del feminisme cristià
  •     1594. Joan Sala, àlies Serrallonga. Un bandoler del segle XXI?
  •     1657-1658. Francesc Ametller. L’absolutista que va salvar el dret civil català
  •     1660. Rafael Casanova, el darrer conseller en cap de Barcelona
  •     1663. Ramon de Vilana Perlas. El polític català més influent de la seva època
  •     1670. Pau Ignasi de Dalmases. L’ambaixador il·lustrat
  •     1678. Antoni Viladomat. D’artesà a artista
  •     1691. Bernat Glòria. La nova burgesia de negocis
  •     1703. Baldiri Reixac. La tradició educativa catalana
  •     1716. Gaspar de Portolà. Els catalans a Amèrica
  •     1720. Maria Àngela Martí. Visibilitat i anonimat de les dones treballadores
  •     1734. Antoni Gimbernat. Un anatomista a la cort i l’auge de la cirurgia moderna
  •     1751. Francesc Salvà i Campillo. El metge innovador i pioner del telègraf elèctric
  •     1771. Damià Campeny. Pels camins de l’Arcàdia
  •     1771. Tomàs de Puig. Advocat, afrancesat convençut i catalanista
  •     1778. Ferran Sor. El guitarrista de referència internacional
  • Vides als temps contemporanis
  •     Introducció
  •     1800. Els Güell. Uns indians convertits en industrials, polítics, polemistes i mecenes
  •     1806. Ramon Cabrera. El Tigre del Maestrat
  •     1807. Antoni Maria Claret. Activista religiós i eclesiàstic influent
  •     1810. Jaume Balmes. Improbable catolicisme per a una societat industrial
  •     1814. Joan Prim. De conspirador infatigable a cap de govern d’Espanya
  •     1817. Antonio López y López. L’empresari més ric i més controvertit del seu temps
  •     1817. Manuel Girona i Agrafel. Un burgès laboriós i perseverant
  •     1818. Els Rubió. Catalunya com a nació literària
  •     1824. Víctor Balaguer. La construcció de la catalanitat
  •     1824. Josep Anselm Clavé. La música popular dels nous treballadors
  •     1824. Francesc Pi i Margall. «L’apòstol del federalisme republicà que sembrà en terra estèril»
  •     1839. Frederic Soler. La figura oblidada?
  •     1841. Valentí Almirall. El primer líder del catalanisme polític
  •     1843. Els Vayreda. Tres enfants du siècle entre l’enyor del passat i la incertesa del futur
  •     1845. Àngel Guimerà. El poder del teatre
  •     1845. Jacint Verdaguer. Geni de la terra, remuntador de la poesia catalana als cels europeus
  •     1845. Dolors Monserdà. Una escriptora pionera i engatjada
  •     1846. Narcís Oller. El creador de la novel·la catalana moderna
  •     1857. Dolors Aleu. La medicina té nom de dona per primera vegada
  •     1859. Francesc Macià. Cabdill i president de Catalunya
  •     1860. Isaac Albéniz. Un modernista entre Catalonia i Iberia
  •     1860. Joan Maragall. Autobiografia, censura i mite
  •     1862. Teresa Claramunt. Obrera, activista anarquista i feminista
  •     1865. Carme Karr. De professió, donassa
  •     1866. Ramon Casas. El modernista que renovà la pintura catalana
  •     1867. Josep Puig i Cadafalch. Un arquitecte al capdavant de la Mancomunitat
  •     1868. Pompeu Fabra. El seny ordenador de la llengua catalana
  •     1868. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. El cardenal de la pau
  •     1870. Enric Prat de la Riba. Entre la nació i l’estat català
  •     1872. Francesca Bonnemaison. Educació catòlica i catalanista
  •     1873. Rosa Sensat. Ciència i renovació de l’escola
  •     1876. Francesc Cambó. Un home amb moltes passions
  •     1876. Pau Casals. «No hi ha hagut cap músic com ell»
  •     1878. Josep Clarà. L’ideal de bellesa del noucentisme
  •     1879. Els Pi i Sunyer. Els professionals republicans i catalanistes que s’exiliaren
  •     1879. Josep Pijoan. La política cultural de la Mancomunitat
  •     1881. Eugeni d’Ors. El verbalitzador del noucentisme
  •     1882. Lluís Companys. La personificació de la complexitat catalana
  •     1882. Antoni Rovira i Virgili. Un intel·lectual compromès
  •     1884. Josep Carner. La veu poètica de la Catalunya moderna
  •     1887. Salvador Seguí, el Noi del Sucre. L’heterodòxia llibertària d’un sindicalista revolucionari
  •     1887. Joan Peiró. La cultura sindical i anarquista de l’obrerisme
  •     1887. Agustí Calvet, Gaziel. Un referent literari i ideològic de plena vigència
  •     1888. Antoni López Llausàs. L’editor del Fabra, el llibreter de la Catalònia
  •     1888. Margarida Xirgu. La gran diva del teatre català
  •     1891. Pere Bosch Gimpera. El creador de l’escola arqueològica catalana
  •     1892. Andreu Nin. Vida, pensament i mort d’un heterodox
  •     1892. Lola Anglada. Tres cops perillosa: roja, separatista i republicana
  •     1892. Aurora Bertrana. Un model inèdit d’escriptora moderna
  •     1893. Joan Miró.«Atènyer, tot restant pintor, la poesia i la música.»
  •     1893. Carles Riba. Poeta apassionat i intel·lectual compromès
  •     1896. Robert Gerhard. Ser de Valls arreu del món
  •     1897. Josep Pla. Compromís literari, activisme polèmic
  •     1901. Joan Garcia Oliver. El gimnasta de la revolució social
  •     1902. Josep Samitier. Un crac dins i fora del camp
  •     1904. Salvador Dalí. La conquesta de l’irracional
  •     1905. Frederica Montseny. La ministra anarquista
  •     1908. Mercè Rodoreda. Voluntat d’exigència
  •     1909. Irene Polo. La intrèpida reportera de la República
  •     1910. Jaume Vicens Vives. La determinació de redreçar el país
  •     1913. Salvador Espriu. Demiürg d’un univers literari
  •     1918. Maria Aurèlia Capmany. La nostra Simone de Beauvoir
  •     1919. Ramon Margalef. El savi juganer
  •     1920. Josep Benet. L’ideòleg del consens catalanista
  •     1920. Juan Antonio Samaranch. Un home de la situació
  •     1922. Gabriel Ferrater. Un poeta mític, un intel·lectual heterodox
  •     1923. Antoni Tàpies. La recerca de l’absolut
  •     1926. Josep M. Castellet. La construcció d’un personatge en grup
  •     1927. Kubala. Una estrella al desert
  •     1928. Carlos Barral. L’editor poeta
  •     1930. Carmen Balcells. L’agent literària 007
  •     1931. Josep Fontana. L’historiador que feia pensar la gent
  •     1933. Montserrat Caballé. Un fil de veu per a l’eternitat
  •     1938. Fabià Puigserver. Un nou teatre per a temps nous
  •     1939. Manuel Vázquez Montalbán. Una crònica sentimental
  •     1946. Montserrat Roig o el llegat de la raó crítica
  • Els autors
  • Crèdits



  • In this book: Content of the Book
    My notes
    My highlights

Settings

  • Font:
  • Text size:
    Aa  Aa
    Reset text size
  • Background color:
    Aa Aa Aa Aa
  • Interface language:

Bookmarks
Highlights
Notes
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Dictionary
  • Wikipedia

1
Vides catalanes que han fet història ·     805. Duoda, la comtessa escriptora educadora