Buy
Bookshop
Expressió gràfica a l'enginyeria
AnonymousUser

Index

  • Expressió gràfica a l'enginyeria

  • (1)
  • (2)
  • (3)
  • (4)
  • (5)
  • Agraïments
  • Introducció i estructura del llibre
  • Teoria. Què i com podem dibuixar
  • Què podem arribar a dibuixar
  • Què podem arribar a dibuixar
  •     1. Recorregut pels sistemes de representació d’objectes del dibuix tècnic més habitual en l’enginyeria
  •     2. Projecció gràfica
  •         2.1. Projecció cònica (perspective projection)
  •         2.2. Projecció paral·lela
  •             2.2.1. Projecció ortogonal (orthographic projection)
  •             2.2.2. Projecció obliqua
  • Com dibuixem quan dissenyem
  • Com dibuixem quan dissenyem
  •     1. Nivells de qualitat i concreció del dibuix per a dissenyar
  •     2. Un nou format digital d’ajuda al disseny
  • Amb què dibuixem
  • Amb què dibuixem
  •     1. Estris per a dibuixar en el procés de disseny
  •     2. Llapis
  •         2.1. Tecnologia del llapis
  •             2.1.1. Fusta
  •             2.1.2. Portamines (llapis tècnic)
  •         2.2. Tipus de grafit: duresa (tant de fusta com de portamines)
  •     3. Goma d’esborrar
  •     4. Paper
  •     5. Regle o compàs
  • Expressar gràficament en l’enginyeria
  • Expressar gràficament en l’enginyeria
  •     1. Metodologia del procés de disseny
  •     2. Evolució de la metodologia del procés de disseny
  •     3. Nova proposta de metodologia en el procés de disseny
  •         3.1. Fase inicial, conceptual: discussió de fons i de la forma dels objectes
  •         3.2. Segona fase: discussió de la forma sobre el paper
  •         3.3. Tercera fase: croquis «definitiu»
  •         3.4. Quarta fase: modelatge i muntatge virtual
  •         3.5. Cinquena fase: simulació, reajustament de paràmetres i generació de plànols definitius
  • Esbós o esborrany (fases 1 i 2)
  • Esbós o esborrany (fases 1 i 2)
  •     1. Definició
  •     2. Esbós en fase 1: creatiu
  •         2.1. Estris per a un esbós creatiu
  •     3. Esbós en fase 2: normatiu
  •         3.1. Estris per a un esbós normatiu
  •     4. Tècniques
  •         4.1. Per a esbossar (en general)
  •         4.2. Per a agafar el llapis i fer els moviments de la mà
  •             4.2.1. Mà totalment ferma
  •             4.2.2. Fermesa relaxada de la mà
  •             4.2.3. Llapis com a extensió de l’índex
  •             4.2.4. Llapis com a extensió de l’avantbraç, amb suport
  •             4.2.5. Llapis com a extensió de l’avantbraç, sense suport
  •         4.3. Com podem esbossar cercles en perspectiva
  •     5. Exemples d’esbós
  •         5.1. Exemple d’esbós purament artístic
  •         5.2. Exemple d’esbós de la perspectiva d’un objecte
  •         5.3. Exemple d’esbós d’un sistema multivista d’un objecte
  •             5.3.1. Resolució de l’exemple sense incorporar cotes
  •             5.3.2. Resolució de l’exemple amb cotes
  •     6. Quan s’acaba un esbós, comença un croquis?: esbós i esborrany
  • Croquis de peces (fase 3.1)
  • Croquis de peces (fase 3.1)
  •     1. Definició
  •     2. Estris necessaris
  •     3. Tipus de línies (simbologia)
  •     4. Croquisar perspectives a partir de multivista
  •     5. Croquisar multivista a partir de perspectives
  •         5.1. Un exemple senzill
  •         5.2. Un altre exemple
  •         5.3. Un exemple més complex
  • Croquis de conjunts. Unió d’elements amb rosca (fase 3.2)
  • Croquis de conjunts. Unió d’elements amb rosca (fase 3.2)
  •     1. Elements roscats
  •         1.1. Vistes i talls de rosca
  •         1.2. Exemple avançat d’element roscat
  •     2. Unions de peces roscades
  •     3. Exemples
  •         3.1. Unió de peces muntades amb un cargol comercial, volandera i femella
  •         3.2. Unió de peces muntades amb un cargol comercial, una de les quals és roscada en un forat cec
  • Pràctica. Documentació de conjunts muntats
  • Documentar el disseny d’un projecte sobre un conjunt mecànic muntat
  • Exemples de documentació
  • Exemples de documentació
  •     1. Projecte predissenyat
  •         1.1. Enunciat
  •         1.2. Fases 2 i 3
  •     2. Documentació del procés complet de disseny d’un projecte
  •         2.1. Enunciat
  •         2.2. Documentació interna. Fase 1
  •             2.2.1. Concepció del mecanisme motriu
  •             2.2.2. Biela: connexió amb roda central i amb patinet
  •             2.2.3. Estructura de suport al sistema motriu
  •             2.2.4. Patinet: forma i muntatge sobre el terra
  •             2.2.5. Unió entre els elements estructurals
  •             2.2.6. Suport dels eixos
  •         2.3. Documentació interna. Fases 2 i 3
  •             2.3.1. Esbós i croquis del terra
  •             2.3.2. Esquema motriu del vaivé
  •             2.3.3. Croquis de la paret
  •             2.3.4. Croquis del sostre
  •             2.3.5. Croquis de la biela
  •             2.3.6. Croquis de l’eix
  •             2.3.7. Croquis del topall
  •             2.3.8. Croquis del patinet
  •         2.4. Documentació externa
  •             2.4.1. Fase 4. Simulació i ajustament de paràmetres
  •             2.4.2. Fase 5. Generació de plànols definitius
  •             2.4.3. Finalització del procés de disseny
  • Docència i recerca
  • Experiència personal
  • Article de la recerca
  • Article de la recerca
  •     1. Experimentació competencial en l’expressió gràfica
  •         1.1. Resum
  •         1.2. Estructura de document
  •     2. Introducció
  •         2.1. Origen del problema que es vol resoldre
  •             2.1.1. Justificació subjectiva (motivació personal)
  •             2.1.2. Justificació objectiva
  •         2.2. Marc conceptual: prediccions
  •             2.2.1. Predicció, detecció i confirmació d’un canvi: evolució a les competències del segle xxi
  •             2.2.2. El canvi afecta el dibuix a mà alçada
  •             2.2.3. El desenvolupament d’una expertesa depèn de la seva exercitació
  •         2.3. Marc conceptual: recerques que s’han fet fins avui sobre el tema
  •             2.3.1. Precedents propers: estudis des de la perspectiva cognitiva
  •         2.4. Marc conceptual: perspectiva competencial
  •             2.4.1. Per què una perspectiva competencial
  •             2.4.2. Definició de competència
  •             2.4.3. Concreció del concepte de competència en l’àmbit acadèmic universitari
  •             2.4.4. Concreció del concepte de competència en l’expressió gràfica
  •             2.4.5. Model comunicacional de l’expressió gràfica
  •             2.4.6. Competències de l’assignatura d’expressió gràfica de l’EUSS
  •             2.4.7. Proposta de competències de l’expressió gràfica per a la recerca
  •     3. Objectius i hipòtesi
  •         3.1. Objectius generals
  •             3.1.1. Objectiu general 1: exploratori de la recerca del febrer del 2016
  •             3.1.2. Objectiu general 2: interpretatiu de la recerca del febrer del 2016
  •             3.1.3. Objectiu general 3: predictiu de la recerca a llarg termini
  •             3.1.4. Objectius específics
  •         3.2. Hipòtesi de la recerca
  •     4. Metodologia
  •         4.1. Precedents metodològics
  •             4.1.1. Disseny de la recerca de Mohler (2006)
  •             4.1.2. Instruments utilitzats en altres recerques precedents
  •         4.2. Disseny de la recerca del febrer del 2016
  •             4.2.1. Procediments
  •             4.2.2. Variables
  •             4.2.3. Estratègia analítica
  •             4.2.4. Instruments
  •     5. Resultats
  •         5.1. Logística i implantació del treball de camp (febrer del 2016)
  •         5.2. Depuració de resultats
  •             5.2.1. Incoherències
  •             5.2.2. Total de participants
  •         5.3. Observació de resultats amb la mostra completa (87 individus)
  •             5.3.1. Hipòtesi completa: [(HVDG and HMRT) and LMRT]
  •             5.3.2. Hipòtesi parcial esquerra (HVDG and HMRT)
  •             5.3.3. Hipòtesi parcial dreta (HVDG and LDRW)
  •             5.3.4. Coherència entre valors d’MRT respecte a VDGI
  •             5.3.5. Concentració de respostes a MRT
  •             5.3.6. Concentració de respostes a DRW
  •         5.4. Observació de resultats amb la mostra meitat-alta de VDG (46 individus)
  •             5.4.1. Hipòtesi completa: [(HVDG and HMRT) and LMRT]
  •             5.4.2. Hipòtesi parcial esquerra: (HVDG and HMRT)
  •             5.4.3. Utilització de la subvariable per a la validació de la hipòtesi parcial esquerra (HVDGI and MRT)
  •         5.5. Edat d’iniciació als dispositius digitals
  •         5.6. Valors de VDGI i VDGC de cada participant: detecció de variable estranya
  •         5.7. Col·lectiu susceptible de validar la hipòtesi: interferència de la variable estranya
  •     6. Discussió i conclusions
  •         6.1. Sobre les competències de l’expressió gràfica
  •         6.2. Proposta de millora en el temps d’execució de les proves competencials
  •         6.3. Sobre el test DRW: nou instrument per a mesurar la competència constructiva
  •             6.3.1. Proposta de millora del test DRW: redefinició per a evitar una dificultat excessiva
  •         6.4. Compliment de la hipòtesi
  •             6.4.1. Complexitat del fenomen
  •             6.4.2. Variables estranyes
  •             6.4.3. Pronòstic de creixement
  •         6.5. Proposta de millora de la metodologia de la recerca
  •             6.5.1. Incorporació de la motivació del participant com una variable qualitativa dins la hipòtesi
  •             6.5.2. Modificació de l’instrument del qüestionari per a detectar la motivació per part del participant
  • Bibliografia
  • Referències (normativa industrial)



  • In this book: Content of the Book
    My notes
    My highlights

Settings

  • Font:
  • Text size:
    Aa  Aa
    Reset text size
  • Background color:
    Aa Aa Aa Aa
  • Interface language:

Bookmarks
Highlights
Notes
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Dictionary
  • Wikipedia

1
Expressió gràfica a l'enginyeria · (3)