Buy
Bookshop
Expressió gràfica a l'enginyeria
AnonymousUser
Index
Expressió gràfica a l'enginyeria
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
Agraïments
Introducció i estructura del llibre
Teoria. Què i com podem dibuixar
Què podem arribar a dibuixar
Què podem arribar a dibuixar
1. Recorregut pels sistemes de representació d’objectes del dibuix tècnic més habitual en l’enginyeria
2. Projecció gràfica
2.1. Projecció cònica (perspective projection)
2.2. Projecció paral·lela
2.2.1. Projecció ortogonal (orthographic projection)
2.2.2. Projecció obliqua
Com dibuixem quan dissenyem
Com dibuixem quan dissenyem
1. Nivells de qualitat i concreció del dibuix per a dissenyar
2. Un nou format digital d’ajuda al disseny
Amb què dibuixem
Amb què dibuixem
1. Estris per a dibuixar en el procés de disseny
2. Llapis
2.1. Tecnologia del llapis
2.1.1. Fusta
2.1.2. Portamines (llapis tècnic)
2.2. Tipus de grafit: duresa (tant de fusta com de portamines)
3. Goma d’esborrar
4. Paper
5. Regle o compàs
Expressar gràficament en l’enginyeria
Expressar gràficament en l’enginyeria
1. Metodologia del procés de disseny
2. Evolució de la metodologia del procés de disseny
3. Nova proposta de metodologia en el procés de disseny
3.1. Fase inicial, conceptual: discussió de fons i de la forma dels objectes
3.2. Segona fase: discussió de la forma sobre el paper
3.3. Tercera fase: croquis «definitiu»
3.4. Quarta fase: modelatge i muntatge virtual
3.5. Cinquena fase: simulació, reajustament de paràmetres i generació de plànols definitius
Esbós o esborrany (fases 1 i 2)
Esbós o esborrany (fases 1 i 2)
1. Definició
2. Esbós en fase 1: creatiu
2.1. Estris per a un esbós creatiu
3. Esbós en fase 2: normatiu
3.1. Estris per a un esbós normatiu
4. Tècniques
4.1. Per a esbossar (en general)
4.2. Per a agafar el llapis i fer els moviments de la mà
4.2.1. Mà totalment ferma
4.2.2. Fermesa relaxada de la mà
4.2.3. Llapis com a extensió de l’índex
4.2.4. Llapis com a extensió de l’avantbraç, amb suport
4.2.5. Llapis com a extensió de l’avantbraç, sense suport
4.3. Com podem esbossar cercles en perspectiva
5. Exemples d’esbós
5.1. Exemple d’esbós purament artístic
5.2. Exemple d’esbós de la perspectiva d’un objecte
5.3. Exemple d’esbós d’un sistema multivista d’un objecte
5.3.1. Resolució de l’exemple sense incorporar cotes
5.3.2. Resolució de l’exemple amb cotes
6. Quan s’acaba un esbós, comença un croquis?: esbós i esborrany
Croquis de peces (fase 3.1)
Croquis de peces (fase 3.1)
1. Definició
2. Estris necessaris
3. Tipus de línies (simbologia)
4. Croquisar perspectives a partir de multivista
5. Croquisar multivista a partir de perspectives
5.1. Un exemple senzill
5.2. Un altre exemple
5.3. Un exemple més complex
Croquis de conjunts. Unió d’elements amb rosca (fase 3.2)
Croquis de conjunts. Unió d’elements amb rosca (fase 3.2)
1. Elements roscats
1.1. Vistes i talls de rosca
1.2. Exemple avançat d’element roscat
2. Unions de peces roscades
3. Exemples
3.1. Unió de peces muntades amb un cargol comercial, volandera i femella
3.2. Unió de peces muntades amb un cargol comercial, una de les quals és roscada en un forat cec
Pràctica. Documentació de conjunts muntats
Documentar el disseny d’un projecte sobre un conjunt mecànic muntat
Exemples de documentació
Exemples de documentació
1. Projecte predissenyat
1.1. Enunciat
1.2. Fases 2 i 3
2. Documentació del procés complet de disseny d’un projecte
2.1. Enunciat
2.2. Documentació interna. Fase 1
2.2.1. Concepció del mecanisme motriu
2.2.2. Biela: connexió amb roda central i amb patinet
2.2.3. Estructura de suport al sistema motriu
2.2.4. Patinet: forma i muntatge sobre el terra
2.2.5. Unió entre els elements estructurals
2.2.6. Suport dels eixos
2.3. Documentació interna. Fases 2 i 3
2.3.1. Esbós i croquis del terra
2.3.2. Esquema motriu del vaivé
2.3.3. Croquis de la paret
2.3.4. Croquis del sostre
2.3.5. Croquis de la biela
2.3.6. Croquis de l’eix
2.3.7. Croquis del topall
2.3.8. Croquis del patinet
2.4. Documentació externa
2.4.1. Fase 4. Simulació i ajustament de paràmetres
2.4.2. Fase 5. Generació de plànols definitius
2.4.3. Finalització del procés de disseny
Docència i recerca
Experiència personal
Article de la recerca
Article de la recerca
1. Experimentació competencial en l’expressió gràfica
1.1. Resum
1.2. Estructura de document
2. Introducció
2.1. Origen del problema que es vol resoldre
2.1.1. Justificació subjectiva (motivació personal)
2.1.2. Justificació objectiva
2.2. Marc conceptual: prediccions
2.2.1. Predicció, detecció i confirmació d’un canvi: evolució a les competències del segle xxi
2.2.2. El canvi afecta el dibuix a mà alçada
2.2.3. El desenvolupament d’una expertesa depèn de la seva exercitació
2.3. Marc conceptual: recerques que s’han fet fins avui sobre el tema
2.3.1. Precedents propers: estudis des de la perspectiva cognitiva
2.4. Marc conceptual: perspectiva competencial
2.4.1. Per què una perspectiva competencial
2.4.2. Definició de competència
2.4.3. Concreció del concepte de competència en l’àmbit acadèmic universitari
2.4.4. Concreció del concepte de competència en l’expressió gràfica
2.4.5. Model comunicacional de l’expressió gràfica
2.4.6. Competències de l’assignatura d’expressió gràfica de l’EUSS
2.4.7. Proposta de competències de l’expressió gràfica per a la recerca
3. Objectius i hipòtesi
3.1. Objectius generals
3.1.1. Objectiu general 1: exploratori de la recerca del febrer del 2016
3.1.2. Objectiu general 2: interpretatiu de la recerca del febrer del 2016
3.1.3. Objectiu general 3: predictiu de la recerca a llarg termini
3.1.4. Objectius específics
3.2. Hipòtesi de la recerca
4. Metodologia
4.1. Precedents metodològics
4.1.1. Disseny de la recerca de Mohler (2006)
4.1.2. Instruments utilitzats en altres recerques precedents
4.2. Disseny de la recerca del febrer del 2016
4.2.1. Procediments
4.2.2. Variables
4.2.3. Estratègia analítica
4.2.4. Instruments
5. Resultats
5.1. Logística i implantació del treball de camp (febrer del 2016)
5.2. Depuració de resultats
5.2.1. Incoherències
5.2.2. Total de participants
5.3. Observació de resultats amb la mostra completa (87 individus)
5.3.1. Hipòtesi completa: [(HVDG and HMRT) and LMRT]
5.3.2. Hipòtesi parcial esquerra (HVDG and HMRT)
5.3.3. Hipòtesi parcial dreta (HVDG and LDRW)
5.3.4. Coherència entre valors d’MRT respecte a VDGI
5.3.5. Concentració de respostes a MRT
5.3.6. Concentració de respostes a DRW
5.4. Observació de resultats amb la mostra meitat-alta de VDG (46 individus)
5.4.1. Hipòtesi completa: [(HVDG and HMRT) and LMRT]
5.4.2. Hipòtesi parcial esquerra: (HVDG and HMRT)
5.4.3. Utilització de la subvariable per a la validació de la hipòtesi parcial esquerra (HVDGI and MRT)
5.5. Edat d’iniciació als dispositius digitals
5.6. Valors de VDGI i VDGC de cada participant: detecció de variable estranya
5.7. Col·lectiu susceptible de validar la hipòtesi: interferència de la variable estranya
6. Discussió i conclusions
6.1. Sobre les competències de l’expressió gràfica
6.2. Proposta de millora en el temps d’execució de les proves competencials
6.3. Sobre el test DRW: nou instrument per a mesurar la competència constructiva
6.3.1. Proposta de millora del test DRW: redefinició per a evitar una dificultat excessiva
6.4. Compliment de la hipòtesi
6.4.1. Complexitat del fenomen
6.4.2. Variables estranyes
6.4.3. Pronòstic de creixement
6.5. Proposta de millora de la metodologia de la recerca
6.5.1. Incorporació de la motivació del participant com una variable qualitativa dins la hipòtesi
6.5.2. Modificació de l’instrument del qüestionari per a detectar la motivació per part del participant
Bibliografia
Referències (normativa industrial)
In this book:
Content of the Book
My notes
My highlights
Settings
Font:
- Original Font -
Arial
Courier
Georgia
Palatino
Sans Forgetica
Tahoma
Times New Roman
Verdana
Text size:
Aa
Aa
Reset text size
Background color:
Aa
Aa
Aa
Aa
Interface language:
English (US)
English (UK)
Español
Català
Bookmarks
Highlights
Notes
Facebook
Twitter
LinkedIn
Dictionary
Wikipedia
1
Expressió gràfica a l'enginyeria
· (3)