No podem ufanar-nos, germans, del nostre origen

perquè tots hem sorgit de les aigües obscures

del pou meravellós de Santa Magdalena:

tots els rodencs, s’entén, estirp de privilegi.

Del fons estant delíem una lluna ignorada

i ascendíem per heure’n la llum encisadora

i heus ací que, ja al cim, ens sobtava l’amplada

profundíssima i lenta de la nostra contrada.

I s’expandia arreu la nostra raça insigne,

no pas d’herois ni sants: d’homes de carn feixuga.

I omplíem tot l’espai de la nostra llegenda.

Però aquest gest absurd, de gent maliciosa,

ens uneix tendrament: el pou ens agermana.

Maria pecadora, quan ens manqui la força,

renteu-nos novament amb la vostra aigua fresca

i uniu tots els rodencs en una sola estada.

Serà una eternitat intensament alegre.