Qui plora la meva mort?

Estúpids germans

pels jardins i les cuines fumoses,

i pels carrers, íntims com una cambra,

lamenten en veu alta el meu traspàs.

Qui plora la meva mort?

Parents manefles

s’han dispersat per les quatre províncies

per fer saber la trista nova

muntats en tristes bicicletes de lloguer.

Ningú no m’estima, però.

Plorar és estúpidament fàcil

i la gent ho considera edificant i pur.

Qui plora la meva mort?

Hi havia cinc arbres al meu jardí;

ara tots cinc han tret florida,

al.leluia!

Ploreu per vosaltres,

odiosos germans

que resteu esperant el vostre torn.

La Dama és amable i sol.lícita

i acull com una dona acull el nou amant.

Qui plora la meva mort?

Estúpids germans

pintats i entercs com ninots de titellaire.