Tinc por de les conquestes que he fet

amb el vent per estendard,

tan a cavall del vent

que la veu em ressona pertot arreu

com un repte.

Allibereu-me de l’atracció dels abismes,

vosaltres que no sabeu què és

el descrèdit de tot anorreant-vos

com una llosa absurda damunt del pit,

vosaltres que encara podeu plorar

i riure d’innocent alegria,

pregueu per mi i per tots

a l’hora del matí

quan les coses són pures.

Que la vostra dolcesa

aparti de mi la severa venjança.

Cal que sigueu bons en excés

per evitar el cataclisme inevitable.

Així guanyareu el vostre benestar

i la meva gratitud.