Has dit: Quan tornaré serà més pur

tot el que estimo tant i em pertany per sempre.

Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.

Estima i viu cada instant en les coses.

No es repeteixen els colors

ni les veus es repeteixen.

Has dit: Quan tornaré serà més pur

allò que estimo tant.

Però no saps, germà, que el retorn no et pertany.

És més: no hi ha retorn.

Et perdràs, com un ocell, cap a horitzons de foc.

Si algú diu, però:

va estimar,

el teu nom restarà escrit, ja per sempre.

I tu vetllaràs a l’ombra dels vells arbres

quan els enamorats repeteixin les teves paraules.