No us preserven del foc

l’enyor ni la distància.

Hi ha preceptes subtils

rera cada paraula

i el gran temor del buit

que us atreu i us’ espanta.

Debades camineu

per la cresta de l’aigua,

tasteu els fruits amargs

que les fulles emparen

o us enfileu pel vent

cap a les rutes altes.

Tard o d’hora la nit

tallarà les amarres

d’aquest vaixell que sou

i us llançarà per clares

rutes de solitud

al bell mig de les flames.

Pel foc esbrinareu

què hi ha dins de vosaltres.