Tota d’arrels la meva veu no creix.

Em mullaré les mans

i atraparé tots els ocells

per fer expandir, d’encàrrec, les paraules que he dit.

Cal que tothom s’admiri

del meu secret poder:

els pobladors del bosc

i els altres,

els que temen la quietud.

Jo sóc qui us parla en les tenebres.

La meva veu s’insinua

i creix lentament i segura dins vostre.

Tantes vegades com us heu preguntat

el perquè de les coses

us he contestat finament,

amb una polida reverència.

Puc, si voleu, fer-vos intimar

amb vosaltres mateixos,

perquè aprengueu a conèixer-vos

i oblideu tots els ideals mesquins,

car lluny d’allò que forma el vostre món

limitadíssim

no pot haver-hi res que us atregui amb fermesa.

Quan aprengueu d’estimar-vos

més que tota altra cosa,

s’haurà acomplert el gran manament

i jo perduraré pels segles dels segles.