Aquells que no he estimat,

aquells que ni tan sols he conegut

han de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom

i trobareu la pau llegint els meus poemes.

Per a vosaltres escric

amb l’efusió d’un abraç de germà.

No m’estimeu per l’esforç que suposa.

Escriure per a vosaltres

és com repetir-se lentament

els versos d’un poema estimat.

Quan llegiu els meus llibres

hi trobareu la vostra pròpia veu,

la buidor elemental del vostre viure

que us omple les mans de vent.

No vulgueu penetrar-ne el sentit.

Isoleu-vos en íntims jardins

o en cambres silencioses

i pregueu amb les meves —les vostres— paraules

meravellosament vives i actuals.

Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.