He anat creixent amb el matí sense imposar-me límit.

Coneixereu que sóc jo perquè la veu no ment.

Més amunt de les comes també hi ha l’esperança

i un poblet esquifit de rara perspectiva.

Quan torni us contaré tot de secrets.

Vosaltres

no ho creureu, però és cert que he estat hoste del vent

i de la llum només un sol instant

i que lluny del brogit, en el més alt silenci,

us he comprès

i us he estimat amb tota l’ànima.