Què som? ¿Centaures àgils en la fosca

percaçant horitzons, en ruta sempre,

o bé arbres hissats damunt l’escorça

d’altres arbres que foren i concreten

la quietud del nostre viure estàtic?

Inútilment ens cercarem. Cal perdre’s

en la nit sense albada per conèixer

què som i quina mà ens governa els actes,

i és en va que bastim brillants projectes

i conjuguem mots atrevits, cercant-nos

en cada cosa, en cada mot.

Som éssers

projectats a un futur sense mesura

i ens cal morir perquè l’oblit perfecte

ens faci néixer, altre cop, sabent-nos.