De cop endevineu la primavera

i llavors ve la nit i us abassega.

És, doncs, en va que feu voleiar branques

damunt els cranis: ningú no us escolta.

Muntareu antiquíssims automòbils

i marxareu per velles carreteres

amb pols amuntegada de vint segles

cap a la pau inútil dels cinemes

quan ja tot sigui pluja en el paisatge.

Entretant puc contar-vos meravelles

de princeses antigues amb perruca

que us guiaran per íntims passadissos

fins a secrets col.loquis amb la Lluna.

Però no cal distreure-us del viatge.

Hi ha corsers en la nit darrera vostre

que us petjaran, si no avanceu, les ombres.

Cal caminar, germans, caminar sempre

entremig de tramvies i persones,

contra els anuncis, fins contra nosaltres.

Vint segles de plorar no són encara

aigua de temps suficient per treure-us

les taques de la carn.

Per consolar-vos

hi ha una fórmula vella com la vida.