Ignoreu el desfici

d’estimar quan us dicto

mots concrets perquè en vida

pugueu passar la prova.

Fins les mans us tremolen

i ara us munto en tartanes

tan velles com els homes

i us asseieu sorpresos

de tanta meravella.

Disfruteu amb prestesa

—us exhorto—: la ruta

té una corba agradable.

Al fons, la mar us tempta.

Ningú cobra el passatge.

No podeu tornar enrera.

Al final del viatge

hi ha la mort que us espera.