Heu intimat de sobte amb el silenci

i ara teniu un llast indefens de cançons

i paraules antigues.

Podeu —us aconsello—

dir un altre cop les coses

amb ritme lent de sorpresa

i tot serà més clar,

bo i gronxolant l’Infant

de cor endins com en un somni.

Tot menys dormir.

És tan clara la nit i tan lúcida!

Àngels mariners, en el vaixell de l’aire,

hissen estrelles a tots els pals.

Per qualsevol camí de llum

arribareu al Portal.

És tan clara la nit i tan pura!

Només cal que us deixeu gronxolar,

com l’Infant, per un mar de tonades

i de sobte, admirats,

comprendreu que la nit comença per vosaltres.

Només cal que estimeu l’esperit

de les coses humils

i acosteu, com infants temorosos,

els llavis i el cor al Nadó del Portal

i ja per sempre restareu ancorats

a la platja de llum de la nit de Nadal,

amb les veles a punt

per recórrer cada any

els blaus camins de la nit més intensa.