Altra arma ja no espero

que la mort per alçar-me

contra antigues llegendes,

contra els vents i la pluja.

Vertical meravella

de la mort que ens alzina

i ens fa tan poderosos.

Restem anys en la fosca,

reposant en cadires

d’una fusta tan dura

que ens deformen els ossos,

escoltant com trontollen

pels camins les tartanes

i els renecs dels que topen

amb els arbres i cauen

i ningú no els consola.

Restem anys isolant-nos

sota l’ombra tranquil.la

dels para-sols de moda,

aprenent la doctrina

d’odiar sense ofendre

la més fina etiqueta.

Restem anys traient branques

d’inútils prejudicis

i florint en paraules

que són boira de segles.

I la mort ens neteja

d’aquest llot, i destria

l’aigua clara, i l’aixeca

i en fa pluja fecunda.

I un jorn tot serà pluja

(jo, tu, ells, tots nosaltres)

dominant el paisatge.