PARLO DEL CRIT UNÀNIME

Parlo del crit unànime

de la sang i em retreuen

deslluïts prejudicis.

«Antigament...», objecten,

i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos

ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques

de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.