EN VA ESPEREU QUE ELS DIES

En va espereu que els dies

prodiguin meravelles.

No hi ha ocells, asseguro,

ni flors en la nit alta.

Només crit uniforme

de l’ombra, pedra grisa

i, en vosaltres, crepuscles

descolorits que us burxen

fatalment les espatlles.

Hi ha un remei: evadiu-vos.

Evadiu-vos! No us manquen

pas espills ni vehicles

lleugers per fer la prova.

Altrament, no puc dir-vos

cap secret de l’ofici.

Sóc antic, i vosaltres

no em podríeu comprendre.