T’has isolat com un espectre més

i fins la tarda fuig de tu i et nega

com si no fossis fruit d’aquesta llum

i aquesta corba sensual de l’aire.

Ara enyores l’hivern amb l’imprecís

bleixar dels dies, uniforme i fàcil,

que t’aferra a l’espai i et fa més gran

als ulls incipients de la natura.