Tenim el cor profundament cavat en ombres

i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats.

Creixem, però, verticalment,

allunyant-nos dels camins tan inútils.

La nostra carn és flonja com la fruita podrida

i el nostre pas, insegur com el d’un infant.

I és que difícilment caminarem

amb els ulls girats enlaire.

On és, Senyor, la vostra mà?

on, el lligam intens de la vostra mirada?

Car és llarga la ruta i plena de paranys

i les pedres ens nafren els peus

i a les mans hi tenim grapats d’espines.

Som com animalons desficiosos

tothora acorralats pels caçadors.

No pas amb veu tranquil.la clamem,

sinó amb un crit rogallós,

perquè us temem, Senyor, i alhora

tenim una íntima, una vital necessitat de Vós.