Algú m’ha dit: Has d’estimar el perfum

de les flors ignorades

i pararàs polida atenció

quan l’amic t’aconselli.

I jo que vinc i aixeco ardidament

bandera de principis

contra els atarotats principis vells;

i cent espills futurs reprodueixen

el lloable progrés

en el fecund terreny de les idees.

Voleu més meravella?

Altrament sóc un home

que viu dins el recer

més extens i profund de prejudicis;

elemental, d’acord,

però, a més d’això, notablement sensible

al fred de l’afalac.

¿Qui es pot arrencar els ulls, doncs, si em passejo

per tan íntim jardí

amb les mans a l’esquena, i fins m’assec

de tant en tant en un banc ignorat?

Ben mirat tots tenim algun jardí

tan personal que res no el justifica.