L’amor jugava a perdre’s

als teus ulls clars.

Em deia l’enyorança:

No el trobaràs.

La tarda s’enfollia,

boja de llum,

vibrant en l’harmonia

del seu perfum.

Plorava el cor silencis

i llanguiment.

Em deia tot: No hi pensis

per un moment.

L’amor es compadia

del meu penar;

de sobte apareixia

rera un lilà.

Per la meva hora muda

volava un cant.

L’amor era vençuda

i el pler constant.

S’adorm un goig unànime

als teus ulls clars.

L’amor, ara, es repenja,

fina, al meu braç.