Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s’adorm

tot és de joguina.

Un estel petit

obre l’ull i parla:

—¿On serà l’amor

que no puc trobar-la?

—On serà l’amor?

—fa la Lluna bruna.

L’he cercat pertot,

que n’estic dejuna.

I l’amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de ses traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s’adorm

tot és de joguina.

Prou l’estel petit

i la Lluna clara

cercaran l’amor

més i més encara.

Se’n riuran els camps

i les ribes pures

i els pollancs i el riu

i el pla i les altures.

Se’n riuran els grills

i els ocells cantaires

i el vent remorós

i els follets rondaires.

I ell, entaforat

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s’adorm

tot és de joguina.