Puix de la nau de l’escola

sou l’insigne co-patró,

no ens negueu mai la tabola,

Sant Emili Teixidor.

De menut ja la fal.lera

diu que us feia estar malalt

i us dèieu per no anar enrera:

Qui res no té, res no val.

(Que heu sortit per carambola

sols ho sabem Vós i jo.)

No ens negueu mai la tabola,

Sant Emili Teixidor.

Ingresseu als escolapis

emportat del vostre anhel

i teniu el goig seràfic

de veure’l créixer fidel.

(I parlant de les carbasses,

de la mandra i el bastó...)

No ens negueu mai la catxassa,

Sant Emili Teixidor.

A Montbui feu cap un dia,

pit enfora, cor ardent,

i en menys temps del que es creuria

us guanyeu tota la gent.

(Tant si fou per simpatia

com per barra de debò.)

No ens negueu mai l’alegria,

Sant Emili Teixidor.

De molt temps Roda us venera

amb ungida pietat

i de vós, pels fills, espera

amb encesa voluntat.

(Si algun ximple us don fretura

i us fa mal al païdor.)

No ens negueu mai la frescura,

Sant Emili Teixidor.

Puix teniu veu de baríton

i nas de boxejador,

Sant Emili, Sant Emili,

no ens negueu la protecció.