Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,

al cel triomfa l’arc de Sant Martí,

el món fa la rialla entre boirines

i el verd és més lluent i el groc més fi.

Plou i fa sol!, una alegria nova

xiscla i s’ensenyoreix del pensament,

i el poble vell, estès tal com la roba,

comença a retrobar-se lentament.

Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,

plou i fa sol, i riu clar l’horitzó,

plou i fa sol, les bruixes es pentinen...

i el vent manyac s’emporta la cançó.