La tarda mor sense dolor

i mare-lluna plora estrelles,

un vent calmós gronxa poncelles;

en voleu més de serenor!

Calla l’ocell i, amb ploricó,

la font salmeja meravelles,

s’adorm el camp i les parpelles

obre l’amor somniador.

Cel d’hora baixa, empresonat

dins la pupil.la de l’aimia,

llums en conjur de bruixeria,

fetilleria o veritat

que dura poc, i el cor voldria

que fos per una eternitat.