MARTÍ DE RIQUER
L’any 1468 morí el cavaller valencià mossèn Joanot Martorell i deixà «ventilada» (que es pot interpretar per definitivament acabada) la novel·la Tirant lo Blanc, en la redacció de la qual s’havia aplicat des del gener del 1460, quan l’escriptor devia tenir uns quaranta-cinc anys, i que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, el qual el 1464 i el 1465, almenys, residí a Barcelona a la cort i seguici del seu cosí germà Pere el Conestable, «rei dels catalans», i del qual podia ésser considerat presumible successor a la corona d’Aragó, cosa que explica que el nostre novel·lista l’anomeni «rei expectant».
Joanot Martorell morí solter i sense fills, i els seus papers, sens dubte per disposició testamentària, passaren a un altre cavaller valencià, evidentment amic seu, mossèn Martí Joan de Galba, de qui sabem que posseïa dos manuscrits del Tirant lo Blanc i que féu una revisió de l’original de Martorell sense evitar la temptació d’intervenir-hi i de refer aquells passatges que, amb raó o sense, considerava incomplets o mancats del seu amic Martorell, per ell revisada, pel recent mitjà de la impremta (com és sabut introduïda a València des del 1474); i en efecte, d’acord amb contractes signats el 7 d’agost i el 28 de setembre del 1489, l’impressor Nicolau Spindeler procedí, a València, a la impressió del Tirant lo Blanc, que fou enllestida el 20 de novembre del 1490, set mesos després de mort Martí Joan de Galba.
Aparegué, doncs, el Tirant lo Blanc, com a obra doblement pòstuma i molt després de la seva iniciació: Joanot Martorell, el seu autor principal i decisiu, hi treballà des del 1460, o sia trenta anys abans de la seva publicació, quan difícilment podia imaginar-se que seria difosa en 715 exemplars impresos, procediment de divulgació d’una obra literària que obria perspectives insospitades.
És difícil i arriscat determinar la intervenció de Martí Joan de Galba en el Tirant, potser intensa a partir del capítol 276, encara que sempre obrant damunt un text escrit per Martorell que devia anar refonent i ampliant amb afegits propis de diversa mesura. Sembla que Galba utilitzà fonts literàries que Martorell no tingué en compte, com ara són els tan famosos Viatges de sir John Mandeville o la Història de Leànder i Hero de Joan Rois de Corella. Galba aguditzà el retoricisme de la prosa i es plantejà el problema de la comunicació lingüística quan a la novel·la dialoguen personatges de diferents llengües, aspecte mai no tingut en compte per Martorell, com s’esdevé en tants de novel·listes antics i moderns. El que és cert és que Martorell deixà un original, sens dubte més breu a la darrera quarta part del llibre, però que portava la novel·la a la seva fi i desenllaç, com revelen certes afirmacions de la dedicatòria, que Galba féu imprimir tal com les havia escrites. Altrament, de la personalitat de Martí Joan de Galba res no sabem que ens permeti d’acostar-nos a la seva fesomia.
Tot el contrari s’esdevé amb la personalitat de Joanot Martorell. Nacut al regne de València, probablement a Gandia, entre 1413 i 1415, pertanyia a un llinatge d’estament militar enllaçat amb els Montpalau i els March (Isabel, germana del novel·lista, fou la primera muller del gran poeta Ausias March) i immers en bregues cavalleresques i bandositats. El 1437 Joanot desafià a mort el seu cosí Joan de Montpalau per tal com aquest havia deshonrat la seva germana Damiata Martorell i es negava a casar-se amb ella. Entre els dos cosins en canvià un insultant, fiblant i enginyós epistolari sobre aquest afer en lletres de batalla que hom divulgava per tot València fins que els adversaris es posaren d’acord a dirimir el problema en una batalla singular a mort davant jutge competent i imparcial. Joanot Martorell, doncs, viatjà a Anglaterra i convencé el rei Enric VI que fos jutge del combat cavalleresc; però Joan de Montpalau no s’hi presentà el dia fixat, trameté procuradors perquè solucionessin l’afer sense sang, en el qual també intervingué en actitud pacificadora la reina Maria de Castella, la muller d’Alfons el Magnànim. Tot es resolgué, temps després, amb una compensació econòmica que lliurà Joan de Montpalau als Martorell, però Damiata restà soltera tota la seva vida. L’estada de Joanot Martorell a Anglaterra, entre el març del 1438 i el febrer del 1439 (corroborada amb documents de procedència anglesa) fou sens dubte decisiva en la formació de l’escriptor i en la concepció del que serà el Tirant lo Blanc. Conegué a fons aquella cort, que tan bé descriu a la primera part de la novel·la, i llegí llibres de la biblioteca del rei, com és ara el roman de Guy de Warwick, que seguirà als primers capítols de la seva narració.
Tornat a València la seva existència no serà pas tranquil·la: els seus vassalls de Murla i Benibafrim (a la Vall de Xaló, al marquesat de Dénia) intentaran de desprendre’s de les seves obligacions envers ell i els llocs li seran segrestats; l’estiu del 1442 el reptà a combatre el cavaller errant Filip Boïl, un altre valencià que havia guanyat prestigi a Londres, però Martorell no volgué lluitar amb ell i s’hi negà en una lletra que acaba amb aquests significatius mots: «Qui carn vol, a la carnisseria hi tramet, no a casa del llop». Aquell mateix any el nostre novel·lista fou reptat, encara, pel jove cavaller Jaume de Ripoll.
Vers el 1443 es documenta un viatge de Joanot Martorell a Portugal, on deixà deutes de diners, que manllevà a uns jueus. El 1444 l’escriptor vengué els conflictius feus de Murla i Benibafrim a don Gonçalbo d’Híxer, comanador de Montalbà, i el pagament de les quantitats estipulades produí tan greus diferències entre tots dos, que Joanot Martorell i el seu germà Jofre enviaren cartells de desafiament a don Gonçalbo; i tot i les concòrdies i solucions amistoses proposades pel rei de Navarra (el futur Joan II) i alguns nobles valencians, el novel·lista reptà a batalla a mort el seu adversari en lletres plenes de denigrants insults, mentre don Gonçalbo portava l’afer per les vies de la justícia normal i acusava Joanot Martorell de difamació. Això s’esdevenia el 1450, any en què és possible que l’escriptor fes un nou viatge a Anglaterra.
Poc més sabem de Joanot Martorell. El 1454 el passà al regne de Nàpols; i documentalment consta que morí l’any 1468, no sabem on.
M. de R.