El meu avi, el Ninus, era fill d’un senyor de Barcelona. Havia heretat del seu pare totes les virtuts, i gairebé cap dels seus escassos defectes. El meu besavi, el Padrí, era producte de la vella burgesia il·lustrada i va viure de ple l’època dels senyors que ens relata Josep Pla a Un senyor de Barcelona, que té el seu moment culminant entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929. Val a dir, però, que el relat de Pla s’acaba el 1916, ja que era un fet reconegut per tots els que van viure aquells temps que el món finisecular del segle xix es va acabar amb la primera gran guerra. El temps és relatiu, ara ho sabem molt bé. És cert que el Padrí en realitat era nascut a Mataró, però el cas és que la majoria dels senyors importants de Barcelona eren nascuts a fora: uns autèntics provincians, des dels Güell, que eren indians, fins a Eduard Toda, que era de Reus, o Cambó, que era de l’Empordà.

El meu besavi, el Padrí, era descendent d’una antiga família d’empresaris del tèxtil. El seu pare, i rebesavi meu, va ser el primer patró en la història de Mataró que va patir un atemptat sindicalista. L’historiador mataroní Francesc Costa va trobar referències d’aquest fet:

La narració té un punt de Buster Keaton, però la situació del treballador devia ser desesperada i extrema, com passa ara a les fàbriques tèxtils de l’Índia, la Xina, el Marroc... i, de vegades, també aquí. El desembre d’aquell mateix any la fàbrica va patir un intent d’incendi. El meu avantpassat, com tants altres patrons, va haver de cedir a les fermes reivindicacions dels obrers i va acabar millorant-los les condicions de treball. Poc després un altre empresari tèxtil, també mataroní, Joaquim Coll i Regàs, va implantar per primera vegada en aquest país la baixa laboral per maternitat. Ell no va patir ni una sola vaga.