Hi ha un altre detall que recordo de la meva infantesa: entre ells, els avis parlaven un idioma diferent del meu. Jo parlava la llengua dels castellans, que era la que imperava en aquells temps a l’escola, al carrer, a la tele, als diaris, als cinemes; la llengua del poder, vaja. Era la llengua en què se m’adreçaven els meus avis i els meus pares. Però els avis entre ells parlaven una llengua que a mi em semblava més suau i amable, i això els feia encara més especials i diferents, com si fossin veritablement d’un altre món. Un dia, quan jo devia tenir uns set anys, a la petita escola on anava, que estava en una torre de Sant Gervasi, van decidir recuperar el català per a tots els alumnes, almenys oralment, i en van informar els pares. Això sí, a l’hora d’escriure només hi havia el castellà, cosa que no deixa de tenir el seu punt surrealista. Recordo perfectament el dia que la mare li va explicar la novetat a l’avi. Quan ho va saber va anunciar que a partir d’aleshores ell també em parlaria només en català. Encara veig als seus ulls aquella guspira d’il·lusió. Vaig tenir la sensació que acabava de passar un ritual iniciàtic i que m’havia donat la benvinguda a un món de cultura i coneixement refinat. Tot i així, els vaig seguir dient abuelito i buelita i vaig continuar escoltant-me embadalit l’avi quan parlava el seu castellà impecable, amb un deix de senyor de Valladolid que ningú sabia d’on li venia. L’avi em semblava diferent de tothom. Per als ulls d’un nen, era un personatge del tot magnífic i enigmàtic. Una de les coses que més m’encuriosia era aquella manera tan formal que tenia de tractar la gent. Feia servir la mateixa correcció estudiada amb el mecànic que li arreglava el cotxe que amb el cardenal Jubany. Mai donava copets condescendents a l’esquena ni feia càlides abraçades. En absolut! Saludava tothom com el general De Gaulle saludava Sir Winston Churchill, amb la cordial correcció amb què un senyor tracta un altre senyor, i solia parlar a tothom de vostè. Ara bé, tot i ser de tarannà discret i reflexiu, de tant en tant tenia unes explosions de caràcter molt teatrals i wagnerianes i, sens dubte, del tot aristocràtiques. La tebiesa i la moderació repetides cada dia acaben per fer badallar. Ell sabia que en certes ocasions ben escollides cal caure en l’exageració per donar to elevat i grandesa a l’existència.