La dita popular remarca com d’importants són les femtes, que tant per als petits com per als adults són el senyal d’una bona alimentació. Així doncs, quines són les femtes ideals per saber que els nens estan fent servir tots els nutrients del que mengen?
Les pediatres Carmen Monzón, Gemma Baulies i Amalia Arce afirmen que «no hi ha una manera estàndard única, perquè la normalitat és molt àmplia».
Quan les criatures comencen a menjar sòlid i, per tant, incorporen en la dieta la fruita, la verdura, les proteïnes animals i d’altres, la consistència i el color varien. Tot i així, «els punts correctes serien que tinguessin forma de xurret i que no fossin ni molt dures ni molt seques», expliquen.
Una caca que no és bona seria la desfeta, la que desprèn una pudor intensa, la que té forma de boletes com les femtes de les cabres —que indicaria restrenyiment— o la que conté moc o trossos sencers del que s’ha menjat. «Per millorar-la, l’alimentació hauria de ser rica en fruita i verdura perquè, a més de les vitamines que aporten, tenen fibra, que és la que ajudarà tant a la freqüència com a la consistència correctes».
De fet, la importància d’unes femtes adequades recau en el fet que s’hi pot comprovar si la criatura està absorbint els nutrients del que menja. «Un cop al dia com a mínim està bé, però també és habitual que les criatures en facin tres vegades al dia», sosté Monzón. I també hi ha criatures que en fan un dia sí i un dia no.
Una altra història són les femtes dels lactants, que són constants i que poden fer-les fins i tot després de cada presa. «Són caques líquides i molt groguenques», indiquen les pediatres.
Una altra de molt diferent és la primera de totes, l’anomenada meconi, que fa el nadó acabat de néixer. «Són fosques, mucoses, i contenen les cèl·lules intestinals, per això és important que la facin el primer dia», diu Baulies.
Gemma Baulies afegeix que les femtes tampoc no han de ser extremament dures, «perquè els pot acabar fent mal, i del mal es pot crear una fissura». I llavors de cop s’entra en un cercle tancat en què l’infant no en voldrà fer perquè recorda el mal.
Per la seva banda, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer assegura que les femtes infantils —a partir del moment en què mengen sòlid— comparteixen patrons amb les adultes. «Han de ser xurros de color marró clar i s’han d’enfonsar dins de la tassa, de manera que algunes vegades ni tan sols es veuen perquè ja s’han escolat avall».
Les femtes que suren indiquen que no hi ha una bona digestió perquè hi falta bilis, que és l’encarregada de digerir els greixos, però en els infants no és gens habitual que passi, perquè la bilis té una estreta relació amb les hormones i les criatures no en tenen fins als 13 o 14 anys. «Les femtes que suren acostumen a ser habituals en dones que tenen excés d’estrògens a la sang, que, al seu torn, el generen per l’estrès i per l’excés de cafè, entre d’altres», afirma Verdaguer. Per explicar-ho de manera més gràfica, compara les femtes que suren amb l’oli que es col·loca en un got d’aigua.
Les femtes desfetes dels infants poden ser un senyal d’intolerància a alguns aliments —«La lactosa és el més habitual»— o, senzillament, que alguna menja no s’ha posat bé a la panxa. «Quan no hi ha una bona absorció del que es menja, s’accelera el trànsit intestinal, perquè es vol fer fora la substància patògena», conclou.