Presentació

Avui, l’activitat econòmica s’està modificant profundament. El procés de mundialització del capitalisme, els canvis en els patrons de demanda i l’actual revolució tecnològica són tres dels elements definitoris del panorama econòmic mundial. Aquests tres elements, que són dinàmics i interactuen entre si, conflueixen en un: la massiva aplicació econòmica del coneixement. Vegem-ho.

Entenem per capitalisme el sistema econòmic i social que organitza la producció, la distribució, el canvi i el consum en el mercat, i que té un objectiu prioritari o, més ben dit, una llei fonamental: la maximització del benefici, necessària per a l’increment del capital. Aquesta racionalitat implica una de les principals característiques del capitalisme; és a dir, la seva tendència natural cap a l’expansió, de manera que el capital que no creix mor. Amb tot, la forma que adopta el creixement del capital, o sigui, el desenvolupament capitalista, no és uniforme, ja que la mateixa dinàmica del sistema, amb importants fluctuacions, ens condueix cap a l’existència dels cicles econòmics. Així doncs, l’economia actual es caracteritza per l’hegemonia d’un sistema econòmic, el capitalisme, que gràcies a la seva dinàmica pròpia té una base mundial i una forma cíclica.

Aquest procés de mundialització de l’activitat econòmica s’ha retroalimentat amb l’aparició d’una revolució tecnològica de primera magnitud, liderada per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La confluència d’aquests dos fenòmens determina el procés de globalització, entès com la generalització de les capacitats de treball en xarxa d’una economia que funciona a temps real i a escala planetària, la qual cosa implica una important mobilitat de factors productius i de mercaderies (béns i serveis). Finalment, aquestes importants transformacions de l’oferta es combinen amb importants canvis en la demanda, que progressivament s’orienta cap a la despesa de mercaderies amb caràcter intangible.

En síntesi, la situació econòmica actual es defineix per un cercle virtuós, caracteritzat per la inversió i la innovació amb base digital, per una ampliació geogràfica i tecnològica de la producció i dels mercats, i per una demanda creixent de béns i serveis intensius en coneixement. Tot apunta cap a la configuració d’una economia basada en el coneixement, que seria la forma que adopta avui el desenvolupament del sistema capitalista mundial.

En aquest context, no és pas estrany que dediquem una obra a l’anàlisi d’una bona part dels nous fenòmens econòmics, que tenen el denominador comú d’una utilització econòmica creixent del saber. L’obra Principis d’economia del coneixement recull fonamentalment els conceptes, les teories i les aplicacions d’un fenomen que no per ser recent deixa de ser important: l’ús massiu i estratègic del coneixement com a recurs i com a mercaderia. Tot i ubicar-se dins de l’aparell formal de l’economia i en consonància amb la transversalitat del seu contingut, aquest treball presenta un enfocament multidisciplinari, amb la incorporació de conceptes històrics, tecnològics, sociològics i d’altres. La idea bàsica és la d’aprofitar tota la metodologia d’anàlisi que ens proporcionen les ciències socials per a estudiar els aspectes econòmics del desenvolupament de la societat del coneixement.

L’obra que presentem es divideix en sis capítols. En el primer, “L’economia i la societat del coneixement”, s’analitzen les deu idees bàsiques de l’economia del coneixement i els trets distintius d’una revolució industrial. En el segon capítol, “Els tres pilars de la nova economia”, es passa revista als tres elements que han confluït en la incorporació massiva del coneixement a l’activitat econòmica. És a dir, el procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital i les modificacions dels esquemes de demanda. En el tercer capítol, “El coneixement com a recurs i com a mercaderia”, s’analitzen les propietats de l’aplicació econòmica del coneixement, és a dir, els trets característics del saber com a input i com a output, subjecte a transacció econòmica. El quart capítol, “L’economia del coneixement”, estudia, sota una perspectiva conceptual, què és l’economia del coneixement i com la podem mesurar i contextualitzar en relació amb altres economies com, per exemple, la industrial. En el cinquè capítol, “La innovació empresarial i el treball en xarxa”, s’analitzen les transformacions de l’agent econòmic empresa, arran dels usos intensius de les TIC i de la penetració de les capacitats del treball en línia. Finalment, en el sisè capítol, “Coneixement, creixement i política econòmica”, s’analitzen les vinculacions entre l’ús del coneixement i les possibilitats de creixement i desenvolupament econòmic i social, i també les polítiques públiques necessàries per al foment de l’aplicació econòmica del saber i l’obtenció de nivells de benestar més elevats per al conjunt del planeta.

En síntesi, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han convertit en la base material d’un nou tipus d’economia i de societat: l’economia i la societat del coneixement. Aquestes tecnologies, que incideixen directament en la capacitat humana de generació i aplicació econòmica del saber, situen el coneixement com a recurs i mercaderia central del desenvolupament capitalista. Precisament, aquest llibre pretén analitzar els canvis en el funcionament econòmic derivats de la incorporació massiva del coneixement en les activitats de producció, distribució, canvi i consum. En concret, els objectius d’aquesta obra són: