QUÈ VOLEM DIR QUAN DIEM «BRUIXA»?
Bruixa és una vella paraula coneguda i usada per la gent. Està relacionada amb el món de la màgia, de les creences i les supersticions. També es pot trobar en alguns topònims, i en jocs, cançons, refranys, endevinalles, rodolins de romanços... I és propi de molts contes, llegendes —siguin rurals o urbanes—, versos i poesies. Pel nom i les creences, aquests éssers reals o imaginaris que anomenem bruixes formen part, i molt activa!, de l’univers tradicional de la nostra cultura popular i de moltes altres del món.
Bruixa és un mot antic, que ve de segles, però el seu ús és ben actual. «És una bruixa», «una vella bruixa», o l’insult «mala bruixa!» són expressions comunes, habituals. És clar que, antigament, una bruixa no tenia gaire el sentit que té avui. Aquest nom ha passat una història, i de les més espantoses!
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix la bruixa, en primer terme, com a «dona que practica la bruixeria», i posa com a exemple «les bruixes de Macbeth». Una bruixa és una persona que realitza embruixaments, ritus, conjurs i accions màgiques amb intencions malèfiques, en un context cultual nocturn i secret, adreçat a poders o divinitats relacionats amb les forces del mal i de la mort.
PERÒ QUÈ ÉS LA BRUIXERIA?
El DIEC2 apunta, de la bruixeria: «Conjunt de pràctiques màgiques en què s’invoquen forces sobrenaturals, màgia negra». I posa com a exemples les expressions «per art de bruixeria» i «acusada de bruixeria». El Gran Diccionari de la llengua catalana també la defineix com a «pràctica o acte de bruixa o de bruixot», per exemple «fer bruixeries». Ja surt el masculí, però no és, de molt, tan usual i important com la seva parella.
El lèxic abasta expressions com «ser una dona embruixadora», o «tenir una bellesa embruixadora». O «tenir embruix», «estar embruixat». O l’insult de «mala bruixa!».
Els verbs bruixar o embruixar tenen a veure amb fetillar, encantar, encisar o captivar. Com en els casos «en Joan va bruixat per la Maria», o «aquest noi va bruixat per les cireres». Segons el DIEC2, embruixar és «sotmetre a la influència d’un sortilegi». O «exercir sobre algú una influència inexplicable». El terme s’estén a embruixador, embruixadura, embruixament...
MÉS EXPRESSIONS QUE DERIVEN DE «BRUIXA»
Hi ha expressions que fan referència a la meteorologia popular. Un bruixó, una bruixonada, un calabruix, una calabruixa, una calabruixada... són una calamarsa, una calamarsada.
Linda maestra (1799), un gravat de la sèrie Capritxos de Francisco de Goya que mostra una vella bruixa donant lliçons de vol.
Erich Lessing/Album.
A l’òliba, ocell nocturn de mal averany, se l’acusava de beure’s l’oli sagrat de la llàntia del sagrament a les esglésies. Les bruixes poden prendre forma d’animal nocturn i aücar per atemorir els humans.
Xavi Roig.
O un vent fred. D’aquí la dita popular quan es desferma una ventada: «Quin vent que fa! S’ha penjat una bruixa!». I no diu «han cremat una bruixa», perquè al nostre país, a les bruixes, més que cremar-les, les penjaven.
Encara hi ha altres maneres de dir en què apareix el nom de bruixa. «Una calabruixa» —o una «quera bruixa»— és una pedra —quer, quera— de bruixa, una pedra de llamp, una destral prehistòrica de sílex, de les que hom creia que tenien un poder protector contra els llamps.
Altres paraules derivades de bruixa són calabruixa, una planta liliàcia. I llet de bruixa, per anomenar la lleterassa, un arbust lletós del litoral mediterrani. I són tinguts per bruixes certs ocells que hom considera de mal averany. O ocells nocturns, com l’òliba, de la qual hom creia que es bevia l’oli de la llàntia del santíssim sagrament de les esglésies... I algunes papallones de nit, grans i de cos gruixut, com la falena. També hi ha un peix teleosti que es diu bruixa, de cos aixafat lateralment, ovalat i d’un color brunenc, semblant a una palaia, però no sembla que hi tingui res a veure.
«Un proverbi és l’enginy d’un de sol i la saviesa de tots»
Les dites, els refranys i els proverbis són el nucli de la literatura popular, unes manifestacions orals del saber del poble que, des de l’oralitat, un dia es decideixen a penetrar en els diccionaris.
Els refranys reflecteixen el coneixement pràctic de la comunitat. A través d’ells les persones grans han deixat en herència els resultats de les seves experiències, quan vellesa volia dir saviesa. El refranyer no pretén ser un aplec de consells sobre allò que és ocasional o excepcional sinó que parteix de fets quotidians, transmesos per repetició de pares a fills, d’avis a nets. D’aquí que, per memoritzar-los, molts d’ells tinguin forma de rodolins. Si, doncs, se’n troben que pertanyen al món de la bruixeria, cal creure que aquesta era una saviesa antiga, sentida i viscuda pel comú.
En la llista de refranys que segueix queda palès el protagonisme, sovint malèfic, de les dones. De fet, no és que aquesta tendència només afecti els refranys sobre bruixes –un àmbit en què coincideix una major presència de les dones–, sinó que forma part del caràcter absolutament misogin del conjunt del refranyer.
Potser aquest seny val més per al passat que per al present o per al futur, ja que vivim en una cultura d’eslògans i de fórmules, en la qual la incertesa, la banalitat i els canvis continuats de l’actual societat de consum no són propicis per a l’invent de refranys nous. No cal dir, doncs, amb quina relativització cal prendre el refranyer tradicional avui dia. No obstant això, no tota saviesa és obsoleta ni inútil, i aquestes dites descriuen el perfil –sovint malintencionat– del que suposava l’exercici de la bruixeria.
El refranyer, doncs, ens han deixat el testimoni d’aquests personatges que avui ja només trobem en els contes i en el món confós de les creences: uns éssers entranyables.
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol, les bruixes porten dol.
A
A Centelles, bruixes totes elles.
Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans.
A la casa on hi ha ruda no valen les bruixes.
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit.
Als de Perelló, les bruixes els fan por.
A Montesquiu les bruixes hi fan niu, i a Besora hi paren taula.
Any de pluges, fora bruixes.
Any de vi, any de bruixes.
Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.
B
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bruixa o bruixot, del celler a l’hostalot.
Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans.
Bruixes i mals surten dels hostals.
Bruixots i curanderos, papadineros.
C
Cap bruixa s’atura on hi ha ferradura.
Com la bruixa Marrufa, que portava tretze armilles.
Com més dones, més bruixeries.
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer.
D
De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases i tretze bruixes.
Divendres és fill d’una bruixa, per això arruixa.
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
E
El gall blanc crida les bruixes.
El ric tornat pobre, o metge, o bruixot, o alcavot.
F
Fer córrer la bruixa.
Ficar-s’hi la bruixa.
Fort com un all bruixat.
L
La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa.
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa.
Les bruixes són a l’ampolla.
Les bruixes són a les bótes de vi.
Les bruixes són al celler.
Les bruixes van a missa només els dilluns.
L’infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
L’òliba viu amb les bruixes i els bruixots.
M
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot.
N
Ni bruixot pobre, ni metge malalt, ni advocat endeutat.
No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt.
Núvols a Burriac, pluja aviat.
Núvols al cau de les Bruixes, pluja segura.
P
Penjar-se una bruixa.
Per l’Ascensió totes les bruixes a processó.
Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra.
Per Sant Silvestre, totes les bruixes se’n van de festa.
Q
Qui creu en bruixes, no creu en Déu.
Qui es vesteix al revés, no el toquen les bruixes.
S
Sant Silvestre, duu a les bruixes del cabestre.
Sap més un boig a casa seva que set bruixes.
Oració. Per guardar-se de bruixes
Aqueta camisa que jo em poso
em serveix de manto i cobertor
davant de Déu i de Nostre Senyor;
si hi ha cap embruixament,
que quedi fora en posar-me-la jo.
Una porta amb una carlina o una creu de palma resulta infranquejable per a les bruixes.
Pep Parer.
Més expressions encara: «Rostir carn a la bruixa», una manera de fer carn a la brasa, tal vegada una referència a les fogueres en què es cremaven bruixes. «Ballar el contrapàs de la bruixa», o, simplement, «ballar la bruixa», un ball orgiàstic on balladors i balladores s’anaven traient la roba fins a quedar conills, com un modern striptease. Diu que es feia per les velles Carnestoltes en pobles de la Catalunya del Nord en què els balladors entraven a les cases i es lliuraven a actes considerats pecaminosos per la gent d’ordre, com suggerint els sàbats o aquelarres de bruixes.
A més d’altres expressions, com «s’hi ha ficat la bruixa», quan han sorgit discòrdies entre amics, o s’ha espatllat allò que anava bé. O «fer córrer la bruixa», que vol dir rumorejar, o subornar amb males arts algú. I en mallorquí hi ha dites com «tenir ses bruixes», o «pegar-li sa bruixa d’anarse’n»...
Aquesta diversitat d’usos i significacions del mot bruixa mostra, doncs, fins a quin punt aquesta paraula forma part tant del llenguatge corrent com de la mitologia popular i tradicional.