SI US PLAU, AIGUA DE VILADRAU

 

 

 

Com a procediment retòric primari, la rima és un recurs de la propaganda més directa i ingènua. Molts rodolins publicitaris són veterans, perquè són seqüeles d’una edat d’or en què aquest recurs va gaudir de gran popularitat primer amb la ràdio i després amb la televisió. Als anys trenta abundaven els rodolins com aquest: «Si la vida és va allargant, visca el llapis Termosan!»; «Si prens llet Núria a diari, no et caldrà l’apotecari». I després, quan tot havia de ser en castellà, n’hi havia molts d’aquest estil: «¿Qué me dices, Josefina? Que para mantas y colchas, la Mallorquina. Y ya sabes donde está, en Galerías Maldá». O aquests altres: «Hoy como ayer, Chocolates Amatller»; «Del Caserío me fío»; «Vale la pena tener un Sopena»; «Colgate el mal aliento combate»; «Bazoka sempre en la boca»; «Entre pecho y espalda, pastillas Valda»; «¿Què dices? Que te fagorices»; «Rexona, el desodorante que no te abandona»; «Beber es preciso Agua San Narciso»; «El fregar se va a acabar» [Scotch Brite]; «Un poco de pasta basta» [sabó Gior]; «Chorizo Revilla, un sabor que maravilla»... Avui ja no es fan anuncis d’aquesta mena. L’últim que va tenir un impacte popular va ser el que feia rimar una marca amb una expressió quotidiana: «Si us plau, aigua de Viladrau».

«Haribo macht Kinder froh». Tots els alemanys coneixen aquest eslògan. Haribo és la marca dels caramels amb forma d’ossets tous que comentem en un altre apartat. El 1935 va llançar el famós «Haribo macht Kinder froh» (‘Haribo fa els nens feliços’), que encara perdura. L’única modificació va ser aquest complement que es va afegir el 1962: «und Erwachsene ebenso» (‘i als adults també’). Ho saben tots els alemanys de totes les edats, perquè fa dècades que es manté l’eslògan i perquè la rima ajuda a memoritzar. Per això Haribo s’anuncia en altres idiomes sempre amb un rodolí: «Haribo, dulces sabores para pequeños y mayores», «Haribo è la bontà che si gusta ad ogni età», «Kids and grown-ups love it so the happy world of Haribo», «Haribo maakt kinderen blij volwassenen horen ook daarbij» (holandès), «Haribo chutnà malým stejně tak i dospělým» (txec), etcètera.

El recurs del rodolí ha tingut també el contrapunt de la ironia popular en forma d’eslògans apòcrifs. Per exemple «Fumarás Partagás y nada más» o «Papel Elefante deja el culo más brillante». Alerta, que la marca d’aquest paper higiènic és ben curiosa, perquè mai no es va dir així. Hi havia un elefant dibuixat i tothom designava el producte pel nom de l’animal, però no està gaire clar quin era el nom oficial. Potser era 400 Hojas, que més aviat semblava una nota explicativa. Era una fal·làcia publicitària, perquè el rotlle era de paper continu i de mala qualitat, però, com que era tota una novetat, el paper Elefante es va convertir en un símbol de modernitat i finesa.

 

CAVALLERS, PETITS I GRANS

Els anuncis radiofònics eren cançons homologables a qualsevol altra, però amb lletres plenes d’ingenuïtat publicitària. Duraven al voltant de tres minuts i eren marxes, pasdobles, foxtrots, xotis, sardanes o tangos tocats per les millors orquestres del moment. Als anys trenta el català sonava amb normalitat a les emissores, especialment a Ràdio Associació de Catalunya, fins que el 1939 va ser confiscada pels franquistes i convertida en Radio España. Mai no va ser retornada als antics propietaris.

Ens queden testimonis sonors d’aquella època, com aquest anunci a ritme de marxa que començava així: «Cavallers, petits i grans, si us voleu del fred lliurar, no podeu pas descuidar-vos, bon abric heu de comprar. Si el voleu bo i a bon preu, no cal pas que us hi penseu, com a can Casarramona enlloc més el trobareu. Un abric barato i xic, és molt fàcil de trobà’l, ’neu a can Casarramona del carrer de l’Hospital».