Si parlem de lletres de l’alfabet grec que han esdevingut marques comercials, hem de començar per la primera, l’alfa. És curiós, però, que el nom de l’empresa italiana de cotxes Alfa Romeo no té res a veure amb l’alfabet grec. Es tracta d’un acrònim, el d’una societat que va néixer el 1910 a Milà que es deia Anonima Lombarda Fabbrica di Automobili (Alfa). Poc després, el 1915, Nicola Romeo va comprar l’empresa, que va passar a dir-se Alfa Romeo. O sigui, ni alfabet grec ni cap relació amb Romeu i Julieta de Shakespeare.
En canvi, les màquines de cosir Alfa sí que van poder associar la marca al significat. És una simple suposició, perquè Alfa és la primera lletra de l’alfabet grec i això connota importància, lideratge. Les Alfa van començar a fabricar-se a Eibar el 1920 i, curiosament, van competir amb les màquines de cosir Sigma, una altra lletra grega promoguda per una altra empresa basca. La firma Estarta y Ecenarro, d’Elgoibar, s’havia dedicat també a la fabricació d’armament i d’eines diverses, però després de les guerres Civil i Mundial es va veure obligada a una reorientació empresarial i el 1946 va fabricar les primeres màquines de cosir Sigma. En un altre capítol —«De les armes a les bicicletes»— parlem de la reconversió industrial d’altres empreses basques d’armament.
És molt coneguda la marca italiana de motos lleugeres Beta de trial i cros. Hi ha una infinitat de productes i empreses anomenats Beta, però no és un nom que vingui gaire de gust a les grans marques, perquè sona a lletra secundària, sempre a l’ombra de la lletra alfa. En canvi, l’última, omega, té el segell d’un tancament perfecte, com si amb l’última lletra de l’alfabet grec culminés tot el prestigi del món clàssic.
Els rellotges digitals de polsera o les entremaliadures de Swatch es venen com a coses lleugeres i pràctiques per al dia a dia. Però la tradició és una altra. El rellotge de butxaca i el de canell tenen al darrere una història d’artesania molt sofisticada que els converteixen en autèntiques joies. Avui molts rellotges s’esforcen a demostrar que són cars perquè són elegants i viceversa. La marca Omega va ser en principi només un model de Louis Brandt & Fils, marca suïssa, és clar. Però va tenir tant d’èxit, que a partir de 1903 va adoptar el nom com a marca de la casa. Quan Neil Armstrong va trepitjar la lluna portava un rellotge Omega, la qual cosa té un alt valor simbòlic: amb l’última lletra grega s’obre una nova era.
CAFÈ AMARG
Kappa és el nom d’una altra lletra grega i també d’una marca italiana de peces esportives, la que va equipar el Barça gloriós del Dream Team i que es va atrevir a introduir a la samarreta alguna línia del color prohibit, el blanc. La lletra Delta va tocar també al Barça, però de retop. Com a primera marca de cafès portuguesa, Delta va usar per a la seva promoció la imatge de Luis Figo, la signatura del qual figurava en molts cendrers dels nostres bars i restaurants. Quan Figo es va passar al Madrid amb armes i bagatges, els cendrers van desaparèixer de sobte i molts culers continuen avui sense provar el cafè Delta.