9.

Per i per a

 

 

La distinció entre els usos de les preposicions per i per a és complexa. A continuació, distingim si les trobem davant de nom o d‘infinitiu.

1. Davant de nom

Per a

Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

a) Complement de règim. Per exemple:

Jo no serveixo per a pintora (el verb servir regeix per a).

Has llegit les instruccions per a la instal·lació de la rentadora (el nom instruccions regeix per a).

Aquesta aigua no és apta per al consum (l’adjectiu apta regeix per a).

b) Complement que expressa l’àmbit d’aplicació o de referència d’un fet o una característica. Sovint hi ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d’altres. Per exemple:

L‘alberg és massa lluny per a ells.

No hi ha prou salsa per als calçots que hem fet.

És un recurs molt car per a la ciutat.

Per a la traducció de tot el text, una tarda és poc temps.

c) Complements amb altres valors:

– Destinació o finalitat. Per exemple:

L‘oli és per a tu.

Els globus són per a la festa.

 

– Temps, quan fa referència a un termini fix en el futur. Per exemple:

 

Diu que ho necessiten per a havent dinat.

Ho heu de tenir llest per a demà.

d) Finalment, l’expressió fer per a (‘ser adequat’). Per exemple:

Aquest noi no fa per a tu.

Per

Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

a) Complement de règim. Per exemple:

Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per).

Se’ls veu molt interessats per la casa (l’adjectiu interessat regeix per).

b) Complements amb altres valors:

– Espai:

• Localització en l’espai. Per exemple:

 

Tenia rhangtpooba per tota la casa.

Ho va deixar per allà.

 

• Lloc de pas, trajecte, ruta. Per exemple:

 

Van entrar per la porta del darrere.

Anirem a Andorra per la collada de Toses.

 

– Temps:

• Localització en el temps. Per exemple:

 

Anirem al poble per festes.

Per Sant Jordi em regala un llibre.

 

• Durada. Per exemple:

 

L’he llogada per dos mesos.

Per ara (‘de moment’) no pensen canviar-se el cotxe.

 

– Freqüència. Per exemple:

 

Em truca tres cops per setmana.

M’ho deixen pagar per trimestres.

 

– Distribució. Per exemple:

 

El buscaven casa per casa.

Surt a quaranta euros per parella.

 

– Mitjà o instrument. Per exemple:

 

Li vaig enviar el xec per correu.

Ho he fet portar per un missatger.

 

– Substitució i intercanvi. Per exemple:

 

L’entrenador ha canviat un defensa per un davanter.

Fes-ho tu per mi.

 

– Causa o motiu. Per exemple:

 

Ho fa per interès.

Per la teva ambició ho hem perdut tot.

 

– Agent, especialment en les oracions passives. Per exemple:

 

La directora ha estat rebuda pel president.

La costa va ser arrasada per un tsunami.

 

 

– Condicional (‘si fos per’ o ‘si depengués de’). Per exemple:

 

Per ell, encara estaríem treballant.

Per mi, ja te’n pots anar.

 

– Concessiu, amb valor ponderatiu (‘encara que’). Per exemple:

 

Per molt que t’hi esforcis, no ho entendràs.

Va dir que ho volia comprar per car que fos.

Per o per a

a) En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:

 

Estudia per advocat.

Estudia per a advocat.

 

b) En complements que expressen opinió o punt de vista. Per exemple:

 

Per ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.

Per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.

Per l’opinió pública la pujada de l’electricitat és un escàndol.

Per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol.

 

c) En complements que expressen un valor concessiu, amb valor no ponderatiu (‘malgrat’). Per exemple:

 

Pel lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.

Per al lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.

 

d) En expressions com no haver-n’hi per (a) tant i no donar per (a) gaire. Per exemple:

 

Apa, que no n’hi ha per tant!

Apa, que no n’hi ha per a tant!

Ha dormit poc i ja no dona per gaire més.

Ha dormit poc i ja no dona per a gaire més.

 

e) Finalment, en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible. Per exemple:

 

Se’n va anar per sempre més (millor que Se’n va anar per a sempre més).

 

2. Davant d’infinitiu

Per

Davant d’un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

 

Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu. A continuació, detallem aquests usos:

 

a) Complement de règim. Per exemple:

 

Vam optar per agafar el primer vol que sortia cap a casa (el verb optar regeix per).

 

b) Complement de nom que indica una acció o una situació que no s’han esdevingut encara o que són imminents. Per exemple:

 

Abans de plegar tinc feina per fer.

Hi ha papers per endreçar.

 

c) Complement causal:

 

– Davant d’un infinitiu compost. Per exemple:

 

Això et passa per no haver-me volgut escoltar.

El van detenir per haver comès una desena de robatoris.

 

– Davant d’un infinitiu simple, però només quan es pot substituir per un infinitiu compost o si és un verb copulatiu o un predicat que expressa un estat (ser llest, tenir la grip, saber llatí, etc.). Per exemple:

 

Gràcies per venir a rebre’m (intercanviable per l’infinitiu compost haver vingut).

M’han donat el premi per ser la que té la nota més alta (l’infinitiu és un verb copulatiu, ser).

L’han multat per no portar samarreta pel carrer (l’infinitiu és un predicat que expressa un estat, portar samarreta).

Per a

a) Complement de règim. Per exemple:

 

Jo no serveixo per a fer aquesta feina (el verb servir regeix per a).

 

b) Complement d’una quantificació que indica el grau d’assoliment d’unes determinades expectatives (en oracions que contenen, de manera explícita o implícita, quantificadors com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d’altres). Per exemple:

 

Segons les indicacions de la guia, l’alberg és massa lluny per a arribar-hi avui.

Per a elaborar els vestits una setmana no és suficient.

Per o per a

En les oracions concessives amb valor ponderatiu (‘malgrat’). Per exemple:

 

Per tenir l’edat que té, se’l veu vell.

Per a tenir l’edat que té, se’l veu vell.