8.
Siusplau, sisplau o si us plau
—Si us plau, senyor director, em podria...
—Sisplau, fill, que anem en pijama i no ets el meu empleat.
—Doncs passa’m ja el coi de sal, no?
—Castigat sense mòbil!
L’expressió si us plau es fa servir per demanar amb cortesia alguna cosa. Per exemple:
Seguiu-me, si us plau.
Si us plau, Anna, deixa’m un euro.
Et demano si us plau que m’escoltis.
Actualment s’utilitza la forma si us plau per referir-se a totes les persones gramaticals, però el pronom us que conté aquesta expressió pot variar segons el destinatari:
Anna, deixa’m un euro, si us plau / si et plau.
Sr. Massó, esperi en aquesta sala, si us plau / si li plau (poc usat).
Seguin a la primera fila, si us plau / si els plau.
En textos de l’àmbit administratiu, atès que es recomana utilitzar-hi el tractament de vós, l’expressió adequada és si us plau.
Sra. Rius,
Comuniqueu-nos la vostra resposta, si us plau.
Finalment, la normativa no recull la grafia reduïda sisplau (no pas siusplau), que s’usa en contextos informals.
