Qualsevol altra ciència és perjudicial per a qui no té la ciència de la bondat.
Era de nit i em trobava en un lloc desconegut avançant lentament i penosament enmig d’una forta ventada. La boira ho cobria tot. Duia a les mans una dèbil llumeta que protegia perquè no s’apagués en qualsevol moment. Tot semblava dependre del fet que aconseguís mantenir viva aquella llum.
De sobte, vaig tenir la sensació que alguna cosa em seguia. Aleshores em vaig girar i vaig descobrir una enorme figura negra que avançava al meu darrere. Malgrat el terror que vaig sentir, en tot moment vaig ser conscient que havia de protegir la llum de la tempesta durant tota la nit.
Quan em vaig despertar em vaig adonar de seguida que la figura que havia vist en somnis era la meva ombra, l’ombra del meu cos il·luminat per la llum retallant-se a la boira. També sabia que aquella llum era la meva consciència, l’única llum que posseeixo, una llum infinitament més petita i fràgil que el poder de les tenebres, però, al cap i a la fi, una llum, la meva única llum.
Aquest bell fragment del llibre Encuentro con la sombra de C. Zweig ho explica molt bé: la nostra ombra viatja amb nosaltres, no ens en podem desfer.
No obstant això, la llum de la consciència pot il·luminar les tenebres, la boira i els paisatges difícils que, inevitablement, haurem de transitar.
Mantenir viva aquesta llum depèn de nosaltres. Cal cuidar-la, preservar-la.
La bondat ens dona l’energia per mantenir viva la flama de la vida.
Un home bo és aquell que pot dur la seva pròpia ànima a l’interior de l’ànima d’un altre. D‘això depèn tota veritable moralitat i, sense ella, no es pot sostenir el veritable ordre social entre la humanitat.
Plató va ensenyar que la veritat, la bondat i la bellesa són els principals valors de la humanitat. I aquests tres regals en forma de virtuts estan interrelacionats; així, la bellesa és bona i veritable, el bé és veritable i bell i la veritat és bona i bella. Una no és sense l’altra.
Potser per això, Plató va considerar que la virtut més bella era la saviesa, perquè les conté totes.
Avui dia hem separat aquestes virtuts i, malgrat això, dins nostre alguna cosa es rebel·la quan la bellesa no és bondadosa o quan la veritat se’n desconnecta.
La bondat sempre és bella i està sostinguda per la veritat, o no és bondat.
Sense bondat res no és bo ni valuós: ni família ni societat ni món.
Kindfulness:3 Atendre la nostra experiència de manera amable, oberta, equànime i afectiva, abraçant les nostres fortaleses i també la nostra vulnerabilitat. Bondat plena.
La paraula kind significa ‘amable’, ‘amorós’, ‘bondadós’. In motion suposa moviment, acció. Kindness in motion és, doncs, intelligència sensible i sàvia. N’és la màxima expressió i inclou la consciència que «intersom» amb els altres éssers vius i la natura i que, per tant, és clau dedicar totes les nostres capacitats a promoure el bé comú.
És moment de passar de la bondat a la bondat en acció. D’un valor desitjat o pensat a un valor viscut. Perquè la teoria no serveix de res si no s’aplica. Sense acció, tot es queda en el pensament o en el sentiment, però no es transforma el món.
Cal que cada acció quotidiana s’arreli en la bondat i que la desprengui com la pluja fina que ho impregna tot allà on cau. És hora de deixar de parlar de bondat i practicar-la, incloent-la en la nostra vida adulta perquè els nens se n’amarin.
Hem de donar més visibilitat i valor a les conductes bondadoses.
Viure per donar. Caminar per trobar. Tenir per compartir. Repartir per alleujar. Esperar per abraçar… són actituds saludables que pregonen la bella aventura de ser humà.
Hi ha infinites maneres d’estar en equilibri, però només una de no estar-ne.4
La recerca de l’equilibri ens defineix com ho fa la recerca de l’amor, de la bellesa, de la bondat i de l’harmonia. És pròpiament humà, un art admirable allunyat de l’animalitat primitiva que ens constitueix.5 Per això els grans valors coincideixen en totes les religions: solidaritat, bondat, justícia, temprança, humilitat, amor.
No és fàcil ser bo: practicar la bondat requereix coratge i, cada vegada, és més necessària. Per ser bo cal reduir l’expressió de l’enveja a un territori mínim de supervivència, alegrar-se pel bé i l’èxit dels altres i adonar-se que això a tu no et treu res. És imprescindible ser valents i autònoms, autoabastir-nos d’estimació i no dependre de la que rebem dels altres.
És fonamental disposar de bones provisions de generositat i estar disposat a regalar paraules nobles, temps i vitamines emocionals als altres. Hem de practicar l’altruisme,6 un dels avantatges evolutius de l’espècie humana que és un factor clau en la nostra supervivència.
Perquè la bondat és el triomf de l’altruisme, de l’interès pel bé comú i el bé aliè sobre l’egoisme i la capacitat de prioritzar les necessitats d’altres persones relativitzant les nostres.
Només si incorporem la bondat de manera oberta i generosa a la nostra vida podrem gaudir plenament de les relacions humanes.
Com afirmava Marie Curie:
No es pot esperar un món millor sense millorar els individus que l’habiten.
La bondat demana posar en acció tres potències de l’ànima: memòria, enteniment i voluntat.
—Passa-t’ho bé! Sigues feliç!
Són dos missatges habituals amb què els pares i mares positius acomiaden els seus fills. Molt millors, no cal dir-ho, d’aquells que els traslladen les seves pors i diuen:
—Vigila! No et facis mal! No passis fred!
No deixen de ser, però, missatges hedonistes i potser egocèntrics. No els podríem millorar?
—Sembra felicitat per on vagis!
—Gaudeix d’aquest nou dia!
—Practica la bondat!
«Fes bondat!» és una expressió catalana que se’ls diu als nens quan ens n’acomiadem. En castellà té difícil traducció. La literal seria «haz bondad», i la més semblant «sé bueno» o «pórtate bien», però el matís és important.
«Fes bondat» dona el missatge al nen que ha de generar i irradiar bondat i escampar-la allà on vagi, a més a més de portar-se bé. L’anima a convertir-se en un propagador d’una onada de bondat, aquest bé necessari i urgent. L’equivalent en la llengua francesa potser seria «soyez sage» (‘sigues savi’), una altra consigna urgent i necessària que inclou incorporar la bondat. És que potser hi pot haver intel·ligència sense bondat?
«Fes de tu una persona que irradiï bondat i saviesa» hauria de ser el nostre missatge clau a sembrar en la ment i en el cor dels nens, una saviesa que s’assoleix quan algú deixa d’enganyar-se a si mateix i escolta amb atenció el batec emocional dels altres.
La base d’un cervell sa és la bondat i es pot entrenar.
Bondat prové de bonitas, en llatí, que al seu torn ve de bonus (bo) i tat o dad (qualitat). Així doncs, podríem dir que 'bondat' equival a qualitat de bo o a tendència natural a fer el bé, o també a una qualitat bonica. És un estat de l’ànima que implica saviesa i dolçor, un hàbit del cor que pot ser cultivat i potenciat. La bondat és la intel·ligència en el seu grau més elevat, una intel·ligència espiritual, del cor. La bondat és la base per a un cervell sa, per a la felicitat i la salut.
La persona bondadosa fa el bé i promou el que és bo entre les persones que l’envolten, i té, alhora, una existència poètica.
Rafael Argullol escriu: Sé que és impossible establir el significat de la bondat, de la mateixa manera que cap explorador no trobarà la porta del cel. Hi ha moments de bondat, com hi ha fragments de cel.
I, malgrat això, som buscadors d’aquests fragments de cel. Els necessitem per sentir la nostra humanitat. Submergim-nos, doncs, en el significat d’aquest valor necessari per frenar el pas de la maldat i la violència que tant de patiment ens causen.
Mai no es dona tant com quan es donen esperances.
La fragilitat és la facilitat d’una cosa per trencar-se, arruïnar-se o deteriorar-se. És allò que perilla si és sotmès a pressió, que es pot endur el vent quan bufa fort.
Els humans som éssers fràgils. Se’ns pot fer mal amb facilitat, perquè la fragilitat ens connecta amb la vulnerabilitat. Les coses fràgils requereixen un tracte sensible, tendre, respectuós, acurat, amable… bondadós.
Si no reconeixem la fragilitat d’una cosa o d’algú, no serem conscients de l’impacte que poden tenir algunes conductes. Podem trencar, arruïnar, deteriorar… des de la inconsciència.
La bondat requereix consciència de fragilitat. I, sobretot, CONSCIÈNCIA.
Jo més aviat identifico la maldat amb l’estupidesa i la bondat amb la intel·ligència.
La intel·ligència és sempre sàvia? Depèn dels valors que la dirigeixin.
El fracàs més important de la intel·ligència humana és la maldat7 perquè suposa no haver entès que allò que danya algú ens danya a tots, que la manca de solidaritat d’avui fa créixer la llavor de la destrucció que, demà, donarà collites violentes.
Durant massa temps s’ha considerat que els dolents tenen com a atribut inclòs la intel·ligència i que la bondat dels bons és una mostra d’ingenuïtat, però sense la bondat la intel·ligència és cega i maldestra.
«La culminació de la intel·ligència no és el coneixement, és la bondat», afirma José Antonio Marina. La intel·ligència només serà realment sàvia si té l’arrel en la bondat, perquè obre bretxes en el pensament únic, en el color únic, en el referent únic. La intel·ligència tant es pot orientar cap a crear com a destruir, i destruir no és savi, perquè atemptar contra la vida no és adaptatiu.
«Un gram de bondat», com afirma Jodorowsky, «val més que una tona d’intel·lecte».
El més artístic i interessant que hi ha a la vida és construir la pròpia bondat.
El Dr. Luis Rojas Marcos afirma en una entrevista a La Contra de La Vanguardia:8
Jo crec que la bondat és genètica. No és fruit d’ensenyaments, religions, mitologies; és una capacitat genètica per sobreviure, ja que és necessària per conviure. Un grup no sobreviu si els seus individus no se sacrifiquen en algun moment pels altres.
Així, vincula bondat amb altruisme, generositat i empatia.
Ara bé, si la bondat forma part del nostre ADN del cor… què ha hagut de passar perquè alguns dels nostres joves o adults la tinguin adormida o oblidada? Quins factors epigenètics han incidit perquè aquesta capacitat quedi anul·lada per la crueltat i la maldat?
Sabem que les persones actuen de manera més bondadosa si reben un tracte més benèvol. Tots duem dins nostre una llavor originària de bondat que es desperta en sentir la bondat dels altres. I, en un moment determinat de la nostra vida, la bondat ja es converteix en una tria conscient. Cal escollir: ens orientem cap a la creativitat amorosa o cap a la destructivitat?
Com escriu Gonçalo M. Tavares:
L’aigua té dues maneres de contactar amb els éssers vius: inundant i ofegant o bé netejant i fent net. I tant l’aigua com l’aire, el foc i la terra, tenen sempre dues maneres de dir als homes que existeixen i que són allà, fent-los feliços o infeliços.
L’únic símbol de superioritat que conec és la bondat.
Quan va sortir de la presó després d’haver-hi estat vint-i-set anys, Nelson Mandela va escriure:
Sempre vaig saber que en el més pregon del cor humà hi ha misericòrdia i generositat. Ningú neix odiant una altra persona per raó de la seva pell, origen, formació o religió. La gent aprèn a odiar, i si els homes i les dones poden aprendre a odiar, també poden aprendre a perdonar i a estimar. L’amor és més natural en el cor humà que el seu contrari, l’odi. Fins i tot en els moments més horrorosos a la presó, quan els meus companys i jo érem empesos al buit, podia veure un indici d’humanitat en els guàrdies. Potser només un segon, però n’hi havia prou per confiar en la bondat de l’ésser humà.
No naixem amb prejudicis sobre la raça, l’aspecte físic, la cultura, la religió, la procedència geogràfica, les llengües… Si observem els nens des de petits veurem que, quan no intervenen els adults, es busquen entre ells independentment de la seva procedència social o casuística. I si aprenen a odiar, a discriminar, a rebutjar i a excloure dels adults, també poden aprendre de nosaltres a incloure, a acceptar, a integrar, a estimar. Som, doncs, responsables de facilitar-los el camí perquè aconsegueixin connectar amb la compassió i la generositat que hi ha en el seu cor.
Tots els nens acabaran convertits en un adult que serà pare o mare, professor, director d’equip, la parella o el veí d’algú… i aquest adult, si està desconnectat de la bondat, es pot convertir en algú propici a vehicular la seva impotència, les seves frustracions i el seu enuig mitjançant l’agressivitat.
Necessitem, per tant, més humanitat per prevenir les conductes d’assetjament emocional a les organitzacions, sovint amagades, molt lesives per a la persona assetjada, i menys evidents que les conductes d’agressió verbal o física.
Necessitem més humanitat davant l’increment del llenguatge violent a les xarxes socials. L’ús de paraules que discriminen, que menyspreen o insulten individus i col·lectius que no es poden defensar és una forma de contaminació emocional que danya milers o milions de persones.
Necessitem més humanitat a la política, en els mitjans de comunicació, a les escoles, a les famílies. Necessitem més humanitat a tot arreu i que aquesta sigui visible en accions concretes del nostre dia a dia. La necessitem perquè, per mantenir la nostra esperança i confiança en la vida, cal ser conscients que aquesta humanitat bondadosa és capaç d’aflorar, fins i tot, en les persones que s’han mostrat més feridores.
Ella ens pot salvar.
… Que una persona a punt de morir pugui mirar enrere, cap al seu passat, i adonar-se que ha tingut participació en fer que la vida hagi florit al seu voltant, en el seu entorn familiar, professional i social.
El nostre cervell ve equipat d’origen amb una mena de brúixola moral?9
Segons el filòsof escocès David Hume, els comportaments morals tenen com a base les pròpies emocions humanes. També Darwin, a The Descent of Man, va afirmar que tot animal dotat d’instints socials té un mínim de sentit de consciència moral.
La sensibilitat moral seria el resultat de la nostra evolució i la conformen els mecanismes cognitius, emocionals i motivacionals que ens mouen a practicar conductes de col·laboració, prosocials i altruistes. El cert és que el nostre cervell ha evolucionat per entendre que ni l’exclusió ni l’aïllament ni les conductes violentes ens beneficien.
Sembla ser que el cervell moral inclou una xarxa neuronal en la qual s’integren estructures com el lòbul frontal, el lòbul parietal, l’ínsula i estructures subcorticals10 que, interrelacionades, ens poden ajudar a comprendre millor els altres i a analitzar la realitat des d’un punt de vista emocional, social i moral.
Tal vegada la nostra missió i sentit a la vida, com afirma Reeves, sigui, precisament, participar en fer que la Vida floreixi al nostre voltant.
Sense bondat res no és bo ni valuós: ni família ni societat ni món.
Quina relació hi ha entre felicitat i bondat?
Ens han dit que si som bons serem feliços, però hi ha una altra manera de veure-ho: només si som feliços podrem repartir bondat.
Així és com ho veu l’ecòleg Ramon Folch en el pròleg del nostre llibre Ecologia emocional:11
…Fins ara hem estat més intel·ligents que savis. […] La saviesa és coneixement dins d’una escala de valors. Nosaltres hem desplaçat els valors per les ambicions i els dogmes, de manera que la saviesa ens ha fugit dels dits com un grapat d’aigua mal entesa. Hem esdevingut, així, erudits turmentats o ignorants culpables. No es pot ser feliç en aquestes condicions. I si no s’és feliç, no es pot ser bo.
Som responsables de crear les millors condicions personals i socials perquè aquesta felicitat sigui possible.
Quan algú se sent infeliç, difícilment dedicarà atenció a tenir cura dels altres ni tindrà conductes bondadoses per alleujar el seu patiment, o la sensibilitat per facilitar-los les coses i ajudar-los a millorar les condicions de vida.
Qui viu en dèficit poques vegades pot ser generós, ja que la infelicitat és com un pou negre que absorbeix l’energia disponible.
Qui es converteix en assetjador o exerceix alguna mena de violència és algú que orienta la seva energia envers la destructivitat perquè no ha edificat estructures morals contenidores ni integrat el valor de la bondat. Els nens, joves i adults que assetgen o agredeixen els altres, solen sentir-se profundament infeliços. I és des d’aquesta infelicitat que es desencadena la violència. Perquè la infelicitat provoca una acumulació d’ira que pot trobar una sortida catàrtica fent mal a algú vulnerable.
Reprenem, doncs, l’afirmació de Folch: feliços, aleshores bons. Si volem reduir aquestes conductes violentes, hem de construir ecosistemes que possibilitin que cada nen i cada jove trobi les condicions que li permetin construir la seva felicitat, espais protegits on pugui créixer feliç, harmònic i sa.
Cap explorador no trobarà la porta del cel, però estem convençuts que una persona bondadosa hi és molt a prop.
Contràriament al que pensa molta gent, és força fàcil trobar persones disposades a consolar-te en moments d’infortuni, a cuidar-te en moments de malaltia, a estar amb tu en situacions de desastre, a donar-te consells en moments de desorientació.
És força fàcil trobar «salvadors» disposats a salvar-te; ànimes piadoses disposades a apiadar-se; gent caritativa disposada a donar-te caritat.
En tots aquests casos es dona una situació de poder i desigualtat entre qui pateix i qui consola. «Jo estic bé, ell està malament». Determinades accions es poden confondre fàcilment amb bondat, amistat o compassió quan, en el fons, només alimenten l’ego de qui les practica. Quin és l’impacte d’aquestes accions pretesament generoses?12
Si bé compartir els moments de patiment des de la compassió o l’amor és importantíssim, també ho és saber gaudir junts de les alegries, la bona sort o els bons moments. Per fer-ho, calen grans dosis de generositat. Perquè es tracta de saber gestionar algunes emocions desagradables que, sense voler-ho, poden aparèixer en el nostre paisatge emocional: enveja, inseguretat, ansietat, por… i canalitzar-ne l’energia cap a la millora de nosaltres mateixos, de la relació amb l’altre i del món que ens envolta.
Como bé diu Nietzsche, es reconeix els amics per la seva capacitat de compartir sense resistència, sense barreres i amb la ment i el cor oberts, els nostres assoliments, les nostres esperances complertes i la nostra «bona sort».
És un acte bondadós?
Pagar la quota d’una o diverses ONG perquè facin alguna cosa necessària i bondadosa en nom nostre ens tranquil·litza: ja estem fent alguna cosa per millorar el món. No cal fer més. És com una butlla que ens deslliura d’actuar. Perquè «ja ho fem», ajudant econòmicament, oi? D’aquesta manera, donant-ho per fet, podem oblidar que cada dia, a tot arreu i en tot moment, tenim l’oportunitat de dur a terme directament accions bondadoses.
Pagar a una ONG, sí; i, si a més, hi participem activament, encara millor.
Els cors bondadosos són els jardins,
els pensaments bondadosos són les arrels,
les paraules bondadoses són les flors,
les accions bondadoses són els fruits.
La bondat és un canal d’aprenentatge excepcional.
Per implantar un programa per al desenvolupament de la bondat a les escoles és necessari crear un espai protegit en el qual els nens i nenes puguin connectar-se amb el seu món emocional. Se’ls dona permís perquè expressin com se senten, què els preocupa, què els fa por, què els fa feliços. Se’ls escolta amb atenció, sense fer-ne un judici. Es comparteixen experiències.
A mesura que milloren l’autoconeixement i la capacitat de gestió emocional, aquests nens es tornen més empàtics i altruistes. Diversos estudis demostren que tenen més capacitat de concentració i s’observen millores en l’acompliment acadèmic.
L’educació emocional ha d’estar present tant a la família com a l’escola. Davidson afirma que el període entre els quatre i els set anys és crucial en el desenvolupament, ja que el cervell es reorganitza i és especialment receptiu quant a la nova informació i els hàbits psicològics perdurables. Sabem que, si les criatures no aprenen bé a gestionar les seves emocions desequilibrants com la por, la ira, la vergonya, la frustració, la impotència o el rebuig, el seu cervell emocional prendrà el control i no permetrà un bon desenvolupament del cervell racional. Cal, doncs, donar-los recursos perquè sàpiguen què poden fer per recuperar la calma necessària per estar en condicions d’aprendre.
Una major consciència emocional permet que els nens siguin més empàtics amb els sentiments dels seus companys i donin millors respostes davant les dificultats. S’ha demostrat que tenen relacions i conductes més positives i amistoses, i que són bones predictores d’èxit en la seva vida adulta.
Ara bé, els educadors ha d’aprendre a aplicar-se allò que volen transmetre, treballant personalment el que volen ensenyar perquè tant l’educació emocional com els valors només es transmeten mitjançant models.
Toca convertir-se en exemples adults de bondat en acció.
El món no et deu res. Hi era abans que tu.
El problema de la violència persisteix, en part, a causa dels models normalitzats de conductes violentes que cada dia inunden les pantalles, les xarxes socials i la vida quotidiana. Veiem en posicions d’èxit i d’aprovació social persones amb conductes impositives, dictatorials, territorials; persones agressives, individualistes, egoistes, que no escolten i que utilitzen els altres per descarregar les seves tensions i les seves deixalles emocionals. Es veu com a normal la conducta d’aquells que no assumeixen la responsabilitat d’allò que diuen i fan, ni de les seves conseqüències. Els nens es van impregnant de tots aquests models i els acaben reproduint d’adults.
L’ètica filosòfica clàssica adverteix que la bondat d’una acció depèn no només del tipus d’acció, sinó també de les circumstàncies, dels efectes resultants, de les alternatives disponibles i de les intencions subjectives dels qui hi participen.
No n’hi ha prou amb tenir «bona intenció». Massa vegades s’ha confós ser bo amb ser «babau». Les persones bondadoses no són il·luses, al contrari, són especialment conscients d’allò que fan, per què ho fan i per a què ho fan, i mesuren l’impacte que les seves conductes tenen en els altres.
Per què no normalitzem el model de persona bondadosa?
El poeta Miquel Martí i Pol va escriure:
Vull que tothom sàpiga que he mudat
la pell una altra vegada
i que, potser perquè navego
contra corrent del temps i de les modes,
ara crec més que mai
en la bondat dels homes
i en un futur de pau i tendresa.
La bondat en acció és el millor antídot davant les forces que ens volen deshumanitzar. Ens connecta amb l’esperança en la humanitat perquè:
Davant la barbàrie podem crear civilització;
davant la ira, serenitat;
davant l’odi, amor;
davant la intolerància, integració;
davant el patiment, compassió i tendresa;
davant la destructivitat, construir allò més bell, bo i millor.
I per aconseguir-ho hem de «mudar emocionalment la pell» i eliminar les cèl·lules mortes de la desesperança i la desconfiança que acaben construint cuirasses que no ens deixen respirar l’aire net de la bondat.
Com l’heura, creixem allà on trobem espai.
Escriu Rafael Argullol:13
Sabem poca cosa sobre els bons homes. Tenim informació sobre tota mena de conductes i la nostra literatura ens il·lustra sobre qualsevol personalitat. Però en la galeria de caràcters sempre trobem a faltar el «bon home», potser perquè se’l considera massa transparent per aturar-se en la seva descripció o, al contrari, massa opac, sense accidents que valgui la pena ressaltar.
Des de petits se’ns reclama que siguem també «bons homes» i, probablement, res no ens agradaria més que arribar a ser-ho, però, després, per manca d’exemples, els acabem veient com a ombres de les qual és necessari parlar a totes les famílies, malgrat que ningú tingui la certesa de qui parla. Així es perpetua el prestigiós i avorrit «bon home», algú que ningú voldria com a company en una illa solitària.
Dir «és un bon home» no equival exactament a dir «és un home bo». En el primer cas, de vegades es tradueix el significat apuntant que hi ha alguna debilitat en la personalitat d’aquesta persona, algú que no fa mal, però que, potser, tampoc no es dedica activament a produir bondat.
Una persona bona, en canvi, seria algú impregnat de bondat, algú que millora el lloc i el clima emocional d’on es trobi, algú que construeix relacions de qualitat. Ens manquen models i exemples de persones bones?
Quan es redacten els objectius de molts projectes pedagògics, se sol fer especial incidència a formar persones obertes al món, intel·ligents, competents, capaces. No sempre s’assenyala com a punt important formar persones bones, orientades a ser part de la solució, sembradores de bondat i amor. Necessitem més persones bones que neutralitzin la maldat, la crueltat i la violència d’aquest món cada vegada més necessitat d’equilibri. Com ja hem plantejat, una intel·ligència sense bondat, doncs, no seria intel·ligència.
Sense bondat ni amor, la intel·ligència no és adaptativa i no ens ajuda a aconseguir una interacció positiva amb l’entorn ni relacions humanes de qualitat.
Aquell que espera una gran acció de bondat almenys una vegada, mai no farà res. La vida està feta de petites coses. La veritable grandesa consisteix a ser grandiós en les petites coses.
Com podem saber que algú és bondadós? Quins trets defineixen aquestes persones? Vegem algunes característiques que podem trobar en elles.
1. Estimen i cuiden la vida en totes les seves formes.
2. Aprecien la diversitat i la respecten.
3. Cultiven la tendresa.
4. Practiquen la compassió.
5. Agraeixen amb generositat els presents rebuts.
6. Es perdonen i perdonen.
7. Estan al teu costat quan els necessites.
8. Obren el seu cor i les seves mans. Són generoses.
9. Acullen el que passa i busquen el millor de cada situació.
10. Són servicials i amables.
11. Eviten els judicis de valor i etiquetar les persones.
12. Són humils.
13. Abans que parlar malament d’algú prefereixen el silenci.
14. Cultiven la bellesa.
I podríem seguir i seguir. Com hem de voler deixar fora tota aquesta riquesa?
El cor bondadós és un contenidor del millor de l’ésser humà.
Que la bondat sigui com l’aire, invisible i omnipresent.
La persona CAPA és la proposta d’un model humà des de l’Ecologia Emocional. Integra les millors característiques adquirides com a espècie al llarg de la nostra evolució i integra la dimensió afectiva, el do de la lucidesa i la consciència ecològica i ecosistèmica.
Si eduquem les noves generacions de manera sincrònica en les quatre dimensions CAPA (creativa, amorosa, pacífica i autònoma), quan siguin persones adultes seran més equilibrades, més resilients davant les dificultats, més valentes per viure les seves vides, més capaces de bregar amb la incertesa del món actual i, sobretot, persones bondadoses i amb una major qualitat ètica i emocional.14
El millor de tot és que disposem de models referents15 que hauran mostrat, amb els seus actes guiats per la creativitat, l’amor, la pau i l’autonomia, que un altre món millor és possible si estem disposats a construir-lo. Tots podem convertir-nos en éssers CAPA.16
Les quatre dimensions CAPA estan interrelacionades entre elles i s’han de desenvolupar de manera sincrònica ja que, en cas contrari, es produiria un desequilibri. El model està sostingut per dos eixos: l’eix vertical és el PEA (pensament – emoció – acció) i ha d’estar ben alineat. L’altre eix ve explicat per la metàfora del tamboret de tres potes: jo – els altres – el món, que són els tres àmbits d’impacte que hem de tenir presents en la gestió emocional.
Una persona CAPA és capaç de superar les situacions difícils de la vida sense trencar-se per dins, i disposa d’uns nivells de confiança i equilibri emocional majors. Vegem les quatre dimensions de les quals se serveix:
La creativitat consisteix a atrapar l’univers i fer-lo fluir a través dels teus ulls.17
La persona creativa té capacitat per cercar recursos i solucions millors als reptes que se li plantegen. La creativitat de la qual parlem està orientada per valors positius en comptes de ser moguda per l’ambició, l’egoisme, l’afany de poder, la discriminació, o l’èxit. Ens connecta a un enorme camp d’energia i ens permet la gestió d’oportunitats i el conreu de la cultura de l’alegria agraïda:
Valors: autenticitat – bellesa – diversitat – flexibilitat Emocions: alegria – esperança – gratitud – sorpresa
L’amor és la màxima força creadora, l’energia que ens pot salvar.
La persona amorosa dedica la seva vida a conrear i perfeccionar el difícil art d’estimar mitjançant coneixement, responsabilitat, respecte, compromís, cura i comunicació. L’amor ens mou a conrear vincles, a gestionar intangibles i a promoure la cultura de la generositat:
Valors: generositat – altruisme – bondat – sensibilitat
Emocions: amor – amistat – compassió – tendresa
No hi haurà pau al món si no hi ha pau en el cor de les persones.
La persona pacífica no és ni amorfa ni passiva. Al contrari, afronta el conflicte i els problemes sense agredir ni lesionar els altres o a si mateixa. És conscient del que sent i gestiona adaptativament les seves emocions, i els dona una sortida adequada. És assertiva, compassiva i solidària i no jutja els altres. Treballar en aquesta dimensió ens du a millorar el clima emocional, a gestionar significats i a promoure la cultura de la pau.
Valors: amabilitat – humilitat – paciència – prudència
Emocions: calma – pau – serenitat – tranquil·litat
Ens hem de reservar una petita rebotiga, només nostra, totalment lliure, on establir la nostra veritable llibertat, el nostre principal refugi i la nostra solitud, va escriure Montaigne.
La persona autònoma no tem recórrer la seva casa interior perquè sap que hi té un refugi davant la voràgine externa. És una persona en continu procés de millora, que construeix el seu projecte de vida. És capaç de viure en silenci i solitud, i de conviure sense ofegar els altres. És algú que assumeix la seva responsabilitat i que és reconegut com a referent. L’autonomia permet guanyar territoris, gestionar la incertesa i impelleix a promoure la cultura de la llibertat responsable.
Valors: desafecció – esforç – perseverança – veritat
Emocions: confiança – curiositat – valentia – voluntat
La senzillesa emana de tot allò anterior. Us imagineu per un moment com canviaria la nostra vida i, en conseqüència, el món, si ens construíssim com a persones CAPA?
I, quan la persona que és al centre de qualsevol ecosistema (família, escola, empresa, societat) està orientada cap a la creativitat amorosa i integra els valors-acció esmentats, provoca canvis en aquesta mateixa línia que influeixen en la millora de tot allò en què participa. Quan nosaltres millorem, tot el món millora.
La bondat es manifesta en la qualitat ètica i emocional de tot l’ecosistema.
Intentar canviar el que no es pot canviar és de ximples, però no fer tot el que és humanament possible per millorar el que es pot millorar és de covards.
Per ser un bon professional cal ser, a més, una persona bona. Sense bondat, potser puguem tenir perícia tècnica, però no serem excel·lents. Ser intel·ligent i exitós no sempre va unit a ser bona persona i, si bé no està a les nostres mans triar la dotació intel·lectual genètica que tenim, sí que ho està cultivar la bondat.
Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txékhov […] no és que l’hagi de recosir millor, sinó que ens sentirem menys sols amb Txékhov a la taula d’operacions. Quan un és millor persona acaba sent millor cirurgià. O millor forner o millor músic o, simplement, millor fill. És la força transformadora de la bellesa i de la veritat.
El lideratge CAPA proposa que el líder desenvolupi les seves facetes creativa, afectiva, pacífica i autònoma perquè, només si ho fa en si mateix, serà capaç d’ajudar el seu equip a desenvolupar aquestes dimensions. De fet, la bondat s’assenta en aquestes dimensions, i cada una contempla valors que permeten relacionar-se i treballar mantenint les persones en el centre de tota acció.
Un bon professional es preocupa que les persones que treballen amb ell també siguin bones. Si lidera un equip, la bondat és el que li acaba donant autoritat moral, la força que farà que, en les pitjors circumstàncies, el seu equip estigui compromès amb ell. Perquè aquest tipus de compromís no s’aconsegueix pagant i, en canvi, sí que s’aconsegueix aplicant la bondat cada dia.
Un líder CAPA s’orienta a buscar solucions i sap veure les millors qualitats dels altres. Es mostra generós regalant els seus coneixements i experiència. S’ocupa del benestar del seu equip perquè realment hi està interessat.
En les organitzacions també trobem exemples de bondat en acció que ens mostren el millor de l’ésser humà: empatia, compassió, generositat i tendresa.
Els companys de treball d’Andreas Graf18 l’han obsequiat amb un dels regals més valuosos: temps. En concret, 3.265 hores de treball que no haurà de fer perquè els seus col·legues han fet hores extra perquè ell no hagi d’anar a treballar i pugui dedicar tot aquest temps a tenir cura del seu fill, malalt de leucèmia.
Des que la seva dona va morir, Graf cuida en solitari del seu fill Julius, de 5 anys, amb les consegüents dificultats per compatibilitzar l’horari laboral amb les contínues visites a l’hospital. Fins i tot havia arribat a témer que el fessin fora de la feina fins que s’ha trobat amb el gest altruista dels seus companys.
Graf treballa com a muntador en una empresa de disseny a Fronhausen, prop de Frankfurt, i s’ha vist obligat a demanar constants permisos per acompanyar el seu fill en el tractament de la leucèmia.
La iniciativa va sorgir del departament de recursos humans de l’empresa Seidel, on treballa Graf. Van proposar a la resta de treballadors que qui volgués podia fer hores extra de manera voluntària per regalar aquest temps a Andreas. La resposta va ser aclaparadora: els 650 treballadors de l’empresa van decidir sumar-se a la iniciativa.
En només dues setmanes han acumulat 3.265 hores perquè el seu company es pugui dedicar a Julius, gairebé un any i dos mesos sense haver d’anar a treballar. El nen s’està recuperant a casa i evoluciona bé de la seva malaltia.
_____________
3. Davidson, R.
4. Wagensberg, Jorge. A más cómo, menos por qué. Tusquets Editores. 2005.
5. M. Mercè Conangla i Jaume Soler. Corazón que siente, ojos que ven. Amat Editorial. 2014.
6. De «Solidaridad energética». M. Mercè Conangla i Jaume Soler. Corazón que siente, ojos que ven.Amat Editorial. 2014.
7. José Antonio Marina. La inteligencia fracasada. Anagrama. Madrid. 2004.
8. La Contra, La Vanguardia, 25 de desembre de 1998.
9. Patricia Churchland. El cerebro moral. Ediciones Paidós. 2012.
10. Estudi del Dr. Pascual Leone.
11. M. Mercè Conangla i Jaume Soler. Ecología Emocional. Amat Editorial. 2013.
12. M. Mercè Conangla i Jaume Soler. Sin ánimo de ofender. Ediciones Obelisco. 2013.
13. El bon home (‘El buen hombre’).
14. Hi ha un qüestionari perquè cada persona pugui reflexionar i traçar el seu perfil CAPA. Llibre Ecologia emocional per al nou mil·lenni. Mercè Conangla i Jaume Soler. Editorial Amat. 2014.
15. Models CAPA de persones en el llibre Cansancio Moral. Per exemple: Gandhi, Krishnamurti, Hellen Keller, Viktor Frankl, Nelson Mandela, Maria Montessori…
16. Vegeu model de l’Ecologia Emocional en els Annexos.
17. Peter Koestenbaum.
18. www.elperiodico.com/es/sociedad/20180311/companeros-trabajan-3200-horas-extra-padre-cuide-hijo-cancer-6681814