Ah, ets tu! M’has clavat un bon ensurt!

Quan has obert el llibre m’he pensat que s’acostava un caçador de bruixes. Només que n’hi hagués un que em descobrís, seria horrible! Guarda bé tots els secrets que et revelaré!

D’acord, sí, soc una bruixa, però no fugis corrents. No tinc previst llançar-te cap encanteri… A més, de moment només soc una aprenenta. I una mica negada. Com a molt, podria convertir aquest llibre en un lluç. No sé ben bé què passa, que últimament només em surten lluços. Alguns de frescos i altres d’arrebossats, però tots fastigosos!

Tot i que el meu nom és Anna Green, els meus nous amics em diuen… Anna Kadabra.

I després afegeixen: «Està com una cabra!». Doncs mira que ells…!

Des que vaig descobrir la meva màgia, també tinc alguns enemics. Aquests em diuen coses encara pitjors, però no me les diuen a la cara perquè podria…, bé, convertir-los en lluços.

Mira, aquesta d’aquí soc jo. Segur que m’imaginaves amb capa negra, berrugues al nas i botes punxegudes, però no. Si anés pertot arreu amb l’uniforme oficial m’enxamparien de seguida. En lloc de berrugues, tinc pigues. En lloc de capa, porto malles de colors i faldilles de tul.

De botes sí que en porto, però de bàsquet.

També tinc una vareta personalitzada, un quadern d’encanteris i una mascota màgica.

Per acabar, porto al pit una petita lluna que brilla en la foscor. És la insígnia del Club de la Lluna Plena, la societat secreta a la qual pertanyo. Si ets valent, potser algun dia t’hi podràs unir.

En el Club de la Lluna Plena només hi ha tres normes. Es diuen les Normes de Diamant, perquè són irrompibles. També es podrien dir les Normes de Torró de l’Any Passat, que encara costa més de trencar. Són aquestes:

Para atenció, perquè ara t’explicaré com vaig saber que era una bruixa… i com vaig trencar les normes irrompibles. Ah, i de passada… com gairebé em carrego un poble sencer.