Aquesta nova edició dels poemes de Sylvia Plath, publicats per Proa amb el títol Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963, obeeix a la necessitat d’oferir, en la seva traducció al català, el bo i millor de la poesia d’aquesta poeta extraordinària que és Sylvia Plath, una de les més importants del segle XX. Aquests poemes es troben, amb tots els altres que es conserven dels que va escriure, a Sylvia Plath-Collected Poems (Faber & Faber Ltd., 1981). Sóc vertical recull els poemes escrits per Plath durant els seus anys de plenitud, des del poema “You’re” / “Ets”, del gener-febrer de 1960, fins a “Edge” / “Límit”, datat el 5 de febrer de 1963. En total, s’hi inclouen 102 poemes; tots els que es conserven dels escrits per la poeta durant els últims tres anys de la seva vida, l’època més fructífera i millor de Sylvia Plath, sobretot els dos darrers anys, deslliurada ja de la tutela literària de Ted Hughes.
Nascuda a Boston, Massachusetts, als Estats Units, el 1932, estudia a Smith College i a Harvard i el 1954 al Newham College de Cambridge (Anglaterra) amb una beca Fulbright, on acaba els seus estudis el 1959. Allí coneix el poeta Ted Hughes amb qui es casa i té una filla, Frieda, i un fill, Nicholas. Al setembre del 1962 el seu marit l’abandona i, pocs mesos després, l’onze de febrer de 1963, afectada d’una forta depressió en un hivern molt cru se suïcida. La seva fou una vida rica però turmentada, en una lluita constant contra els seus fantasmes: la figura del pare d’origen germànic, i la seva mort prematura, la guerra, la destrucció. L’amor ambivalent per la seva mare i el fet de no haver trobat el suport desitjat en el seu afany de poder viure plenament com a dona, mare i poeta.
La seva obra poètica consta dels següents títols: The Colossus (1960), l’únic publicat abans de la seva mort, Ariel (1965), Crossing the Water (1971), Winter Trees (1972), el volum que recull tots els seus poemes; Sylvia Plath-Collected Poems (1981), editat per Ted Hughes, i el 2004, tal com apareix en la portada del llibre: Sylvia Plath “Daddy”-The Restored Edition, – ARIEL A facsimile of Plath’s Manuscript, reinstating Her Original Selection and Arrangements, editat per Frieda Hugues, la filla de Plath, i poeta ella mateixa també, tots publicats per Faber & Faber Ltd.
Precisament aquesta edició facsímil d’ Ariel, d’acord amb la selecció i l’ordre original, i amb el pròleg tan interessant de Frieda Hughes, ens arribà a les mans, ara farà un any, quan ja feia temps que havia acabat de traduir els poemes de Sylvia Plath inclosos a Sóc vertical, i dels quals ja havíem demanat els permisos i hi incloïem Ariel restituït, tal com l’havia concebut Sylvia Plath. La idea ens havia sorgit molt abans, quan en voler publicar el darrer llibre que havia traduït de Sylvia Plath Crossing the Water (1971), Travessant l’aigua, vam decidir incloure en el mateix volum els dos llibres ja traduïts d’aquesta autora i exhaurits: Winter Trees / Arbres d’hivern, (Edicions del Mall, 1985), traduït per mi, que conté el poema “Tres Dones”* i Ariel (Columna, 1994), amb traducció meva i de Mireia Mur*, i aprofitar l’avinentesa per posar-hi Ariel restituït, esmentat abans. En fer-ho, això va requerir alguns canvis:
Així Ariel restituït inclou a ) set poemes que abans apareixien a Arbres d’hivern, “Lesbos”, “The other” / “L’altre”, “Stopped dead” / “Aturat en sec”, “The courage of shutting up” / “El coratge de callar”, “Purdah”, “The rabbit catcher” / “L’atrapaconills”, “Thalidomide” / “Talidomida”, indicats amb (AH), i un de Travessant l’aigua ; “Magi” / “Reis Mags”, indicat amb (TA); b ) cinc poemes no traduïts fins ara al català ni inclosos en cap altre recull fora de Sylvia Plath-Collected Poems (1981), el primer escrit el 1961 i els altres el 1962, “Barren Woman” / “Dona estèril”, “A Secret” / “Un secret”, “The Jailer” / “El carceller”, “The detective” / “El detectiu”, “Amnesiac” / “Amnèsica”, indicats amb (CP), i c ) trenta poemes inclosos a l’ Ariel editat el 1965 per Ted Hughes, seguint l’ordre a l’índex proposat per l’autora, menys d ) tretze poemes de l’edició del 1965 que ara no hi figuren: “Sheep in fog” / “Ovelles dins la boira”, “The hanging man” / “El penjat”, “Little fugue” / “Petita fuga”, “Years” / “Anys”, “The Munich Mannequins” / “Els maniquins de Munic”, “Totem” / “Tòtem”, “Paralytic” / “Paralític”, “Balloons” / “Globus”, “Poppies in july” / “Roselles al juliol”, “Kindness” / “L’amabilitat”, “Contusion” / “Contusió”, “Edge” / “Límit”, “Words” / “Paraules”.
Fets els canvis, aquesta nova edició de poemes de Sylvia Plath ens va dur a incloure-hi tots els poemes corresponents al període ja esmentat, i s’obre amb Ariel restituït, seguit d’ Arbres d’hivern sense els set poemes i Travessant l’aigua, també sense un poema, ara inclosos a Ariel restituït i Altres poemes amb: I) tretze poemes (inclosos abans a Ariel 1965, i II) set poemes (fins ara inèdits en català) i només inclosos a Sylvia Plath-Collected Poems, 1960: “Waking in winter” / “Despertar a l’hivern”, 1961: “Stars over the Dordogne” / “Estrelles sobre la Dordonya”, i 1962: “New Year on Dartmoor” / “Any Nou a Dartmoor” i “Words heard by accident over the phone” / “Paraules escoltades per casualitat per telèfon”, “Burning the Letters” / “Cremant les cartes”, “The fearful” / “El temorós”, “The Eavesdropper” / “L’Escolta d’amagat”.
En aquesta edició hem obviat incloure-hi The Colossus, no sols per haver estat escrits abans del 1960, sinó també perquè, després del goig de traduir Winter Trees / Arbres d’hivern i més endavant Ariel, llibres escrits amb una força i un estil amb el qual ens identifiquem, basat en el ritme intern i el significat profund de les paraules, vam considerar que The Colossus no tenia la mateixa qualitat, i escollíem traduir Travessant l’aigua, que conté poemes escrits entre el 1960 i el 1961, en què Plath ja comença a expressar tot el que sent amb un llenguatge viu, despullat de tot subterfugi, basant-se en la força intrínseca de la paraula nua, en un estil bastant diferent del The Colossus, influenciat per la poesia anglesa escrita aleshores, que com la mateixa Plath diu en una entrevista el 1962* “és una mena de camisa de força”, també evident quan, en remarcar-li la lucidesa dels poemes que fa i l’impacte que produeixen quan els llegeix explica: “Això és una cosa que no tenia en compte abans. Per exemple, els del meu primer llibre The Colossus no els puc llegir en veu alta..., de fet m’avorreixen. Els que acabo de llegir, els que són més recents, me’ls he de dir a mi mateixa... és una cosa del tot nova per a mi, i qualsevol lucidesa que tinguin ve del fet que me’ls dic a mi mateixa, que els dic en veu alta.”
Com també remarca Frieda Hughes en el seu pròleg quan ens parla de la veu de la seva mare que ella anomena “la veu Ariel que cap al 1961 comença a aparèixer... ací i allà en els seus poemes, amb una urgència llibertat i força fins aleshores desconeguda en la seva obra...”. Encara que des de sempre, era aquesta veu Ariel la que la poeta intentava trobar, com ella mateixa ens ho explica diverses vegades, en el que queda dels seus diaris editats el 1982 per Ted Hughes The Journals of Sylvia Plath, com escriu el, dimecres 17 de juliol de 1958: “poemes molt físics, en el sentit que els mons prenguin cos en les meves paraules, no formulades amb abstraccions, ni amb connotacions plenes d’enginy, fer-ho amb curtes descripcions on les paraules tinguin una aura de poder místic... Dir-les sempre en veu alta. Fer-les irrefutables”.
Però tot i la seva llibertat i força, ben evident en poemes com “Lady Lazarus”, d’Ariel, hi ha altres facetes en la seva personalitat que la fan molt més vulnerable, tal com palesen les paraules que ella mateixa va dir a la BBC de Londres: “La que parla és una dona que té el gran i terrible do de renéixer. El problema és que ha de morir primer. Ella és Fènix, l’esperit llibertari, el que vulgueu. Però també és una dona bona, corrent, amb altres qualitats.”
És per tots aquests motius que hem escollit com a títol d’aquest volum el poema “Sóc vertical” de Travessant l’aigua, que comença amb aquest vers: “Sóc vertical però m’estimaria més ser horitzontal”, perquè evoca aquesta doble personalitat de Sylvia Plath, que reflecteix la seva força com a poeta i la seva angoixa per la incomprensió dels que més estimava en no valorar que les seves depressions, que malauradament la van dur al suïcidi, no sols provenien del seu esperit rebel, atrevit i sensible sinó de la seva lluita en voler realitzar-se com a dona, mare i poeta.
Finalment, quant a la traducció, com en totes les meves, he obviat les “versions”, sovint traïdores, i he intentat ser molt fidel a l’original (que no vol dir de cap manera ser literal) i he traduït, sempre que m’ha estat possible, el poema vers per vers, basant-me en el significat intrínsec i el so de les paraules que més s’acosten a l’original, feina que m’és facilitada per les moltes similituds fonètiques que hi ha entre el català i l’anglès, tan important en la poesia. I perquè crec, com Sylvia Plath, que la poesia és per dir-la en veu alta.
M. A.