Fer de bomber no consisteix únicament a apagar focs o rescatar víctimes d’accidents de trànsit o a la muntanya. La professió exigeix vetllar per les persones en qualsevol situació. I quan ha estat necessari, s’ha denunciat el paper dels poders públics en la violació de drets humans, polítics i socials.
Els bombers sempre estem a primera línia, de guàrdia, en els serveis d’extinció d’incendis i salvaments, i fora de servei, en iniciatives solidàries i altruistes i denunciant les desigualtats socials, ja que el nostre ofici ens sensibilitza davant les situacions d’injustícia, la gent que ho passa malament o les situacions que posen en risc les persones. I per això, de forma conscient o no, molts bombers ens trobem implicats en projectes solidaris de tota mena i lluitant a favor de la justícia i els drets socials i nacionals.
La complexitat política catalana contemporània ha fet aflorar un cop més el compromís dels bombers amb la societat que servim. Tan sols tres mesos després del naixement de l’Assemblea Nacional Catalana, el juny del 2012, sorgeix la sectorial Bombers per la Independència (B×I), iniciativa d’un grup de bombers amb ganes de treballar per la independència de Catalunya, però també de fer dels serveis de bombers una estructura d’Estat.
A partir d’aleshores, nombrosos bombers d’arreu del país es van anar afegint al projecte, incloent-hi comandaments i personal dels serveis de suport a l’operativa, com ara operadors de diverses sales de control i del servei de premsa, entre d’altres.
Malgrat que durant cinc anys es va tenir molta presència a les xarxes i també internament als parcs, creant debat entre els bombers i puntualment al carrer cada 11 de setembre i en altres manifestacions, va ser el 20 de setembre del 2017 quan els bombers catalans vam prendre consciència que el nostre paper havia d’anar més enllà de les accions, actes i mobilitzacions per donar visibilitat a la causa republicana.
A primera hora del matí d’aquell dimecres 20 de setembre, en el marc d’una macrooperació policial, la Guàrdia Civil entra a les conselleries d’Economia, d’Afers Exteriors, de Governació i d’Afers Socials, així com a l’Agència Tributària de Barcelona i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de l’Hospitalet de Llobregat. També s’escorcollen empreses privades, com T-Systems i la Fundació puntCAT. Es duen a terme un total de quaranta-un escorcolls que s’allarguen moltes hores i finalitzen amb catorze detinguts, tots alts càrrecs del Govern i treballadors de la Generalitat.
Les concentracions de protesta s’improvisen, en un primer moment, a Via Laietana, a l’altura de la seu del Departament d’Afers Exteriors, i davant d’Economia, a rambla Catalunya. Posteriorment s’hi afegeix la concentració al carrer Casp, on diverses furgonetes d’agents antiavalots de la Policia Nacional havien encerclat la seu de la CUP.
A partir d’aquí, les xarxes socials i els grups de WhatsApp i Telegram mobilitzen la ciutadania, al llarg de tot el dia, a les principals ciutats catalanes.
Molts bombers també s’activen. Ja des de bon matí, els grups de comunicació dels bombers comencen a bullir i, davant tanta informació i amb la voluntat d’aconseguir una millor coordinació, comencen a sorgir més grups que al final conflueixen en un de sol, coordinat per B×I, que demana que els bombers que no estiguin de guàrdia es mobilitzin en resposta a les crides que es fan a les seves viles i ciutats per estar al costat del poble i de les institucions de manera pacífica i sense violència, i que s’hi vagi amb el casc forestal i la jaqueta d’alta visibilitat.
A Barcelona els bombers ens distribuïm entre les concentracions de rambla Catalunya, davant d’Economia i del carrer Casp, a la seu de la CUP. La gent ens dona la benvinguda al crit de «menys policia i més bombers», i aquí ja intuïm que els bombers comencem a forjar una relació especial amb la ciutadania.
També aquell dia 20 de setembre, a les deu del matí, més de dos mil gironins i gironines acompanyen l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, i l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, que han estat citats al Palau de Justícia de Girona per haver signat el decret de suport al referèndum de l’1-O. Un grup de bombers fem acte de presència per fer costat a les autoritats gironines.
L’endemà, 21 de setembre, desenes de bombers ens concentrem al passeig Lluís Companys de Barcelona, davant del TSJC, arran d’una crida de l’ANC per reclamar la llibertat dels detinguts. A la tarda l’organització ens convida a pujar a la tarima i adrecem unes paraules a tothom:
«Moltes gràcies, moltes gràcies a tots per ser aquí, per ser com sou i per formar part d’aquest país. Nosaltres som bombers, som funcionaris, estem al servei del poble, i tampoc tenim por. Nosaltres estem aquí dalt perquè podem i perquè volem estar aquí dalt, però m’agradaria que tinguéssim un record també per les nostres policies, que potser també voldrien estar aquí dalt i no poden. Un aplaudiment per ells, si us plau. Tots hem de posar tot allò que tenim per la llibertat. Les nostres eines són les mànegues... i les urnes! Estem a la vostra disposició! Sense violència, guanyarem la independència!».
A partir del dia 22 la mobilització s’incrementa. Cada migdia es treuen els vehicles davant els parcs i es fan sonar les sirenes en suport de les institucions i els detinguts. S’engalanen els parcs i els vehicles amb pancartes i cartells en suport de la democràcia i del referèndum. Des de les administracions s’intenta evitar que hi hagi aquesta visibilitat i s’amenaça amb sancions, però això provoca que encara apareguin més pancartes i cartells als vehicles i als parcs de bombers. També durant els dies següents, bombers fora de guàrdia pengen pancartes a favor de la democràcia en llocs ben visibles, com per exemple a la paret de l’Aeri de Montserrat o a les columnes de la UAB.
Al parc de Llevant, durant el matí del 26 de setembre, se celebra una assemblea de Bombers de Barcelona convocada per l’agrupació sectorial de Comissions Obreres. Entre les decisions que prenen destaca la determinació de mantenir els missatges de suport a la democràcia als parcs i als vehicles, de redactar un manifest contra els atacs als drets fonamentals dels darrers dies i d’oferir-se a l’ANC com a cordó de seguretat.
La premsa ho destacarà amb grans titulars: «Els bombers s’ofereixen com a cordó de seguretat per tal de garantir el desenvolupament pacífic de les mobilitzacions». Aquesta és l’espurna de la nostra presència l’1 d’octubre.
El dia 26 també es fa públic per les xarxes socials i es difon a la premsa i als parcs de bombers el «Manifest del col·lectiu bomber de Catalunya», subscrit per B×I, COS-Bombers pel Canvi (Bombers de la Generalitat), les agrupacions de bombers de CCOO de Bombers de la Generalitat i dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona, la CGT de Bombers de la Generalitat i la Unió Sindical de Bombers d’Empresa de Catalunya (USBEC).
En aquest manifest denunciem les greus vulneracions de drets i de llibertats fonamentals i les amenaces de l’Estat, a més de la limitació de les llibertats d’expressió, de premsa i de reunió. A més, manifestem el nostre suport al Cos de Mossos d’Esquadra en uns moments tan complicats i fem una crida a la resistència pacífica, alhora que ens refermem en el nostre compromís amb tots i totes les ciutadanes, sense excepcions, en defensa de la pau i de la democràcia.
«Espectacular defensa del referèndum». Així és com el diari espanyol ABC va definir l’acte que els bombers vam celebrar al Palau de Mar de Barcelona el 28 de setembre del 2017 per donar suport a l’1-O, tot desplegant una pancarta on es llegia el missatge LOVE DEMOCRACY. El dibuix d’una urna i la llegenda en anglès volien ser un missatge directe adreçat al món, que estava pendent dels esdeveniments que tenien lloc a Catalunya aquells dies.
Aquell matí més de cinc-cents bombers de tota condició i vinguts de tot Catalunya ens concentrem davant el Palau de Mar, i la nostra imatge alçant la pancarta des de la coberta entre crits de «Votarem!» fa la volta al món. Se’n fan ressò els principals mitjans de diversos països.
TV3 connecta en directe des del programa Els matins. Els bombers que estan al pati d’entrada comencen a cridar també l’eslògan més corejat aquells dies: «Els carrers seran sempre nostres!». De sobte, algú canvia aquest darrer crit i el converteix en «Els bombers seran sempre vostres!», cosa que provoca el deliri del públic, aplaudiments i xiulets d’alegria, i ràpidament tothom coreja el nou lema.
Amb la pancarta ja alçada, es passa a llegir —en set idiomes— el «Manifest del col·lectiu bomber de Catalunya», que s’havia fet públic el 26 de setembre per denunciar la restricció de les llibertats de premsa, d’expressió i de reunió.
En una entrevista posterior al programa Catalunya migdia de Catalunya Ràdio, en Marc, un dels portaveus de B×I, resumeix en poques paraules l’esperit de la reivindicació i el perquè del compromís dels bombers: «Estem al servei del poble i, com a servidors públics, estem en defensa del nostre Govern i de les nostres institucions. Fem una crida perquè la gent surti a votar, alegrement i pacíficament».
Acabat el nostre acte, ens afegim a la manifestació d’estudiants, que estan en plena jornada de vaga en instituts i facultats de tot el país, per denunciar la repressió de l’Estat i en defensa del referèndum.
Des del Palau de Mar anem caminant fins a la plaça de la Universitat, punt de sortida de la concentració dels estudiants. Per la Rambla, els turistes se sorprenen en veure pujar tants bombers junts, i alguns ens aturen i ens pregunten què passa. La resposta sempre és la mateixa: «Estem defensant la democràcia».
Al capdamunt de Pelai, a tocar de la Universitat, la multitud de joves és tan gran que pràcticament ens impedeixen el pas. Però, en veure’ns, ens aclamen al crit de «menys policies i més bombers». N’hi ha més, de crits i consignes. Els bombers responem amb la frase que s’havia cridat feia una estona al Museu: «Els bombers seran sempre vostres», lema que impressiona tothom. Tot seguit, i de manera espontània, els estudiants repliquen amb el crit que posteriorment s’ha popularitzat arreu: «Els bombers seran sempre nostres». Pell de gallina, emoció immensa! Els bombers estem avesats a treballar en situacions de risc extrem i a controlar les emocions, però la rebuda que ens fan els estudiants i el fet de sentir-nos tan estimats és una cosa a la qual realment no estem acostumats.
El dia ha estat espectacular. Falten quaranta-vuit hores per al referèndum. Encara hi ha molta feina a fer...