Indret de Pont de Montanyana, on hi ha el monòlit que recorda el pas del riu Noguera Ribagorçana i l’entrada a Catalunya de les tropes franquistes l’abril del 1938. Foto: M. Gimeno.
Cos d’Exèrcit de NavarraOcupat el dia anterior el poble de Graus per forces de la 2a Brigada de la 63 Divisió del Cos d’Exèrcit de Navarra, el comandament franquista, segons el Diari d’Operacions de la 63 divisió, «envía a vanguardia un reconocimiento de un Batallón que con las últimas luces del día se apoderan de Benabarre, donde sorprenden a un Batallón enemigo haciéndole 23 prisioneros». (2)
De fet, des del dia abans les unitats franquistes havien perdut el contacte amb les forces republicanes que anaven retirant-se davant seu, podent ocupar el poble de Graus sense cap mena de resistència i apoderant-se del pont de la carretera Graus-Benavarri.
Per tal que la columna que ocupà Graus pogués continuar la marxa direcció a Benavarri organitzaren un servei de vigilància amb els veïns dretans del poble per garantir l’ordre i impedir el pas de fugitius provinents del nord, mentre esperaven l’arribada del gruix de les forces de la 63 Divisió.
Pel que fa al Diario de Operaciones que feia cada divisió, d’ambdós bàndols, hem de dir que aquest és el document on s’expliquen els fets més importants del dia i a més on també, generalment, es fa un balanç de baixes pròpies i dels desertors o passats del camp contrari. La informació de les baixes pròpies, i no tant els que fan els contraris, és potser el referent més fiable per valorar la duresa dels combats. En el cas dels soldats passats d’un bàndol a l’altre, és a dir, dels desertors, el seu nombre o el degoteig continu deixa entreveure una mica com anava el decurs de la guerra en el camp republicà, almenys en aquesta zona.
El fet que no hi hagi pràcticament documentació del bàndol republicà a la zona del Pallars fa impossible tenir una visió contrastada de la informació que donen els diaris d’operacions franquistes, amb la qual cosa ens hem de refiar, amb més o menys precaucions, del que allí s’hi diu. Tot i que no és l’única documentació que ho explica, sí que té el mèrit de la immediatesa i de ser la més propera als fets.
Cos d’Exèrcit de NavarraOcupat Benavarri, s’ordenà a la 63 Divisió organitzar una «columna ligera que al llegar la División al río Noguera Ribagorzana se lance a apoderarse de la cuenca hidroeléctrica de Tremp». (3)
Seguint la marxa de les unitats que avançaven, «las Secciones (d’Intendència) de Montaña se dedican a municionar a los respectivos Batallones de las columnas a que están afectas». (4)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’EstEl primer Parte Oficial de Guerra que fa referència al Pallars és el del dia 3 d’abril del 1938, quan l’Exèrcit de l’Est republicà informà que «fuerzas enemigas que operan por la carretera de Benabarre consiguieron cruzar el río Noguera Ribagorzana pero las tropas leales, que se baten con elevado espíritu, contraatacaron, causando a los facciosos muchas bajas y obligándoles a repasar el río». (5)
Des de pràcticament els primers dies de la revolta militar i mentre durà la guerra, ambdós exèrcits emetien diàriament un comunicat oficial per ràdio a una hora determinada, que anomenaven «Parte Oficial de Guerra», i on s’informava del decurs de la guerra i a la vegada servia també per exercir psicològicament un efecte moral, de victòria, o no, als seguidors d’un i altre bàndol.
Com a curiositat val la pena recordar que el primer «Parte de Guerra» franquista fou emès el dia 22 de juliol, tot i que ja el dia 19 la Junta Suprema Militar colpista donava informació sobre la situació dels revoltats.
Pel costat republicà, el títol definitiu de «Parte Oficial de Guerra» no apareix fins al 29 d’agost, si bé ja des del mateix 18 de juliol s’informà del cop militar mitjançant «Notas del Gobierno difundidas por radio y prensa».
Per al nostre treball només ens fixarem en els «Partes» que donen notícies que afecten la zona geogràfica del Pallars, que en el cas dels Partes republicans són els que fan referència al Cos d’Exèrcit de l’Est, i en el cas dels franquistes, els del Cos d’Exèrcit de Navarra. Cal dir, però, que els «Partes» de guerra no sempre feien referència al que passava diàriament a tots els fronts del Pallars.
Cos d’Exèrcit de NavarraOcupat Benavarri, com ja hem dit, les forces franquistes del Tercio Ortiz de Zárate de la 63 Divisió avançaren en direcció a Pont de Montanyana. En arribar a prop del poble, observaren com el pont penjant que permetia l’entrada i el pas del riu Noguera Ribagorçana havia estat inutilitzat per les forces republicanes.
Davant la impossibilitat de creuar el riu i entrar al poble per aquell indret, les forces franquistes ho intentaren per la zona de Rinou, a uns cinc-cents metres més avall del poble, direcció a Benavarri, on la carretera fa un revolt i deixa d’anar paral·lela al riu. Allí, a Rinou, el riu s’eixamplava i el seu nivell, tot i l’elevat cabal d’aigua a causa del desglaç, permetia, no sense dificultat, creuar-lo. Pel fet d’estar allunyat del poble i no haver-hi mitjans per passar el riu, la zona era menys vigilada i menys batuda per les forces republicanes de l’altre costat.
Indret per on passaren del riu Noguera Ribagorçana les forces franquistes.
A mig matí, la 2a Companyia del Tercio de Requetés Ortiz de Zárate inicià el pas del riu aconseguint arribar amb uns 70 soldats a l’altra vorera i establir un petit cap de pont, no podent progressar en quedar envoltats per les forces republicanes que hi acudiren i que els deixaren sense possibilitats de moure’s.
Les forces franquistes del Batallón de San Fernando que seguien a certa distància el d’Ortiz de Zárate en l’avanç cap a Pont de Montanyana, en veure la situació critica de la 2a Companyia de l’Ortiz de Zárate, intentaren socórrer-lo i creuar el riu, essent impossible en ser batuts des de l’altre costat del riu.
A mitja nit, una part de les forces de la 2a Companyia de l’Ortiz de Zárate que es trobaven envoltades a l’altre costat del riu, i davant la inaguantable situació, atacaren les posicions republicanes que els encerclaven per permetre a la resta recular i tornar a passar el riu, on molts hi moririen arrossegats pel fort corrent i abatuts pel trets republicans.
«La compañía había quedado reducida a 45 hombres ilesos. Los demás habían sido baja entre muertos y heridos, prisioneros y desaparecidos. El parte del Ortiz de Zárate daba cuenta tan solo de los datos ciertos recibidos hasta las 12 de la noche. Eran 65 bajas de la segunda compañía, entre muertos y heridos, pero no se contaban aún los desaparecidos en el río y en el contraataque». (6)
L’episodi del primer intent de passar el riu Noguera Ribagorçana quedà oficialment relatat per les forces franquistes amb un lacònic «continúa el avance de la 2.ª Brigada que alcanza la ribera derecha del Noguera Ribagorzana, en cuya otra margen se encuentra establecido el enemigo. La Vanguardia hace un prematuro intento de forzar el paso del río, lo que logra, pero en una reacción enemiga es rechazado. (7)
No és del tot clar quines foren les unitats republicanes que plantaren cara al pas del riu. Per una banda, José M.ª Gárate, aleshores tinent de la 69a Companyia del 140è Batallón de San Marcial de la 63 Divisió, explica en el seu llibre Mil Días de Fuego que abans de creuar el riu un soldat republicà que va canviar de bàndol els informà que davant seu, a l’altre costat del riu, hi havia forces de Durruti i de carrabiners parapetats als turons que envoltaven el poble de Pont de Montanyana.
Cal dir que les forces de Durruti, famosa columna anarquista comandada per Buenaventura Durruti, després de la creació del Exèrcit Popular, l’any 1937, s’havia transformat en la 26 Divisió de l’Exèrcit Republicà, malgrat que molts combatents d’un i altre bàndol encara s’hi referien com «de Durruti».
Per altra banda, sembla que per aquells dies forces republicanes de la 62 Brigada Mixta també eren a la zona de Benavarri. «El 16 de marzo de 1938, se requirió su presencia (la de la 62 BM) en el frente de Aragón al sector Caspe-Chiprana, donde se vio envuelta en la retirada general. El día 4 de abril pasó por Tortosa en dirección a Tremp, luego combatió en Barbastro y Grado y se replegó de Benabarre a Tremp». (8)
De l’arribada de la 62 BM republicana a la zona de Tremp, Raimon Galí, oficial de l’Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya, recorda que «aquell matí érem a divendres primer d’abril. A Tremp puc constatar que han arribat procedents del Centre la 62 Brigada d’Extremadura amb ordres de contenir les forces adversàries que es puguin dirigir a les centrals elèctriques. Ve acompanyada de més tropes fresques.
També s’enviaren a la zona forces de la 133 i 134 BM de la 31 D.». (9)
Cos d’Exèrcit de NavarraDe matinada, les bateries del vuit amb vuit, la del quinze i mig i la del calibre setanta cinc de la 63 Divisió bombardejaren intensament les posicions republicanes de l’altre costat del riu Ribargoçana com a suport a la columna que tenia l’objectiu de creuar de nou el riu i emprendre camí cap a Tremp al més aviat possible.
Davant la potent concentració d’artilleria, les forces republicanes no pogueren impedir el pas del riu que «con bastante resistencia cruzan con agua a la cintura los Batallones 4.º de Arapiles y «D»de San Fernando y toman posiciones en la orilla izquierda; a su amparo cruzan el río Las Navas y el 13 de Zaragoza. Se prosigue el avance al que continúa haciendo resistencia el enemigo que se retira escalonadamente y en orden.
La columna que tiene por misión llegar a Tremp se compone de la 1.ª Media Brigada y del Batallón «B» de Las Navas, de los Grupos de Montaña de 7 y 10,5/19, el Grupo de Zapadores y Servicios, entre ellos una Agrupación de 500 mulos a base de la Compañía de Montaña Divisionaria. En la primera fase de la operación hasta su alcance máximo apoyan la acción una batería de 8,8 y una de 15,5 y el Grupo Divisionario de 75 Legionario». (10)
Reduïda la resistència republicana, les forces franquistes continuaren l’avanç cap a Tremp seguint les instruccions de la «Orden Particular de Operaciones» del dia 3 d’abril, on s’especificava la manera de portar a terme tota l’operació.
Val la pena reproduir-la per saber pam a pam com es porta a terme l’entrada al Pallars i l’ocupació de Tremp:
«Orden Particular de Operaciones:
Cartografía.- hojas números 251-252-289 y 290 Mapa Nacional 1:50.000.
I.- La División que ha llegado con su vanguardia a Puente de Montañana, ha recibido la orden, como misión, de formar una Agrupación Mixta de Montaña que atravesando las sierras divisorias de aguas de los dos Nogueras caiga rápidamente sobre Tremp y se apodere de los pantanos de Tremp, Gavet y Terradets para evitar que el enemigo utilice sus aguas para desbordar el curso del Segre. (Tal com passà a l’embassament de Barasona en el riu Éssera, prop de Graus, dificultant temporalment el pas del riu Cinca a les tropes franquistes en l’avanç cap a Lleida i Balaguer.)
Una misión semejante recibe la 61.ª División respecto a los pantanos de Camarasa y San Lorenzo.
II.- Información.- Los últimos reconocimientos de la aviación dicen que por las carreteras al Norte de Tremp se veían pequeños grupos de milicianos (de 3 a 6 personas) en marcha hacia Francia.
Por lo demás no creo que haya enemigos ni en la zona de marcha ni en el Noguera Medio.
III.- Composición de la Columna:
Mando.- El Coronel Jefe de la 1.ª Brigada.
Infantería.- 1.ª Media Brigada y el Batallón Las Navas de la 2.º Brigada.
(En aquells moments, la 63 Divisió estava configurada amb dues brigades de 6 batallons cadascuna.)
Artillería.- Un grupo de montaña de dos baterías de 7 cm.
Ingenieros.- Una sección de la compañía de Pamplona.
Intendencia.- Una compañía de Montaña del Cuerpo de Ejército y una compañía de 110 cargas de requisa (mulos).
Sanidad.- Una compañía de S.M. menos media sección.
Municionamiento.- La compañía divisionaria de transporte a lomo menos una sección (40 cargas de infantería y 20 de artillería).
IV.- Misión de la Agrupación:
Partiendo de Puente de Montañana marchar lo más rápidamente posible sobre Tremp. Establecer una Cabeza de Puente fortificada en la orilla izquierda del Noguera Pallaresa sobre Tossal (505 m), Serrat del Aspre (480 m), –cota 578–, Serrat Arenes y pasos del río Abella a esta línea.
Establecer dos guardias fuertes: una a la altura del km 73,600 de la carretera Tremp - La Pobla de Segur y otra al sur de la presa del pantano de Terradets, barrando los accesos sobre ella desde Balaguer y Artesa de Segre.
Al propio tiempo y a medida que se van ocupando los pantanos y centrales cortar el fluido eléctrico que producen.
En esta situación esperará ulteriores órdenes y noticias.
V.- Idea de la maniobra.- La Agrupación operará con relativa independencia para llevar la misión encomendada. Desde un punto de vista general deberá llegar a los objetivos con el máximo de fuerzas posibles no dejando a retaguardia más que el mínimo de fuerza absolutamente indispensables para vigilar y proteger de pequeñas incursiones su línea de abastecimiento hasta Puente de Montañana.
VI.- Eje de marcha.- El que el estudio del terreno y las informaciones de los naturales hagan más conveniente.
Hasta ahora el más favorable parecen los dos caminos que desde Puente Montañana va a Eroles rodeando la cota 1.078 m (Tossal Gros).
VII.- Conducta en caso de resistencia.- Procurar vencerla sin empeñarse en un ataque a fondo sin obtener antes mi aprobación.
VIII.- Medios suplementarios: Artillería: batería de 15,5 de Cuerpo de Ejército apoyará la marcha, mientras la observación sea posible, y el resto de la (artillería) Divisionaria, en las mismas condiciones.
Aviación.- La aviación ligera acompañará a la Agrupación (Paneles individuales).
Petición de ambos medios.- a mi P. C. Con la oportuna anticipación.
IX.- Enlaces y Transmisiones.- A mi P.C. en la cota 720 m, mil metros al Norte del Km 40 de la carretera a Aren.
Transmisiones. Radios: H-3 funcionará día y noche, de día enlazará con mi P.C. cada hora desde las 7 a las 19.- De las 19 a las 7 enlazará a las 21 y 4 (horas).
Los 5 metros (banda de radio) solo funcionarán con la División mientras el terreno permita la visibilidad, durante el día de 7 a 9 enlazando a las medias cada hora, es decir 7,30; 8,30; etc.
Óptica.- atentas en cada momento a las mutuas llamadas de día y de noche. El enlace se hará de vanguardia a retaguardia.
Enlaces a pie y a caballo.- recepción de partes y noticias la estación telefónica de Puente de Montañana.
Claves.- Los códigos en vigor dentro de la División y la clave Gratal que se acompaña.
X.- Servicios.- Contacto de los de la columna con todos los Divisionarios: Puente de Montañana.
Intendencia.- Las tropas llevarán sobre sí un rancho de previsión en frío.
Las compañías de montaña se cargarán con dos días de suministros para personal y ganado con pan. El Jefe Administrativo de la Agrupación estudiará la conveniencia de establecer un Centro de Entrega en Tremp, abastecido por el convoy de montaña que forman las dos compañías. Centro de Entrega inicialmente para la Agrupación: Benabarre.
XI.- Hora Inicial.- Día D a la hora H.
Firmado por el Teniente Coronel Jefe de d’E.M. Benabarre 3 de Abril de 1938». (11)
Tot i la resistència oposada per les forces republicanes, en finalitzar el dia la columna franquista de la 63 Divisió, formada per arribar ràpidament a Tremp, havia avançat fins a una línia que s’estenia des de Castisent al Tossal de l’Aleixó, al Tossal Gros i fins a la cota 744 al nord-est de Pont de Montanyana.
«Vista la resistencia enemiga se ordena reforzar la fuerza operante con la 2.ª Media Brigada y el 4.º Bon de Ceriñola. Los primeros (la 2a Mitja Brigada) son relevados en su misión de flanqueo por fuerzas de la 3.ª División». (12)
El Batalló 140è de Sant Marcial i el d’Ortiz de Zárate de la 63 Divisió no participaren en l’avanç cap a Tremp, sinó que romangueren al Pont de Montanyana per fer «limpieza» i reconeixements a la zona del Ribagorçana.
L’aleshores alferes de Complement d’Enginyers Ildefonso de Lucas y Soriano, cap de la Primera Secció de la 2a Companyia de Sapadors del Grup de Enginyers de la 63 Divisió, en les seves memòries, recorda que aquell dia havien sortit de «del punto anterior a Benabarre donde me es encomendada la construcción de un puesto de mando en la cota 360 de la Sierra de Aleijo, proximidades de Montañana, habiendo llegado con mi personal a Puente de Montañana a las once de la noche, teniendo que andar toda la noche transportando material a hombros y por pleno monte atravesando el barranco de Orts. Llegando a nuestro destino a las seis de la mañana, está ocupado por el Batallón de San Fernando. Dando por terminados nuestros trabajo, horas después, regresamos a Puente de Montañana donde nos incorporamos al resto de la Compañía». (13)
A causa de la rapidesa de l’operació sobre Tremp s’ordenà als serveis d’intendència que amb la màxima urgència es preparessin per municionar i abastir les forces que avançaven, tenint en compte la falta de carreteres i la manca d’animals de transport.
«Teniendo en cuenta que escasamente se dispone de 200 cargas de las Compañías de Montaña (quantitat d’animals de què disposaven per efectar el transport) por haberse incorporado otra Compañía (d’Intendència) de Montaña a lomo del Cuerpo de Ejército, se procede a la requisa de acémilas y personal conductor consiguiéndose más de 500 cargas después de vencer dificultades casi insuperables, pues el terreno que se explota liberado en días anteriores se encuentra sin Autoridades y falto de vida y moral para el trabajo que se pide. (El «trabajo que se pide» es refereix al fet que la població civil de la zona faci serveis de «comboi», és a dir, transportar aliment o municions amb els seus propis animals cap a primera línia de front.)
Se organiza con tan varios elementos una columna a lomo de 700 cargas que se concentran en Vilacamp y Puente de Montañana, estableciéndose en ese punto la Cabeza de Etapa ya que solo hasta él pueden llegar los convoyes por carretera». (14)
Centrals hidroelèctriques de Pobla i TalarnAl pas de les forces republicanes que es retiraven cap a França, les centrals hidroelèctriques de la comarca foren inutilitzades retirant peces vitals per al seu funcionament. La tarda del dia 5 es presentaren a la central hidroelèctrica de la empresa Productora de Fuerzas Motrices (P.F.M.) de la Pobla de Segur «el Teniente del Ejército Popular Martínez Cueva, con el asesor técnico del Poste (nom que se li donava a l’estació de maniobra de l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya, instal·lació propera a la central de Productora) Sr. Benavent y fuerza armada y personal del Poste quienes ordenaron desmontar las válvulas distribuidoras y los taquímetros de los reguladores de los cuatro grupos de esta Central. Dichos mecanismos son cargados en nuestra camioneta n.º 89, tomada militarmente, saliendo con rumbo desconocido todo el elemento militar y parte del personal de la Estación de Maniobra de la E.E.C. y de esta Central a las 17 h del día 5 del actual. Firmado Noguer (cap de la central)». (15)
Hores abans havien passat uns fets similars a la central hidroelèctrica de Talarn, amb la qual cosa es deixava les dues poblacions i la comarca sense llum.
Full del relatori de la central de P.F.M corresponent al dia 5 d’abril. Nota de l’autor: tot i que aquesta imatge no té molta qualitat, considerem oportuna la seva publicació.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«Además de los pueblos y posiciones cuya conquista se hizo conocer en el parte de ayer, según noticias recibidas después, se pasó a viva fuerza el (riu) Ribagorzana, por tropas del Cuerpo de Ejército de Navarra, y Vértices Aleijó y Gros, cotas 686 y 638 y las masías de Palacio (?) y Campo de la Costa (possiblement es refereix als plans de Costa). En el día de hoy estas mismas fuerzas han ocupado el pueblo de Ainsa y por otra parte han alcanzado la divisoria entre el Noguera Ribagorzana y el (Noguera) Pallaresa». (16)
Continuà l’avanç franquista ocupant la cota 749 a uns 2 quilòmetres al est del tossal de l’Aleixó, cota 1.005 i 1.179 de Montllobar, divisòria dels dos Nogueres, el Ribagorçana i el Pallaresa.
El Grup de Sapadors de la 63 Divisió era format per la 2a Companyia de Tenerife, la 4a Companyia de Pamplona i la 3a Companyia de Sapadors.
La 2a Companyia de Tenerife es traslladà des de Benavarri fins a Pont de Montanyana per treballar «en la construcción de un puente colgante de 50 metros de luz sobre el río Noguera Ribagorzana. Estos trabajos se dieron por terminados el día nueve a las 12 de la noche». (17)
La Companyia d’Intendència de Muntanya continuà municionant els batallons que ja operaven a la zona de la Casota, prop de la cruïlla del poble de Claramunt, a tocar del cap del port de Montllobar.
Pont de Muntanyana. Pont actual amb la placa que varen col·locar els Sapadors l’abril del 1938. Foto: M. Gimeno.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«Continúan los intentos de avance enemigo hacia Tremp». (18)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«También se ocuparon con fuerte resistencia el Cerro de la Casona (prop de la cruïlla de la carretera que porta a Claramut), La Velita (La Vileta), Claramunt, Torre y Sierra de Montllova, Chinebral (Ginebrell), Santa Engracia, Eroles y otras posiciones, quedando en esta parte muy cerca de Tremp». (19)
El dos batallons de la 63 Divisió que havien quedat a Pont de Montanyana, el 140 de Sant Marcial i el d’Ortiz de Zárate, efectuaren reconeixements fins el poble d’Areny buscant forces republicans que haguessin pogut quedar per la zona.
Des del cap de Montllobar, les tropes franquistes descendiren cap al Pallars en dues direccions; una, la principal, cap a Sant Adrià - Lo Tossal de Farga - Les Gesseres i cap a Talarn per passar el riu Noguera per la presa i ocupar la central hidroelèctrica de Talarn.
L’altra direcció tenia com a objectiu Claret i l’ermita de Puigmaçana per poder controlar la carretera de Tremp a Lleida per tal d’evitar una possible arribada de reforços republicans des del sud.
El relat franquista d’aquesta operació ens descriu com «el enemigo reforzado con Batallones de Carabineros y Guardias de Asalto ofrece resistencia que cede a la maniobra. A media tarde al verse destrozadas (les unitats republicanes) por el N. comienzan a retirarse desordenadamente batidos por la artillería y la aviación que hizo varios vuelos. A última hora de la tarde el 4.º Bon. de Arapiles cruza el (riu) Noguera por la presa y se establece en las alturas de los Nerets de Tremp (cortando por el fuego el Puente de Tremp) sorprendiendo al enemigo al que hizo gran carnicería. La línea alcanzada es Sen de Goup (?) (possiblement la serra de Gurp), Talarn cota 541, cota 641 al E. de Tendrui, Claret, Ermita de Puigmasana y cota 742». (20)
D’una forma similar es descriu l’entrada al Pallars a la «Hoja de Servicios« del general, aleshores encara coronel, Heli Rolando de Tella y Cantos, cap de la 63 Divisió franquista:
«Se dividieron en dos direcciones, un para fijar al enemigo por las alturas de Claret y carretera de Lérida y la otra para pasar el pantano de Tremp asaltar las alturas que lo dominan en la orilla opuesta y liberar después la ciudad, y ocupar la central eléctrica. Durante la noche se logra burlar la vigilancia enemiga y pasar dos batallones el pantano cayendo al amanecer sobre las posiciones del enemigo que es derrotado dejando en nuestro poder más de 500 prisioneros (sic), varios oficiales, un comisario Político y enorme cantidad de armamento municiones y dos depósitos de intendencia. La rapidez de la maniobra hizo que pudiera salvarse la presa y la central eléctrica cuando iban a ser voladas quedando prisioneros el batallón y la fuerza que preparaba la voladura...». (21)
Com a suport a l’avanç cap a Tremp, la Legió Còndor efectuà diversos serveis de bombardeig als voltants de Tremp.
K./ 88 (Grupo de Bombardeo).- 18 Heinkel He-111, contra posiciones enemigas al Este de Tremp. 27 toneladas. 2.300 metros. Blancos en las posiciones.
A./ 88 (Grupo de Reconocimiento).- Heinkel He-70 con 8 Dornier Do-17, se efectúan tres servicios contra movimientos enemigos y posiciones al Este y Sureste de Tremp. 13,5 toneladas. 2.000 metros. Situación de las bombas bien.
Cadena de reconocimiento, 5 servicios para reconocer las primeras líneas. Dirigiendo el tiro de nuestra Artillería además de servicio contra el tránsito en la carretera al Este de la línea Lérida-Tremp.
J./ 88 (Grupo de Caza).- Con 2 escuadrillas escolta para la K./88. Ningún contacto con el enemigo.
Heinkel He-51.- Servicio de bombardeo y ametrallamiento del tráfico de la carretera al Este de la línea Lérida-Tremp. Haciendo blanco sobre puentes de Tremp. Con dos escuadrillas efectúan 3 servicios de ayuda para el Cuerpo de Ejército de Aragón y Navarra contra Tremp y Balaguer.
Junker Ju-87 (Stuka).- Con tres Ju-87, un servicio para volar la salida Sur de Tremp. 1,5 toneladas. 1.vez 500 kgs haciendo blanco en la salida del pueblo.
Messerschmitt BF 109.- Dos escuadrillas efectuaron servicios de escolta a los aviones de bombardeo.
Legión Cóndor E.M». (22)
Un dels bombardejos de la Legió Còndor afectà les rodalies i el poble de Vilamitjana, on eren concentrades un cert nombre de tropes republicanes de la 133 i 134 BM de la 31 Divisió, que, com hem mencionat, havien arribat per intentar frenar l’avanç franquista.
El bombardeig és descrit per Josep Riuet de Vilamitjana:
Dia 6 d’abril, situació de l’avanç franquista cap a Tremp. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
«En arribar els avions, uns van volar de dret i per damunt de la banda est del poble, bombardejant el barri de la Bassa del Vall, eres i pallers d’aquella banda i camps de les Vinyes i Santa Llúcia: una altra colla més nombrosa va emprendre l’atac tot seguint per sobre de la carretera bombardejant els camps de Promuixó, les Puiperes i els Aspres.
Al barri i serrat de la Collada, que va ser un dels llocs on hi caigueren més bombes, va ser tocada de ple la casa Maties.
Al barri de la Bassa del Vall, unes quantes bombes van esclatar entre les eres i pallers situats als voltants del carrer d’Extramurs. Van quedar considerablement danyats els edificis de l’era de Catano i d’altres d’aquella barriada que també sofriren desperfecte. També tot al llarg del carrer Major, al pas de l’aviació hi caigueren diverses bombes, una de les quals va destruir la casa Mauri.
L’atac de l’aviació també va ser molt intens per tot el sector que va dels camps de la Collada al serrat dels Calvaris i les Serretes, lloc on hi havia soldats republicans.
Però els atacs més forts que va efectuar l’aviació aquell dia van tenir lloc cap a la sortida del poble i pels voltants de la carretera d’Artesa, al serrat de les Puiperes i al dels Aspres, a banda i banda de l’indret on actualment està ubicada la fàbrica del Rampeira. En aquests indrets els republicans s’hi havien parapetat. Per sota de les ribes i els roures de les Puiperes, hi havien emplaçat canons antitanc, mentre que al serrat dels Aspres hi havien emplaçat algunes bateries d’artilleria». (23)
De l’actuació de l’aviació franquista aquell dia en guardava record l’Antoni Fenosa, de la Pobla de Segur, aleshores soldat republicà del cos d’artilleria:
Vehicle republicà que duia artilleria, abatut per l’aviació franquista el dia 6. Durant una llarga temporada restà a la vorera de la carretera, prop de la cruïlla de Suterranya. Foto: M. Gimeno.
«El dia 6 érem a Artesa amb la bateria de canons Schneider comandada pel Major Obregón, qui ens ordenà dirigir-nos cap a la zona de Tremp per reforçar-hi la defensa, davant el perill que els feixistes arribessin al poble i a la central hidroelèctrica.
Si no ho recordo malament sortirem d’Artesa uns quatre o cinc camions, un darrere l’altre, guardant una bona distància per tal de no ser un blanc fàcil en cas d’un bombardeig aeri, tal com ens havien ensenyat. Alguns de nosaltres anàvem a la caixa del camió al costat de les peces de les bateries.
En passar el port de Comiols i atansar-nos a Isona trobàrem grups de civils carregats amb farcells junt a alguns soldats que caminaven per la carretera en sentit contrari. Tots aquells moviments que observàvem no ens tranquil·litzaren gaire i menys quan en arribar prop de Vilamitjana sentírem soroll de canonades. De sobte aparegué l’aviació franquista i començà a bombardejar-nos. Tot just vàrem tenir temps de saltar del camió i tot va esclatar amb gran soroll. Recordo que vaig estar una bona estona estirat a terra protegit per un petit talús que havia trobat no molt lluny de la carretera. En aixecar el cap vaig veure un recargolament de ferros i molt fum. Eren les restes de dos camions. Bona part del que transportaven ho havíem perdut. Els altres camions giraren cua i retornàrem cap a Artesa». (24)
De la ferralla de les restes dels camions que quedaren apartades al costat mateix de la carretera en tenen memòria els veïns de Figuerola d’Orcau, que, acabada la guerra, i durant uns quants anys, els veien de camí quan anaven al mercat setmanal de Tremp.
Tot i l’intent de resistència, les unitats republicanes no pogueren aguantar l’actuació de l’artilleria ni de l’aviació franquista ni evitar que, en acabar el dia, Tremp quedés encerclat per una línia que anava des de Puigmaçana fins a Claret, Tendrui i Talarn i que, creuant el Noguera per la presa, s’estenia cap als Nerets, des d’on batien, amb metralladores, el pont de la carretera que anava en direcció a Artesa.
És a dir, les dues carreteres que arribaven a Tremp provinents del sud i de l’est, la d’Àger i la d’Artesa, on podien, com hem dit, arribar reforços republicans foren controlades pels soldats franquistes. Tremp havia quedat encerclada i aïllada, en espera de la imminent ocupació.
A mesura que avançava la primera línia franquista, el servei d’intendència s’organitzava segons les necessitats:
«Empiezan los convoyes de munición y víveres desde Puente de Montañana a la zona de operaciones instalándose un Centro-Entrega en pleno monte, en un lugar denominado «La Casona (La Casota), utilizando las 700 cargas a lomo reunidas en días anteriores y dada la transcendencia que para el éxito de las operaciones tiene el que constantemente dispongan de un perfecto servicio de abastecimiento de víveres y municiones todas las fuerzas de Infantería y Artillería que operan aisladas, se hace preciso levantar la moral del personal paisano actuando con gran energía y estimulándolo con frecuentes arengas y vítores a España y a Franco, supliendo con el entusiasmo de Jefes y Oficiales de Intendencia la natural fatiga del elemento paisano originada por su edad y difícil acceso de los caminos». (25)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En las últimas horas de la tarde de ayer nuestras tropas ocuparon posiciones en las inmediaciones de Tremp, sobre la margen izquierda del río Noguera Pallaresa». (26)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«El Cuerpo de Ejército de Navarra, que a la hora de dar el parte de ayer seguía avanzando, ocupó con fuerte resistencia enemiga los pueblos de Talarn, Claret y la Ermita de Puig Massana (Puigmasana).
La Casota actualment (X 317403 - Y 4669983). Foto: Ramon Monreal.
En el día de hoy estas mismas fuerzas han limpiado el terreno conquistado ayer, y las que operan más al sur pasaron el (riu) Noguera Pallaresa por la presa de Tremp y ocuparon el importante pueblo de este nombre, la presa y pantano, el pueblo de Vilamitjana, la Pobla de Segur, la Central (es refereix a l’estació transformadora de Pobla) cortándose las dos líneas de alta tensión que surten a Barcelona y las centrales (hidroelèctriques) de Gabet y Terradets, continuando hasta el kilómetro 46 de la carretera de Balaguer a Francia. El enemigo dejó el terreno sembrado de cadáveres (sic). Han quedado liberados los pueblos de Palau de Noguera, Puigcercós, Guardia de Tremp, Salás de Pallás, San Juan de Vinyafrescal, La Pobla de Segur y Fonsagrada.
El recibimiento hecho a nuestras tropas ha sido apoteósico, levantándose en algunos pueblos arcos de triunfo dando grandes vivas al Caudillo y besando varios de sus habitantes la bandera nacional con verdadera emoción...». (27)
L’entrada a Tremp de les forces franquistes de la 63 Divisió del Cuerpo de Ejército de Navarra, sota el comandament del coronel Heli Rolando de Tella y Cantos, es produí sense cap tipus de resistència, gairebé plàcida, essent rebuts per un nombrós grup de veïns a la rambla del Doctor Pearson, on Miquel Solé, en un abrandat discurs patriòtic, els agraí l’«alliberament» de Tremp i l’arribada de la nova Espanya. Posteriorment es traslladaren a l’ajuntament, on nombraren una Comissió Gestora Municipal.
Una versió més interessada i festiva de l’ocupació de Tremp és la donada per les monges de l’Hospital: «Amanece un día de gloriosa e imborrable memoria. La bandera blanca ondea en la torre de la iglesia parroquial y sin demora la ponen en nuestro hospital y en multitud de balcones y ventanas se ve el mismo signo de paz. Los ciudadanos van llegando y las gloriosas tropas llegan también como en procesión, sin ningún tiro, entonando himnos y cantos nacionales. La hora de entrada triunfal y dichosa ha sido a las siete de la mañana. En el paseo ha sido el cambio de impresiones, el estusiasta ciudadano D. (en blanc) ha tomado la palabra para dar a las gloriosas tropas las más expresivas gracias y bienvenida. A las nueve ya se habían reunido los jefes y ya se habían constituido las autoridades civiles, a continuación se ha celebrado en la calle, a la portada de Casa Faidella, el Sto. sacrificio de la misa con asistencia de los muy religiosos Jefes y Autoridades del pueblo, y podríamos decir todos los ciudadanos en masa para rendir al Sr. Dios de los Ejércitos que de un modo tan suave nos ha traído la Santa Libertad». (28)
Placa a la façana de l’ajuntament recordant l’entrada dels franquistes a Tremp.
Un cop ocupat Tremp, «inmediatamente, aprovechando los elementos que se encontraron en aquella villa se organizó una pequeña columna motorizada que marchó aguas abajo, para apoderarse y guardar los puentes del desfiladero de los Terradets, de dificultosísima y larga reparación de haber sido destruidos. Otras fuerzas se dirigieron al Norte para ocupar la central de distribución de Pobla de Segur, elemento fundamental de la distribución de la energía eléctrica». (29)
Efectivament, amb els camions requisats de grat o a la força els franquistes organitzaren columnes per continuar l’ocupació dels pobles i les zones més properes sense endinsar-se molt en el territori, ja que probablement en aquells moments no tenien prou efectius i no sabien el grau de resistència que podrien trobar.
Una de les columnes «continúa el avance habiendo perdido el contacto con el enemigo alcanzando la línea: Salàs de Pallars - Roc de Neret - Serrat de Aspre (passat Vilamitjana) - Tossal (cota 503 entre Gavet i Vilamitjana) - Puigcercós».
Les forces franquistes establiren un cap de pont a l’altre costat del riu Noguera i ocuparen els pobles de Vilamitjana, Fontsagrada, Gavet i la central hidroelèctrica, a la vegada que podien controlar la carretera d’Artesa, des d’on podien arribar les forces republicanes.
Paral·lelament, les altres dues columnes «lanzan dos accesos, uno hacia el N. que llega sin novedad a Pobla de Segur donde se establece defensivamente. Otro que ocupe los puentes de los pasos de Terradets que llega al km 45 (cruïlla de la carretera d’Ager).
Se ordena incorporarse el 10.º de Zamora, extendiéndose las fuerzas de flanqueo.
Cuartel General de la División; Tremp (a l’Hotel Segle XX)». (30)
La columna que es dirigí en direcció nord fins a arribar a la Pobla de Segur va ocupar els pobles de Salàs de Pallars, Sant Joan de Vinyafrescal i Sossís. Aquell mateix dia arribaren fins a la central hidroelèctrica de Capdella, a la Vall Fosca.
La que es dirigí cap al sud ocupà els pobles de Palau de Noguera, Puigcercós, Guàrdia i Cellers, continuant cap a la central de Terradets.
Igual que a Tremp, les forces franquistes que ocuparen Salàs del Pallars foren rebudes per una comitiva de benvinguda que plasmà en un document aquells moments d’emoció patriòtica.
El lèxic emprats en el document per descriure l’arribada i la forma com foren rebudes les forces franquistes, tot i que en aquest cas es tracta del poble de Salàs, seria aplicable a gairebé tots els pobles del Pallars, amb certs matisos diferencials entre si, però que no alterà la forma ni el sentiment amb què foren rebuts per una part de la població:
«Son las diez y media de la mañana que por las calles de la localidad se oyen los gritos de victoria y paz. Acaban de llegar del vecino pueblo de Santa Engracia tres vecinos que dan fe de haber visto bandera blanca en Talarn y Tremp. La mayor parte del pueblo estaba en cabañas en las afueras de la localidad por el temor de la guerra y por la triste experiencia del crimen, arrastre y desolación con que en su retroceso las hordas, a las órdenes de la U.R.S.S, regaban con sangre inocente las poblaciones que abandonaban su cobarde huida. A las once y cuarto se da el aviso desde la central telefónica de Tremp que dentro de poco las fuerzas del Generalísimo Franco llegarán a nuestra localidad en entrada triunfante.
A las doce menos cuarto, una comisión se desplazó en automóvil al encuentro de las victoriosas fuerzas del Generalísimo Franco, llegando hasta el mismo puente del Torrentill, donde con fraternal y entusiastas vivas tuvimos la suerte de ser los primeros en abrazar a los defensores de nuestra Patria, invictos soldados del G.E. Nacional. A pie nos trasladamos hasta el pueblo.
Día de sol, gloria y alegría, antes de llegar vimos ya las banderas de tan llorada y anhelada paz; la única campana respetada por las hordas anuncia la llegada de los hijos de España; mujeres y jóvenes abrazan a nuestras tropas. Emoción, alegría y dicha que el Todopoderoso nos concedía al pueblo de Salàs y que Él, si sabemos merecerlo, procurará que tanta dicha sea duradera. Son las doce y media del día de gloria.
Las fuerzas que pisaron nuestra tierra fueron unos doscientos soldados del Regimiento de Infanteria de Zaragoza, nº 3, 13 batallón al mando del Comandante Militar M. Castellanos.
Después de dar un paseo por la población, el Comandante de las fuerzas, previa consulta al médico de la localidad, firmó un documento nombrando una Junta Gestora provisional encargada del orden y de la Administración en el término Municipal de Salás de Pallás con los agregados de Más de Balust y Sensuy». (31)
A la Pobla, l’ocupació succeí d’una manera similar tot i que la documentació municipal d’aquell dia no és tan explícita i ens hem de refiar de la memòria dels que ho varen presenciar.
Els soldats que hi arribaren van aturar-se davant el «Pont de Ferro», pont sobre el riu Flamisell, com dubtant de si estaria minat o no. Dues persones de la comitiva de benvinguda que els esperava a l’indret del Comú de Particulars, a l’entrada del poble, s’avançaren fins al pont amb el braç alçat i cridant «Arriba España», fent-los al mateix temps signes perquè passessin el pont, atès que no hi havia perill.
Un cop ocupada Pobla, una unitat de reconeixement es desplaçà fins a la Vall Fosca ocupant les centrals hidroelèctriques de Molinos, La Plana i Capdella: «El día 7 de abril se izó sobre la Central la gloriosa bandera nacional. La ‘magnificencia’ roja había terminado y la Compañía, amparada por las autoridades Nacionales, pudo tomar posesión de su propiedad.
Desde el mes de julio hasta fin de marzo de 1938, la Central de Capdella fue ocupada por un destacamento rojo y a partir de la fecha de la liberación (7 de abril de 1938) por un destacamento de la Guardia Civil, primero, y más tarde por Fuerzas de la Policía del Ejército Nacional». (32)
En el moment de l’ocupació, la central de Cabdella era fora de servei a causa dels danys produïts pels aiguats del 25 i 26 d’octubre del 1937, que la inutilitzaren completament, i no fou fins al 19 de setembre d’aquell mateix any que, restablerts parcialment els efectes de la riuada, va produir novament electricitat.
Estat en què quedà la central hidroelèctrica de Capdella després dels aiguats del 1937. Foto: Arxiu Fecsa.
Ocupades les centrals de Talarn i Pobla, el comandament militar ordenà als responsables de les instal·lacions el ràpid restabliment del servei.
«14,45 horas.- Requeridos por el oficial del Ejército Español Sr. Sierra, el cual iba acompañado por el ingeniero de P.F.M (Productora Fuerzas Motrices) Sr. Noguer, nos personamos en el Poste de Maniobra, que normalizáramos con toda rapidez los servicios auxiliares, líneas Salás y Pessonada, y que por haber quedado momentáneamente indisponibles las máquinas de P.F.M, y mandar retorno a dicha central, alimentar el pueblo de Pobla y al mismo tiempo ordena desconectar todas las líneas de transporte de energía y telefónicas lado Barcelona.
15,15.- Los Sres. Noguer y Espot salen hacia Tremp con objeto de normalizar aquella central y demás circuitos de aquella comarca.
17,00.- El esquema de Central Tremp maniobrado por Millet y Lasheras queda en disposición de normalizar los Servicios Auxiliares, los circuitos de Tremp, Talarn, Aramunt, etc.
17,07.- Conecta automático de la línea 110 Kv. Pobla-Tremp.
Nota: Todas las anteriores maniobras han sido comunicadas a las autoridades militares de Tremp». (33)
Al final del dia, els veïns més temorosos o els qui veien menys clar el que podia passar amb l’entrada de les forces franquistes, que s’havien amagat en bordes i cabanes fora del poble a fi i efecte de no presenciar la primera reacció de les tropes ocupants, anaren retornant als pobles. D’altres, en canvi, els més identificats amb les forces que arribaven, és a dir, la gent més de dretes, van esperar l’Exèrcit nacional per donar-li la benvinguda, cosa que, atesa la manera pacífica com va tenir lloc, van poder fer amb goig evident i manifest.
En els dies següents, com veurem, s’anaren ocupant els pobles que quedaren darrere de la línia de front que ells establiren, i ho feren en un context semblant de sentiment d’alliberament i d’esperança. D’alliberament en el sentit que l’arribada dels franquistes s’havia produït sense violència, ni víctimes, ni destrosses; d’esperança, perquè l’acabament de la guerra es veia més a prop.
En l’ocupació franquista hi va haver alguna excepció. Una va ser a Alòs d’Isil, on, davant la imminent arribada de les forces franquistes, els veïns van fugir cap a França.
Allí, a Alòs d’Isil, no hi va haver-hi ni comitè de recepció, ni cançons, ni convits. Van fugir com a conseqüència probablement d’una situació de pànic col·lectiu, sense més explicació que l’excepcionalitat del moment, i per la facilitat que els oferia la geografia, en estar tan propers a França i la vall d’Aran.
Soldats franquistes de vigilància a l’estació transformadora de Pobla. Foto: Albert Louis Deschamps.
L’entrada dels franquistes al Pallars es féu amb un cost relativament baix per al seu exèrcit, i si exceptuem la resistència trobada en passar el riu Noguera Ribagorçana, l’avanç fins a arribar a Tremp no els representà una gran dificultat. Per quantificar amb exactitud el cost humà de l’entrada al Pallars hem de comptabilitzar les baixes que varen tenir uns i altres, és a dir, els franquistes que avançaven i els republicans que ho impedien.
Atès que no tenim cap referència fiable de les baixes republicanes, quantificarem les baixes franquistes segons els «Diarios de Operaciones». Des del dia 4, quan passaren el riu, fins a l’arribada a Tremp, el dia 7, les forces franquistes varen tenir un total de 32 baixes, nou d’elles morts. Les baixes republicanes, com hem dit, no es poden quantificar per la falta de documentació.
El control de les centrals del riu Noguera i Flamisell va permetre a les forces franquistes tallar el subministrament elèctric cap a Barcelona i l’interior de Catalunya i redirigir-lo, mitjançant una interconnexió entre dues línies de 110 kv, cap a la zona nord d’Espanya, on els franquistes hi tenien una indústria de guerra mancada d’energia elèctrica, en estar inutilitzades part de les centrals hidroelèctriques de l’Aragó de les quals s’abastien, com la central de Lafortunada.
Aquesta maniobra d’interconnexió fou possible per la proximitat de dues línies de 110 KV que es creuaven prop de Palau de Noguera: una procedent de les centrals dels rius Flamisell i Noguera Pallaresa i l’altra de les centrals de l’Aragó.
En aquells moments, les centrals dels rius Segre, Camarasa, Sant Llorenç i Seròs estaven aturades pel fet de quedar en primera línia de front.
Esquema de la interconnexió prop de Palau de Noguera. Foto: Pere Dalmau.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«Al norte del Ebro, sobre la línea del Segre y del Noguera Pallaresa, se mantienen nuestras posiciones». (34)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el día de hoy las tropas de Navarra han llevado a cabo varios reconocimientos ofensivos habiéndose presentado 27 milicianos». (35)
La 61 Divisió, que havia passat el dia 6 el riu Ribagorçana i ocupat amb poca resistència els poble de Corçà i Finestres, prosseguí l’endemà amb l’ocupació dels pobles de la vall d’Àger. «Ocupa sin resistencia, (el poble de la) Régola y la pasarela sobre el (riu) Pallaresa de la Baronía. El resto de la División se escalona de Fet a Ager». (36)
L’endemà de l’arribada al Pallars, les forces franquistes enviaren unitats de reconeixement cap al nord del Pallars per saber exactament on eren les forces republicanes i el grau d’oposició que podrien trobar.
Des de la Pobla «se envían reconocimientos que llegan a Sort donde dicen que el poco enemigo de la zona se ha retirado al valle de Arán». (37) Els camions que sortiren de reconeixement en direcció a Sort, en arribar a Gerri de la Sal, s’aturaren uns moments davant la gent que havia anat a rebre’ls. Entre ells hi havia la jove Irene Ricard, que en el seu diari deixà escrit com va viure aquell moment:
«Quan els nacionals varen arribar a la Pobla el dia 7 ens va semblar que ja els teníem aquí i vàrem sortir a la carretera a rebre’ls. Al cap d’una estona ens van dir que tornéssim a casa, que no pujarien de la Pobla fins l’undemà al matí. Vàrem quedar decebuts, els esperàvem amb impaciència.
Al dia següent ens preparàrem per a l’arribada, i estant encara a casa ja vaig sentir el soroll de camions, que per cert feia dies que no en circulava cap, sortí corrents i en arribar a la pujada de la carretera, davant casa Turons, em vaig trobar amb els camions parats i els soldats drets a la caixa dels camions cantant el ‘Cara al Sol’ amb tot de gent del poble al seu voltant. Impossible descriure l’alegria i l’emoció que em va produir veure’ls allí.
Digueren que no podien quedar-se i que havien de continuar cap a Sort, però que tornarien. A la tornada sí que els hi poguérem fer tots el honors. Els nois i noies vàrem fer una mica ‘d’instrucció’ davant de l’Alferes i dels soldats, marxant seguidament cap al Magatzem de la Sal, on l’Alferes donà unes explicacions als allí reunits, i en acabar l’acte marxaren de nou cap a la Pobla». (38)
Segons memòria de gent de més edat que també va viure aquells moments a l’edifici del magatzem de la sal, el cap militar els explicà les bondats de la nova situació prometent magnanimitat per a totes les persones que no haguessin comès cap crim durant «la dominación roja», i que ningú havia de témer res de la «Nueva España» nacional. Acabada l’arenga i els cants patriòtics corresponents, corejats i aplaudits pels veïns afins al nou règim, els militars, com hem dit, emprengueren la tornada a la Pobla davant el neguit d’aquests últims, en quedar el poble sense cap guarnició.
Des del moment en què s’havia comunicat des de la Pobla fins a Sort la imminent arribada de les forces franquistes, els veïns afins que ja els esperaven organitzaren una gran rebuda, a l’entrada del poble, dirigits pels que serien els prohoms de la nova situació.
En arribar a prop de Sort, les forces franquistes del 10º Batallón de América procedents de Gerri s’aturaren en l’edifici conegut com «La Caseta del Auto» (indret on parava el «cotxe de línia» quan la carretera encara no creuava Sort).
Formada la tropa, entraren a Sort desfilant sota l’arc de triomf fet de boix i fullam al so dels crits de «¡Viva España!» de la comitiva de benvinguda. Fins i tot cantaren un «Cara al Sol» après a corre-cuita per demostrar entusiasme patriòtic i afecte a la nova causa.
Tot seguit es dirigiren a l’ajuntament, aleshores a casa Nazaret, a tocar de la derruïda església, i posteriorment al cafè de Pessets, on foren obsequiats amb un dinar. A mitja tarda, les forces que havien ocupat el poble retornaren a Pobla sense deixar-hi cap guarnició i sí molta intranquil·litat entre les noves autoritats. (39)
Un dels veïns que varen viure els primers moments de l’arribada de les tropes franquistes a Sort fou Josep Pla, de casa Misseret, que ens deixà el seu testimoni: «Ens van anunciar que l’endemà arribarien els soldats de Franco i nosaltres, dirigits per un xicot falangista, vam fer un arc de triomf i vam esperar l’arribada. Vam veure un camió que parà a uns centenars de metres de Sort, uns soldats que baixaven, i posats en formació es dirigiren al poble. Imagineu-vos com el van rebre! A l’Ajuntament, el tinent que els manava féu un discurs dient que ells se’n tornarien perquè eren uns altres a qui pertocava alliberar Sort i que no volien trepitjar la papereta a ningú. Els van donar un banquet. A la tarda van tornar a marxar». (40)
No menys interessant i no menys sorprenent és la descripció que en féu el mateix ajuntament de l’arribada de les forces franquistes en un escrit de reafirmació al nou règim dirigit al Gobernador Civil de la Provincia de Lérida, el juliol del 1938:
«Que al llegar el Ejército Salvador a Sort, la población estaba ya bajo la dependencia y guarda de los elementos adictos al Glorioso Movimiento Nacional, ocupándose sin disparar ni un solo tiro, y siendo objeto las fuerzas ocupantes de un acogimiento y recepción difícilmente superados. Banquete a Oficiales y tropa, bailes, agasajos, colgaduras, etc.». (41)
A mesura que les tropes franquistes anaren avançant i ocupant noves poblacions, els serveis d’intendència s’adaptaven a les noves circumstàncies per poder abastir i municionar les tropes:
«Se constituye un nuevo C.E. (centre d’entrega) en Eroles utilizando las cargas a lomo cuyos convoyes cargados en Puente de Montañana prosiguen la marcha incansables hasta el nuevo punto que se les ordena. Se suministra simultáneamente en este y la Casota un total de 12.000 raciones.
Por la tarde se traslada personal a Tremp, recién ocupado por las fuerzas después de un intenso fuego de fusilería y potente cañoneo de Artillería y bombardeo aéreo.
Desde Puente de Montañana, la Casota y Eroles se organizan varios convoyes nocturnos de 300 cargas, para aprovisionar el nuevo C.E. establecido en Tremp uniendo de ese modo los 40 km que separan ambos pueblos incomunicados por carretera y asegurando el suministro a las fuerzas el día siguiente.
En Puente de Montañana queda un C.E para suministrar los 5.000 hombres destacados en aquel sector.» (42)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«El enemigo, remontando la margen derecha del curso del Noguera Pallaresa, lanzó un reconocimiento hasta el pueblo de Sort, en el sector de Tremp». (43)
Amb la retirada de les últimes forces republicanes que passaven pel Pallars en direcció a la vall d’Aran també hi fugien civils, vinguts o no de fora de la comarca, que escapaven de l’arribada dels franquistes. A Esterri, pas previ al port de la Bonaigua, s’hi trobava en aquells moments un grup de gent en espera de poder ser recollits per algun camió militar i evitar així la llarga caminada per creuar el port a peu, que per altra banda no tothom podia fer. Una noia que aleshores tenia divuit anys, la Regina Grau, del poble de Cerbi, ens explica la fugida cap a França amb aquells camions:
«A primers d’abril marxàrem les tres famílies de Cerbi que havíem votat a l’esquerra i les famílies dels carrabiners que restaren al poble quan ells foren cridats al front. La mare, que havia vist i sentit el que explicava la gent que fugia de l’Aragó al seu pas per Esterri cap a la Vall d’Aran i França, en assabentar-se que a Tremp ja hi havien arribat els franquistes ens va dir que havíem de marxar, que si no ens matarien.
Al poble tothom es portava bé amb tothom, però nosaltres els últims temps hi notàvem una mena de recel per part d’uns quants que ja veien canviar la situació, i a més el meu germà havia estat alcalde durant la República.
Sortirem del poble cap a Esterri i allí hi vàrem trobar molta gent que igual que nosaltres volia fugir cap a França. Pujàrem en uns camions de l’Exèrcit republicà que recollien els refugiats i marxàrem cap al port de la Bonaigua, on, tot i la neu que hi quedava, el soldats havien fet pas per poder passar-hi.
Per no deixar el matxo que portava les nostres coses, jo, que era jove i valenta, vaig emprendre el camí a peu cap a la vall d’Aran. Vaig arribar de nit i amb els peus desfets de la neu que havia trepitjat al passar el port. A la vall d’Aran em vaig trobar de nou amb la família, que ja m’esperava, i ens dirigirem tots junts cap a la frontera de Pont de Rei. Allí els gendarmes francesos en obligaren a deixar totes les coses, incloent-hi el matxo, ja que ens varen dir que no hi podíem entrar res a França. De les tres famílies que vàrem marxar només tornàrem nosaltres, i no fou fins al novembre de l’any 1939, un cop acabada la guerra, en assabentar-nos que el meu germà era viu i estava bé. Les altres famílies restaren a França i només, al cap dels anys ha retornat al poble, temporalment, algun dels fills d’aquelles famílies». (44)
Civils entrant a França per la frontera de Pont de Rei fugint davant l’avanç franquista.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el Sector de Tremp se ha vencido la resistencia del enemigo, ocupándose las alturas de los Nerets, cota 682, Carrero, Capelat de Aransis y los pueblos de Suterranya, Figuerola de Orcau, Conques, Aransis y San Cerni, todos en la orilla izquierda del Noguera Pallaresa. En la orilla derecha se han ocupado la altura del Badaull (al costat de Rúbies) en la Sierra del Montsech y los pueblos de Ametlla, Regola, Fondepou y Santa Linya». (45)
Per tal de reforçar el nou sector, un grup de Bateries de la 61 Divisió que es trobava a la zona d’Àger foren traslladades a Tremp, quedant adscrites a la 63 Divisió:
«Por orden superior las Bias. C. 75, del 3.ª del 12 Ligero y 10.ª del 11 Ligero se trasladan a Tremp a disposición del mando de la 63 D.». (46) L’aleshores artiller de la 29a Batería del Regimiento de Artillería Ligera núm 12, Florián Salas, de Viniegras de Abajo, a la Rioja, recorda que «a las 11 de la mañana llegamos a Tremp. Nos alojamos en un teatro, el cual antes de caer en nuestras manos, lo utilizaban los rojos para centro de la F.A.I y C.N.T; en el mencionado local, los rojillos se debían encontrar muy a gusto. Allí tenían una máquina de cine, una radio, dos pianos, juegos de ajedrez, damas, parchís y demás». (47)
«Se establece contacto con la 61 División por la carretera del Sur». (48)
A la zona sud del Pallars, forces de la 63 Divisió establiren contacte amb els de la 61 Divisió a l’indret de la Passarel·la, quedant tota aquella zona sota el seu control, alhora que la 61 Divisió passà a ocupar posicions a la part alta del Montsec de Rúbies, sobre l’entrada a Terradets, des d’on controlaven el pas per la Passarel·la, únic pont que aleshores permetia la comunicació rodada entre el Pallars i la vall d’Àger.
En primer pla, la Passarel·la, actualment en desús a causa del nou traçat de la carretera d’Àger. Foto: M. Gimeno.
El control de la Passarel·la era vital per assegurar la comunicació entre les forces de la vall d’Àger i les del Pallars i per tenir accés, en aquells moments, als grans centres de proveïments de Barbastre, Montsó i Saragossa, ja que la carretera de Pont de Montanyana a Tremp encara no era una realitat.
Amb el nom de «La Passarel·la» es coneix el pont construït a principis del segle xx per la empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (RFE) amb motiu de la construcció de les centrals hidroelèctriques de Sossís i Talarn.
A la zona de la Conca «continúa el avance estableciendo la línea en San Cornelio-Collada-Los Prats-Mont de Conques-Carreró-Capolat de Aransis, con alguna resistencia enemiga». (49) Aquests indrets eren posicions dominants que els permetien una millor defensa del territori ocupat.
A la banda sud del Montsec, ja a la comarca de la Noguera, ocuparen la cota 1.204 del turó de Sant Pere i la 1.250 de la Creueta, prop del poble de Rúbies, des d’on controlaven el pas per accedir a la part alta de l’estret de Terradets.
Al sector de la Pobla establiren posicions en la zona alta del roc de Pessonada, sobre el poble de Pessonada i Sant Martí de Canals: «Se toman posiciones en Roc de San Martí al E. de Pobla de Segur y se retira el destacamento de Salàs». (50)
Ja de bon matí, a Gerri s’escampà el rumor que s’havien vist tropes republicanes pels voltants dels pobles de Bresca i Useu. Davant el temor que aquestes poguessin arribar al poble, es comunicà per telèfon amb la comandància militar de la Pobla reclamant la presència de tropes. En el seu diari personal, Irene Ricard també recorda la inquietud que els provocà la possible arribada de forces republicanes al poble: «Ens trobàvem passejant per la carretera quan ens assabentàrem que corria el rumor que baixaven els «rojos» per les muntanyes, i de moment tots vàrem quedar intranquils, però a mesura que passava la tarda la intranquil·litat augmentava i ja es tornà pànic en el moment en què corria el rumor que els «rojos» havien sobrepassat el poble de Bresca. El pànic fou general i la meva família i altres dues marxàrem a corre-cuita a peu cap a Peramea i cap a la Pobleta, on hi teníem família; d’altres ho feren a la Pobla, amb cotxe els que en tenien, i a peu la resta». (51)
Hores després arribaren forces del Batallón «D» de Cazadores de San Fernando comprovant l’absència de tropes republicanes pels voltants i que els rumors eren infundats.
Per tranquil·litzar els veïns es quedà una guarnició a Gerri, al magatzem de la sal, alhora que una companyia del batalló continuava cap a Sort, reclamada també per la gent del poble per una situació similar.
De la mateixa manera que havia succeït al poble de Gerri, a Sort també s’escampà entre la població el rumor i l’esverament que les tropes republicanes, provinents del port del Cantó, es dirigien cap al poble. Sembla que la notícia fou donada per gent vinguda dels pobles de Rubió i Llagunes que veient l’arribada de forces republicanes per aquells indrets es traslladaren cap a Sort, alertant els veïns.
Davant la possibilitat que realment les tropes republicanes intentessin arribar al poble, la recentment nomenada Junta Gestora reunida a casa Moixí, casa amb dues sortides, demanà al comandament militar de la Pobla que tornessin de nou les forces militars i, en espera de l’arribada dels militars, va preparar una improvisada defensa del poble. De la improvisada defensa Josep Pla, el noi de casa Missseret, ens diu: «L’endemà començaren les notícies alarmants. L’exèrcit republicà venia per Vilamur i ja estaven molt a prop. Llavors es féu una espècie de junta amb les tres persones més de dretes del poble, molt pusillànimes totes. Em sembla que el pare i un altre van agafar les regnes del poble. El noi falangista i jo ens encarregàvem del pont per on havien de venir els republicans. Era de fusta, com a resultat de les inundacions (de l’any 1937). Ens van donar una galleda amb gasolina, uns draps, llumins i una escopeta. Les ordres era cremar el pont i tirar trets impedint-los passar. Pobres de nosaltres! Mentrestant, telefonaven a la Pobla demanant-los soldats, que, per fi, ja a hora foscant, van aparèixer i acudiren a rellevar-nos al pont». (52) Amb l’arribada de tropes del Batallón «D» de Ceriñola i la comprovació que els temors eren infundats tornà la calma al poble.
Sort amb el pont de fusta, únic accés per creuar el riu Noguera. Foto: Arxiu Comarcal de Sort.
Afermades ja les tropes a la zona del Pallars, el gruix dels serveis d’intendència es traslladen a Tremp sub-ministrant, momentàniament, articles de primera necessitat als botiguers locals addictes a la «Causa Nacional». Atès que el paper moneda emès per les autoritats republicanes no va ser considerat vàlid per les noves autoritats, exceptuant algunes sèries limitades que la gent anomenà «bitllets de sèrie», que foren canviats per «moneda nacional» durant el mes de juny, els primers dies d’ocupació, i d’una manera excepcional, en alguns pobles es va substituir el paper moneda republicà per vals o moneda avalats pels nous ajuntaments nacionals o franquistes, com succeí a la Pobla i al Pont de Suert:
«Llegan a Tremp, procedentes de Puente de Montañana, continuos convoyes de acémilas pudiendo suministrar al C E. (Centre d’Entrega de Tremp) 11.000 raciones.
En Tremp se recuperan víveres abandonados por la Intendencia roja consistentes principalmente en harina, arroz, judías, garbanzos, lentejas, etc.; siendo preciso obtenerlos de la población civil que ya los tenía repartidos como botín de guerra, se entrega a los poseedores una cantidad de los artículos que devuelvan. Se hace donativo del tabaco y nueces cogidas al enemigo a las fuerzas.
El Jefe de Servicios y Grupo de Intendencia divisionarios, al darse cuenta de la angustiosa situación en que se halla la población civil por falta de víveres y total carencia de pan, organiza el abastecimiento nombrando para ello una comisión de personas de confianza y un Alcalde provisional con unas oficinas para atender las justas peticiones del vecindario. Se entrega al Municipio la harina abandonada por los rojos en los Almacenes de Abastos. Se ordena al C. E. de la División suministre artículos de primera necesidad a las tiendas y comercios adictos a la Causa Nacional, solucionando la dificultad del momento de la falta de moneda por medio de vales avalados por el Ayuntamiento con valor adquisitivo al C. E.
Paper moneda emès per la Junta Gestora Municipal de la Pobla de Segur el mateix dia de l’ocupació.
Foto: Arxiu Maria Josep Gonzàlez.
Se toma nota de toda la volatería y ganadería del pueblo a fin de racionar y suministrar pienso. Se suministra sal para que puedan panificar para la población civil, azúcar para poner en marcha la fábrica de Gaseosas y Sifones, y la de Galletas y Turrones «Verdeny».
Se organiza la carnización (?) obligando la venta de reses a los propietarios en los pueblos vecinos, logrando de este modo abastecer de carne al pueblo. En una palabra, se normaliza el abastecimiento civil hasta el extremo de organizar los Comedores de Auxilio Social facilitando además los víveres necesarios». (53)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«Hoy han continuado su avance las tropas del Cuerpo de Ejército de Navarra, ocupando los pueblo de Orcau, Bastús, San Salvador de Toló, San Miquel de la Vall, San Martí de Barcedana y Mata Solana y alcanzando la línea vértice San Cornelio, cota 1.003, Collado de Bastús, Vértice Mont de Conques, pueblo de Conques, Puderró, San Salvador de Toló, Campaneta y Sierra del Cucú (Cucuc).
Al abandonar el enemigo el pueblo de San Salvador de Toló cometió en él numerosos crímenes». (54)
A la zona sud del Montsec, les forces del Tercio de la Virgen Blanca i el Grupo de Escuadrones de Numancia de la 61 Divisió ocuparen posicions a l’indret de la serra de l’Altera, sobre la Baronia, i a l’Ametlla del Montsec.
«Se rectificó la línea ocupando por sorpresa con poco enemigo la Sierra del Cucú y la Sierra de Campaneta, el pueblo de San Salvador de Toló y Purredó». (55)
Arribaren a Tremp provinents de Pont de Montanyana la 2a Companyia de Sapadors de Tenerife de la 63 Divisió per preparar i fortificar les posicions de la línia de front.
Resolta la situació a Sort, l’endemà al matí forces del Batallón «D» de Ceriñola sortiren caminant per la carretera fins al poble de Rialp, on també eren esperats:
«En arribar a la plaça de Baix foren rebuts amb les consignes de rigor «Franco, Franco» i «Arriba España». Una mica més amunt els esperava la comissió de gent dretana del poble, que els obsequià amb menjar i beure. Ben aviat van aparèixer als balcons d’algunes cases banderes, i amb l’emoció patriòtica del moment es començà a llançar crits contra el «rojos». Foren unes noies les qui començaren els crits de «Que mueran los rojos», crits contestats i completats amb uns de «y para siempre».
El «crexendo» patriòtic anà amb augment entre la gent que hi havia a la plaça, escridassant i obligant els veïns que no hi participaven amb prou fervor a alçar la mà al crit de «rojo, levanta la mano». L’arribada a la plaça de mossèn Joan Sansa al capdavant d’un grupet de capellans, amagats al poble, per presentar-se a l’autoritat militar i les seves paraules en defensa dels veïns d’esquerra davant les noves autoritats, apaivagà, momentàniament, els ànims dels més exaltats». Gairebé un mes després, el dia 14 de maig, onze veïns del poble serien afusellats a la Guixera de Sort sense cap mena de judici. (57)
El Centre d’Entrega de Tremp subministrà 12.028 racions. El cap administratiu es va fer càrrec del subministrament a la població civil dels pobles que s’anaren ocupant, arribant a distribuir entre ells les quantitats de «500 kg de alubias, 800 kg de arroz, 1.000 kg de lentejas, 2.000 kg de garbanzos, 1.500 kg de azúcar, 500 kg de sal y 10.000 kg de harina». (58)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«Fuerzas del Cuerpo de Ejército de Navarra llevaron ayer la ocupación de la Baronía y cota 672 (a la serra de l’Altera)». (59)
Consolidada la línia de front al sud del Pallars amb un ampli cap de pont a la Conca i el control del pas de l’estret de Terradets, les forces franquistes centraren els seus esforços en l’ocupació de la part alta del Pallars i la vall d’Aran.
Tot i tenir el control del pas de Tarradets per accedir a la vall d’Àger, no del tot segur ja que hi arribava l’artilleria republicana, els militars franquistes treballaren en la finalització de la carretera que des de Tremp anava a Pont de Montanyana per tal de tenir una via més segura i directa cap a l’Aragó, en l’hipotètic cas de perdre el control de l’estret de Terradets. La carretera de Tremp al Pont de Montanyana havia estat començada durant els anys de la República, però l’esclat de la guerra paralitzà la seva continuïtat.
Se subministraren 12.500 racions.
A Tremp quedaren concentrades tres companyies de muntanya i els elements civils que feien els combois des de Pont de Montanyana. També s’hi traslladà des d’Osca el magatzem de roba de la divisió.
Seguint el diari personal de l’artiller Florián Salas, «el día 11 por la noche fuimos a emplazar (la 29a Bateria del 12 Regiment Lleuger) a 8 km de Tremp, a las orillas del río Abella». (60)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«También ayer tropas de Navarra ocuparon los pueblos de Gerri de la Sal, Peramea, Enviny y Sort». (61)
Forces del 140 Batallón de San Marcial i del Tercio de Requetés Ortiz de Zárate de la 63 Divisió que havien quedat a Pont de Montanyana es dirigiren cap a Areny i Sopeira per continuar posteriorment fins al Pont de Suert.
La 2a Companyia de Sapadors de Tenerife de la 63 Divisió es traslladà des de Tremp a Figuerola d’Orcau a fortificar posicions de primera línia. «Parte la Compañía para Figuerola d’Orcau, donde se trabaja en la fortificación de la cota 701 (ermita de les Esplugues) del Mont de Conques y las posiciones que ocupa el Batallón de las Navas». (62)
En la progressió de les forces del 10º Batallón de América cap al nord del Pallars «Se hace un reconocimiento ofensivo hacia el Valle de Arán. Se ocupan los pueblos de Llesuy, Surp, Llavorsí, Escaló, La Guingueta y Esterri d’Àneu, donde se adquieren noticias de que hay fuerzas enemigas en el Puerto de la Bonaigua y Arán que quieren entregarse. Se deja guarnición en Esterri». (63)
Les últimes forces republicanes en retirada cap a la vall d’Aran al seu pas per Llavorsí varen intentar inutilitzar la carretera provocant la voladura d’unes roques que hi havia a sobre, a l’indret del lloc anomenat el Rengar de Sarret, per tal d’obstaculitzar, momentàniament, és clar, l’avanç franquista. La manca d’experts amb explosius va fer fracassar l’intent, i com a mesura substitutòria decidiren bloquejar el túnel proper al poble, amb automòbils i camions requisats aquí i allà.
Aquest fet, gairebé infantil, no representà cap obstacle per als militars que havien d’arribar, atès que els mateixos veïns es van afanyar a retirar-los en saber que les tropes franquistes ja eren a Sort.
Soldats franquistes a Llavorsí.
Des de Llavorsí, les forces franquistes es dirigiren a Ribera de Cardós, Tírvia i Burg, que ocuparen sense resistència. Un cop ocupats i, per raons estratègiques, es retiraren de nou cap a Llavorsí deixant tota aquella zona en mans republicanes.
A Esterri d’Àneu es produïren fets similars al de Llavorsí en l’intent d’aturar les forces franquistes. Allí, un grup de soldats republicans en retirada intentaren organitzar una tímida resistència calant foc a uns bidons de gasolina i col·locant un camió al mig de la carretera, emprenent tot seguit el camí cap a la vall d’Aran. En arribar a Esterri, les forces franquistes foren també rebudes per una comitiva de benvinguda.
Com a anècdota, o no tant, val la pena dir que el frenesí patriòtic de «l’alliberament» excità de tal manera un dels comerciants del poble que a l’entrada dels militars pels carrers d’Esterri els seguia tirant caramels. Estranya imatge, si més no.
Poc després de l’arribada de les forces franquistes es va sentir l’explosió de la voladura del pont sobre el riu de la Bonaigua, abans de la cruïlla de Sorpe, que havien provocat les forces republicanes en marxar.
Forces franquistes a Esterri d’Àneu. Foto: Arxiu Valls d’Àneu.
Ocupat Esterri, les forces franquistes no continuaren camí cap al port de la Bonaigua, informats que podrien trobar una forta resistència.
Continuà el Centre d’Entrega de Tremp subministrant de 12.500 a 14.500 racions a les forces de la 63 Divisió i a les forces agregades del Cos d’Exèrcit de Navarra.
Cos d’Exèrcit de NavarraEl Tercio d’Oriamendi i la Bateria del 65 de la 61 Divisió es traslladaren de la zona d’Àger a Llimiana.
Continuaren els treballs de fortificació al mont de Conques, tal com ho recorda en les seves memòries l’aleshores alferes Ildefonso de Lucas: «Nos dedicamos (la Primera Sección) a fortificar las cotas 670 (ermita de les Esplugues) y 698 (mont de Conques) ocupado por el Batallón 13 de Zaragoza, teniendo que efectuar dichos trabajos por la noche por hostilizar el enemigo y ser terreno muy batido». (64)
La Companyia d’Intendència de Muntanya del Cos d’Exèrcit de Navarra es traslladà a Graus per incorporar-se a una altra divisió, alhora que la Companyia d’Intendència de Muntanya de la 63 Divisió es dividí en dues seccions: una queda a Suterranya i l’altra prop del quilòmetre 5, al costat de l’antiga Casilla de Peón Caminero, a la carretera de Sant Salvador de Toló a Tremp.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«Al Norte fuerzas propias se han apoderado de la cota 1.083 y otras posiciones al Oeste de Sierra Cocu (serra del Cucuc). También ha sido bombardeado el sector enemigo de Sort». (65)
Cos d’Exèrcit de NavarraEl 5.º Batallón de América i la 27 Bandera de FET de Navarra de la 61 Divisió es traslladaren de la zona d’Ager a Llimiana:
«El Tercio d’Oriamendi toma posiciones a vanguardia de Matasolana sobre las alturas de la Ermita en ruinas y Pineda (prop de l’Hostal Roig). El grupo de Zapadores se traslada a Llimiana». (66)
Començaren els treballs de fortificació a la cota 698 del tossal de la Cassola del mont de Conques.
Les forces del 140 Batallón de San Marcial, que com hem dit eren amb les del Batallón de Ortiz de Zárate a la zona de Pont de Suert, reberen l’ordre de traslladar-se cap a la Pobla amb la resta de la 63 Divisió. Sortiren de Pont de Suert en direcció a la Pobla per Viu de Llevata i en arribar a Sarroca de Bellera «nos esperaban el alcalde con un grupo de hombres, están en la plaza del pueblo queriendo saber cuántos somos, porque han matado una ternera y según los soldados que vengan la pondrán sola o con patatas. Nunca vi recibimiento igual». (67)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector Pirenaico nuestras tropas combaten en las inmediaciones del puerto de la Bonaigua, resistiendo con heroica tenacidad». (68)
El servei d’informació del Exèrcit del Nord, al qual pertanyia el cos d’Exèrcit de Navarra, identificà les unitats republicanes que quedaren al front del Noguera Pallaresa després de la desfeta del front d’Aragó:
«Desde esta fecha, (dia 9 d’abril) hasta el día de hoy (les forces republicanes) han efectuado relevos reorganizando algo su frente:
En el Valle de Arán hay unos 400 carabineros y Guardias Civiles.
En el frente del Noguera Pallaresa están en línea las siguientes unidades (de N. a S.): 94 B.M.- (provinent de la serra de Guadix).
218 B.M.- que procede de Villel (frente de Teruel), con cuatro batallones de a 500 hombres y llegó el día 9.
62 B.M.- con los Batallones 1.º y 4.º que vino de Alía (Cáceres).
104 B.M.- con los Bones. 414 y 415 que estaba en Talavera de la Reina hace dos semanas.
En las inmediaciones de Isona hay dos baterías rusas del 7,6 y en la Sierra de Comiols una del mismo calibre y una del 12,40 probablemente». (69)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el Noguera Pallaresa y en el Ribagorzana se remontaron ayer ambos ríos y se ocuparon varios pueblos». (70)
La 27 Bandera de FET de Navarra de la 61 Divisió es traslladà a la zona de la Vall de Barcedana, a San Miquel de la Vall i Mata-solana, establint llocs de vigilància sobre el barranc de Barcedana, posicions a la cota 1.075 del serrat de Carnestoltes, a la cota 1.148 dels Tossalets i un observatori a la cota 1.139 del Capolat d’Aransis. La bateria del 65 quedà posicionada als voltants de Mata-solana.
El Grup de Sapadors de la 61 Divisió comença els treballs per habilitar la carretera de Llimiana a Sant Miquel de la Vall, que ja era en construcció.
Vista de la Conca des de l’indret de l’observatori del Capolat d’Aransís (X 332158 - Y 4660830). Foto: M. Gimeno.
«9 aparatos enemigos han bombardeado Sort». (71)
En Josep Pla de cal Misseret de Sort, que va viure el bombardeig, ens deixà escrites les vivències d’aquell dia. «Em despertà un soroll espantós. Era un bombardeig. Nosaltres, esperitats, vam fugir i va resultar que ho fèiem cap on havien caigut les bombes. Si hi hagués hagut un avís, hauria mort més gent. Tot i això, el resultat fou esgarrifós: setze morts i un centenars de ferits. Els morts, la meitat paisans i la meitat soldats. Nosaltres, en veure que el perill havia passat, vam anar a casa i vam posar una galleda de llet, acabada de munyir, per a aquells que passaven per casa en tornar al poble. Al cap d’una estona vaig anar al cafè, on havien instal·lat l’hospital de sang, l’espectacle era calamitós. Els morts arrenglerats, amb alguns familiars desesperats. Els crits dels ferits. La gent esmaperduda. De la por que ens quedà, vam decidir marxar de Sort i ens en vam anar a Enviny». (72)
El bombardeig republicà afectà la zona del Riuet, on hi havia les forces del 10º Batallón de América acabades d’arribar de la seva missió de flanqueig i protecció a l’avanç de les forces de la divisió cap al nord del Pallars, i també a les cases properes al Riuet i quadra de Pessets. El bombardeig va fer 9 víctimes entre la població civil.
Arribà a la zona de Llavorsí el 2º Batallón de Burgos, que quedà temporalment agregat a la divisió. Aquest batalló pertanyia a la 3.ª División, també del Cos d’Exèrcit de Navarra, que, com hem dit, quedà lluitant a la zona de Bielsa.
Per tal de progressar cap a la vall d’Aran, el comandament franquista traslladà la 62 Divisió des de la zona d’Àger cap al Pallars, atès que les forces de la 63 Divisió no podien ja avançar i estendre’s més sense posar en perill la defensa de la carretera de Pobla a Esterri, veritable cordó umbilical de les forces situades al nord i al sud del Pallars.
«En cumplimiento del telegrama postal del Excmo. Sr. General Jefe del Cuerpo de Ejército de Navarra, de esta fecha se traslada la 2.ª Agrupación (de la 62 Divisió comandada pel coronel Antonio Sagardia Ramos) que guarnecía posiciones al Este de Ager y Santa Liña, a Esterri de Aneo e inmediaciones, con el fin de emprender rápidamente la marcha para la ocupación de Valle de Arán.
Soldats franquistes, possiblement de la 62 Divisió, baixant el port d’Àger.
Asimismo, se estableció un depósito de Intendencia en Valencia de Aneo para abastecer a las fuerzas que operaran en el Valle de Arán». (73)
Cos d’Exèrcit de NavarraAl sector sud del Montsec, a la zona de Rúbies, el Tercio de la Virgen Blanca atacà i ocupà la posició republicana de la cota 1.261 del Badaüll de Rúbies. Com a suport a les noves posicions, el 5.º Batallón de América fou traslladat de Llimiana a Rúbies.
El control de la zona de Rúbies al sud del Montsec era fonamental per assegurar el trànsit rodat entre la zona d’Àger i Tarradets, ja que des d’allí es podia arribar per camí de ferradura fins a la font de les Bagasses, al mig de l’estret de Tarradets, a la vegada que l’artilleria podia batre la carretera de la vall d’Àger des de Rúbies.
El Grup de Sapadors de la 61 Divisió finalitzà els treballs de condicionament de la pista fins al poble de Sant Miquel de la Vall, facilitant el pas de vehicles. Per tal de continuar la construcció de la pista rodada fins a Mata-solana s’agregà al Grup de Sapadors, la 1a Companyia de Treballadors que havia estat traslladada a Sant Cristòfol de la Vall.
«Hallándose fraccionada la División por ordenes del Cuerpo de Ejército de Navarra, teniendo dos Batallones a sus inmediatas órdenes y cuatro en Esterri de Aneo para la ocupación del Valle de Arán, el Jefe de Estado Mayor se trasladó a Esterri con el propósito de ordenar las operaciones derivadas de los propósitos del mando.
En las operaciones realizadas por la 2.ª Agrupación fueron ocupados los pueblos de Valencia de Aneo, Isavarre y Sorpe rebasando este último y ocupando las alturas que dominan la carretera que va al Puerto de la Bonaigua y efectuando un reconocimiento a vanguardia de nuestra línea en profundidad de 5 km. En la operación de este día se puso en fuga a 200 Carabineros, a quienes se causaron 40 bajas vistas». En aquest reconeixement arribaren fins a casa Sastrada, assabentant-se per la família que allí hi vivia del pas, poc abans que arribessin, d’un grup de carrabiners i guàrdies d’assalt cap al port de la Bonaigua. Possiblement, aquests seguiren les instruccions que els havia transmès l’enllaç republicà que les forces franquistes havien sorprès i mort en intentar fugir. El document amb les ordres que portava l’enllaç deia:
«Destacamento del Puerto.- Por orden de la jefatura de las fuerzas del Valle de Arán, se replegará Vd. con las fuerzas a su mando a este Puesto «Refugio de la Virgen»; de no poder hacerlo por carretera, hágalo por la montaña siguiendo la ruta que los portadores de la presente han seguido para llegar a esa. Advierto a Vd. que será difícil hacerlo por carretera, por lo que debe hacerlo por la montaña: si en el trayecto encontrasen ganado pueden enviarlo para esta. Ahora bien, esto, no servirá para entorpecer su marcha, pues lo principal es el que lleguen fuerzas aquí lo antes posible. De no poder hacer repliegue hacia aquí hágalo hacia el Valle de Alós, a donde enviaremos fuerzas desde Salardú». (74)
Vista del Badaüll prop del poble de Rubies, a la feixa del Montsec (X 329219 - Y 4653196). Foto: M. Gimeno.
Augmentà el subministrament del Centre d’Entrega de Tremp lliurant 17.500 racions, atès que forces d’altres divisions, la 61 i 62 Divisió, aprofitaven l’únic centre d’entrega avançat del sector.
Cos d’Exèrcit de l’Est. X Cos d’ExèrcitUna de les unitats republicanes arribades al Pallars per aturar les forces franquistes fou la 94 Brigada Mixta que «Desde la Sierra de Guadix la enviaron al Pirineo Catalán, pasando por Tortosa, pocos días antes de que quedara partida la España Republicana.
Había entonces un completo desconocimiento de la situación militar, por lo que la 94 Brigada fue enviada a establecer contacto con el enemigo cuya situación se ignoraba. Al llegar al Plá de San Tirs torcimos a la izquierda, hacia Espaèn y la Guardia d’Ares, en donde se instaló el Estado Mayor de la 94 Brigada. El 12 Batallón de la misma se estableció en Taús, desde allí se fueron extendiendo las fuerzas en dirección a Gerri de la Sal, hasta encontrar el enemigo». (75)
Cos d’Exèrcit de NavarraL’artiller Florián Salas descriu el trasllat i l’emplaçament de la 29.ª Batería del 12.º Regimiento Ligero: «El 17 por la tarde fuimos tres individuos por cada pieza al mando de un sargento a hacer un emplazamiento a las afueras del pueblo llamado Figuerola d’Orcau, situado a unos dos kilómetros de la posición.
Los cañones los transportamos con caballos que nos prestó otra batería, pues el camión tenia bastante con trasportar la munición que tuvimos que descargar y trasportarla a hombros unos 200 m todo cuesta arriba, porque el camión no podía salir de la carretera». (76)
Un altre artiller, José M.ª González, del poble de Arahal, a Sevilla, descriu també el trasllat de la bateria a Figuerola d’Orcau:
«De allí (de Tremp) nos llevaron a un pueblo que se llamaba Figuerola d’Orcau, a unos 15 kilómetros de Tremp. Por allí se habían quedado paradas las operaciones. Emplazamos la batería en el mismo pueblo, pegados al cementerio». (77)
El fet que sent de la mateixa bateria i coincidint que els dos relats situïn l’emplaçament en dos llocs diferents, tot i no estar molt lluny l’un de l’altre, potser degut al fet que realment en un moment o altre la bateria va estar als dos llocs.
Vista general del sector de Figuerola i cotes on les forces franquistes hi establiren posicions (X 33457 - Y 4665560). Foto: Eric Gimeno.
Alertats els serveis d’informació franquistes de moviments de tropes republicanes que indicaven un possible intent de tallar la comunicació entre la Pobla de Segur i vall d’Aran, la 63 Divisió va rebre l’ordre de protegir la carretera establint una línia de posicions defensives a les altures properes a la mateixa carretera, a l’altre costat del riu Noguera:
«Se forma una agrupación al mando del Tte. Coronel Jefe de la 4.ª Media Brigada, constituida con los Batallones de esta unidad, el Batallón de Ceriñola y el 2.º de Burgos de la 3.ª División.
Estas fuerzas se encontraron con la 94. Brigada Mixta y dos batallones de la 218. Brigada Mixta que tenían por misión apoderarse de Sort y cortar la carretera entre Pobla de Segur y Sort para impedir el envío de refuerzos y abastecimientos a aquel punto.
Entablado el combate en todo el frente se rechaza al enemigo con gran quebranto para él y se llega a la línea: cotas 1289-1281-1284- (planell de Soriguera sobre Hortoneda) - Llanía - cota 1119 (roca del Pubill, a Baiarri) - Vertice Esplá - cota 927 al SE de Gerri (Corrotes, sobre Bresca) - Tosal de San Mauri - Llobatera (prop d’Arcalís) - cien metros al NO de Vilamur (tossal de Sant Joan) - Bony del Peço (sobre Vilamur) - alturas del pueblo de Roní (Pedres d’Auló) - alturas al NO del pueblo de Llavorsí (bordes d’Arnui).
Con esta operación quedó prácticamente libre la carretera cortada por el enemigo en los primeros momentos de su ataque y pudieron abastecerse las fuerzas de la 62.ª División que operaban en el Valle de Arán». (78)
Durant aquesta operació, les forces franquistes foren atacades prop de Gerri, tal com ho recorda Irene Ricard d’haver-ho sentit explicar als soldats que hi havia a Gerri.
«En arribar a l’indret de la carretera on a l’altre costat de riu hi ha l’ermita d’Arbolò, indret conegut com «Els Túnels» o « Pontets» (dos túnels o arcades que servien per conduir l’aigua de pluja que baixava de la muntanya), uns camions carregats de soldats foren tirotejats per les forces republicanes des de posicions situades sobre l’ermita, impedint el seu pas. Des de Gerri sortí una unitat del Tercio de Ortiz de Zárate de la 63 Divisió que, pujant pel poble d’Enseu, encerclà i féu presoners l’escamot republicà de la 94 B M que evitava el pas dels camions.
Els soldats presoners foren traslladats primer a Gerri i posteriorment a la Pobla. El cap, que sembla que era un tinent, fou conduït a l’indret conegut com la «Cultia de Morreres» i afusellat. Enterraren el seu cos en l’últim bancal de la Cultia, sota el camí de Llaràs a Pujol». (79)
Com a línia de protecció de la carretera, la 66. Compañía del 140 Batallón del Regimiento de San Marcial de la 63 Divisió ocupà les cotes 1.108 i 1.138 de roc de Santa i la 1.038 de Llania:
Vista de roc de Santa (X 336580 - Y 46784120). Foto: M. Gimeno.
«El comandante me ordena ir en vanguardia con la 66 Compañía (del 140 Batallón del Regimiento de San Marcial). Vamos a Claverol, un pueblo subido a un montículo. Desde allí ya todo es terreno a conquistar. A falta de plano llevamos ‘un indígena’, que desde luego es tan extraño como ligero de pies. Pastor de esos campos, nos lleva al galope, señalando al paso los recovecos de los barrancos endiablados que hay que subir y bajar. Lo malo viene ahora, a unos tres kilómetros de Claverol en línea, nada menos hay que subir Roc de Santa». (80)
Quelcom semblant passà amb les unitats franquistes que es dirigiren a l’ermita d’Esplà com a part de la defensa de la carretera Pobla-vall d’Aran. En aquell cas, «l’indígena» fou un home de Gerri. «El pare m’havia explicat que fou el vell de casa Josepàs de Gerri qui acompanyà els soldats a Esplà. Els guià pel camí del bosc de Pentina direcció al serrat Roi i cap al serrat de la Creu de Dalt, sota mateix del tossal del Pou i de l’ermita de la Mare de Déu d’Esplà, on hi posaren les trinxeres». (81)
Un cop establertes les posicions a l’altre costat del riu, la carretera quedà assegurada des de la Pobla fins a la Vall d’Aran.
De fet, més amunt de Llavorsí la pròpia orografia del terreny i la climatologia del mes d’abril feien més difícil, per no dir impossible, posar en perill el trànsit per la carretera des de les muntanyes properes de la carretera, fet pel qual les forces franquistes no hi establiren en aquells primers moments posicions entre Llavorsí i Esterri per tal de controlar la carretera.
Els forces de la 62 Divisió, en el seu avanç cap a la vall d’Aran, arribaren al cap del port de la Bonaigua, on hi lliuraren combats amb forces republicanes que es retiraven:
«Continuó el avance por las Unidades de la 2.ª Agrupación, habiendo ocupado el puerto de la Bonaigua, sosteniendo fuerte tiroteo con el enemigo al que se le recogieron 32 muertos. Se presentó un Guardia Civil. Comunica desde Llavorsí el Jefe de Estado Mayor de la División que se encuentra, en unión del Comandante Principal de Artillería y varios oficiales, incomunicado con la retaguardia por haber cortado el enemigo la carretera en las inmediaciones del pueblo de Rialp». (82)
El general Sagardia, amb ulleres fosques, i un grup d’oficials franquistes a Rialp, davant la capella de Sant Cosme i Sant Damià. Foto: Agustí López.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«Las fuerzas de Navarra que operan en los Pirineos han continuado su avance en el Valle de Arán». (83)
La primera secció de la 2.ª Compañía de Zapadores de Tenerife es traslladà del mont de Conques, a la zona de Sant Salvador de Toló, per fortificar les cotes 1.165 i 1.162 del coll de Grau i la 1.224 del cinglo de Currolda, prop de Mata-solana:
«Por orden superior, la Primera Sección sale a las tres de la tarde en dirección a San Salvador de Toló con objeto de fortificar las posiciones ocupadas por el Batallón 9.º de Zamora, llegando a nuestro destino a las once. Se trabaja toda la noche en la construcción de parapetos de escuchas, pozos de tiradores y emplazamientos de máquinas y descansando durante el día en las inmediaciones de Mata-solana». (84)
La segona secció de la 2.ª Compañía de Zapadores de Tenerife marxà a Gerri de la Sal per fortificar noves posicions.
Foto feta des de les posicions franquistes del tossal de Sant Joan. En primer pla, Vilamur; al fons, el serrat del Vinagre i el poble de Tornafort (X 349178 - Y 4693293). Foto: M. Gimeno.
Seguint les operacions del dia abans per perfeccionar la línia de defensa de la carretera, les forces de la 63 Divisió continuaren eixamplant el territori, ocupant els pobles del costat dret del riu Noguera, aigües amunt, i establint posicions en llocs dominants; prop de Malmercat es posicionaren a la cota 1.363 de el Parany, sobre mateix de serra Roia, des d’on controlaven la carretera de Pobla a Sort.
A la zona de Tornafort-Puiforniu ho feren al serrat del Vinagre i a la cota 1.740 del serrat dels Forats.
A l’indret de Vilamur, prop del poble, fortificaren el tossal de Sant Joan, i més al nord, a l’indret de Fontorba la cota 2.026 del bony del Peço i planell de les Collades.
A la zona de l’Orri es posicionaren a la cota 2.018 del bosc de Costa Negra, a la qual els franquistes anomenaren posició de «Pico Neutro», i a la cota 1.780 de Pedres d’Auló.
Se subministraren 15.600 racions. La Secció de la Companyia d’Intendència de Muntanya destacada al quilòmetre 7,5 de la carretera de Sant Salvador a Tremp efectuà un servei de comboi amb 15 càrregues de munició a les posicions del 16 Batallón de Zaragoza a la zona de Mata-solana.
Tot i la neu que encara hi havia al port de la Bonaigua, que dificultava els pas dels camions que transportaven peces d’artilleria i subministrament, les forces de la 62 Divisió davallaren cap a la vall d’Aran ocupant els pobles de la carretera des de Tredòs fins a Viella.
«En el curso de estas operaciones las fuerzas hubieron de arreglar dos cortes de carretera y un puente volado por el enemigo a la entrada de Tredós con los medios propios, no pudiendo hacerlo por carecer de estos, los situados entre Garós i Arties dificultando el avance ya que no pudo pasar nuestra Artillería.
Camions transportant peces d’artilleria per la carretera del port de la Bonaigua.
Se hicieron 80 bajas al enemigo y se pasaron a nuestras filas dos cabos y 19 Guardia Civiles con armamento y munición, encontrándose tres camiones incendiados por los disparos de nuestra artillería. Los Batallones, terminado el día, vivaquearon en las alturas de Viella i Garós, haciéndose muy difícil el suministro por la distancia, el terreno y estar en malas condiciones el paso de Sorpe». (85)
La proximitat de la frontera i la sensació d’impotència davant l’avanç de l’exèrcit franquista devia animar les forces republicanes que quedaven a la vall d’Aran a evitar qualsevol enfrontament seriós amb les forces ocupants, que podia acabar en un desastre per als opositors.
Simultàniament a l’avanç per la vall d’Aran, la resta de forces de la 62 Divisió que encara restaven a la zona d’Àger continuaren desplaçant-se cap al Pallars per cobrir la línia de front assignada.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Sort, al norte del río Magdalena, nuestras fuerzas han reconquistado los pueblos de Farrera y Burch y la cota 1.067 (del poble de Montesclado).
Esta madrugada el enemigo inició en la zona de Tremp un ataque con dirección a Roc de Santa, tratando de infiltrarse por los barrancos de la Molina y de Santa, con el propósito de envolver las posiciones propias de este sector. La resistencia de nuestras armas le obligó a cambiar la dirección de su ataque, que realiza ahora sobre Sierra de Pessonada». (86)
Forces de la 134 BM de la 31 Divisió republicana, en ple procés de reorganització després de la desfeta a l’Aragó, es situaren a la part alta del Montsec: tossal de les Torretes, Mirapallars, puig Ramader, roca Alta sobre el Desfarrador, pas que uneix la Noguera i el Pallars.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el Valle de Arán continuó el brillante avance del Cuerpo de Ejército de Navarra, derrotando al enemigo y persiguiéndole por los altos valles, rebasando los pueblos de Viella, Las Bordas y Bossost». (87)
A la zona del Montsec, la 61 Divisió dividí el territori que ocupava en tres subsectors: el de Mata-solana o vall de Barcedana, el de Rúbies i el de la Baronia, aquests dos últims ja fora del Pallars.
Al subsector de Mata-solana, les forces de la 61 Divisió quedaren distribuïdes de la següent manera:
Terç d’Oriamendi.- A l’indret d’Hostal-Roig, a les ruïnes de l’ermita, a la Pineda i una companyia de reserva, al poble de Mata-solana.
27 Bandera de FET de Navarra.- Llocs de vigilància al serrat de Carnestoltes, Tossalets, Sant Cristòfol, a la pressa del barranc de Barcedana i al pont de Monares, a la cruïlla amb la carretera de Balaguer-Tremp.
Artilleria.- Una bateria del calibre 65 prop de Mata-solana i dues del calibre 75 entre la masia de cal Menal i la carretera de Sant Salvador de Toló a Tremp.
Intendència.- «Campament» de Cellers.
S’anomenava «El Campament» als habitatges on vivien els encarregats i treballadors durant la construcció de la central hidroelèctrica de Terradets, entre els anys 1931 i 1935.
Unitats de sapadors de la 63 Divisió treballaven en la pista rodada per unir la Pobla de Segur amb Pessonada i Sant Martí de Canals, on hi instal·laren una bateria.
Alhora que la Primera Sección del Grupo de Zapadores de Tenerife fortificava les posicions franquistes del mont de Conques, forces republicanes intentaren un atac que resultà fallit a causa de la forta resistència que oferiren les forces franquistes i a la intervenció de l’artilleria:
«Después de cenar, cuando nos disponíamos a dormir, se desencadenó un tremendo tiroteo por parte del enemigo que intentó un golpe de mano sobre nuestras posiciones, hubo momentos en que se llegó a bombas de mano. Mientras nuestros soldados estuvieron casi mezclados con el enemigo, nosotros no pudimos meter ‘baza’, pero una vez que emprendieron la retirada, cuando estuvieron bastante apartados de nuestra infantería nos ‘liamos’ a tirar tiro rápido con granadas de metralla y rompedoras, una batería alemana les tiró con granadas incendiarias, el espectáculo era verdaderamente impresionante. Las llamaradas de las explosiones y el tronar de los cañones en el silencio de la noche retumbaban en el espacio de una manera que parecía que había más de 40 baterías tirando, y sin embargo no había nada más que tres». (88)
Amb l’arribada de forces de la 62 Divisió començà el relleu de les forces de la 63 Divisió de la línia de front compresa entre Llania i la cota 1.119 de la roca del Pubill a Baiarri, sobre l’entrada de l’estret de Collegats.
Des d’allí i en direcció sud, la línia quedà a càrrec de les forces de la 63 Divisió fins a la vall de Barcedana, on hi havia les posicions de la 61 Divisió: «La 63 División ocupábamos ahora un frente de 40 kilómetros, desde Llanía inclusive hasta el barranco de Barcedana y todos empezábamos a fortificarnos, trabajando la infantería sola cuando no había zapadores a quienes reforzar». (89)
Rocalta i observatori franquista situat a l’interior d’una bauma o cova (X 338241 - Y 4675200). Foto: M. Gimeno.
Les forces del 140 Batallón del Regimiento de San Marcial que ja havien ocupat Llania i s’havien quedat a les portes d’Hortoneda estiraren llurs línies fins a les cotes 1.023, 1.435 i 1.845, anomenada Rocalta, al roc de Pessonada.
Allí, a Rocalta, mirador predominant sobre les posicions republicanes de la vall de Carreu i sobre la Conca, hi establiren l’observatori per a l’artilleria que tenien emplaçada a Sant Martí de Canals. L’observatori, situat pràcticament sobre les posicions republicanes del serrat de les Comelletes de la vall de Carreu, permetia el control dels moviments republicans per la vall de Carreu, zona de Costa Gran-Sant Corneli i bona part de la Conca, així com l’observació del pas de vehicles pel port de Comiols.
Simultàniament a l’arribada de nous batallons de la 62 Divisió procedents de la zona de Santa Linya-Os de Balaguer, les tropes de la divisió que eren a la vall d’Aran continuaven l’avanç en direcció a la frontera de Pont de Rei i del Portillo. «Continuó el avance por la 2.ª Agrupación ocupando Las Bordas y Bossost, con escasa resistencia del enemigo, al que se causaron algunos muertos y se presentaron varios carabineros». (90)
Una unitat republicana al costat francès de la frontera de Pont de Rei.
Les unitats republicanes que en retirada creuaren la frontera pel pont de Rei i del Portillo foren conduïts per la gendarmeria francesa a Luchon o Saint-Gaudens, per ser posteriorment repatriats cap a la zona d’Espanya que cadascun d’ells escollia: a Portbou si volien retornar a l’Espanya republicana i a Hendaia si volien fer-ho a l’Espanya franquista.
L’alehores soldat republicà Josep Civís, que havia creuat la frontera fugint de les forces franquistes, ens explica com fou rebut per les autoritats franceses: «En passar la frontera ens vàrem trobar amb un senyor uniformat que em parlava de forma que no enteníem. Era, naturalment, francès, i les primeres paraules que li vaig entendre van ser en un to interrogant com si em preguntés: Guinolatxo? Pistolet? Amb el cap li vaig fer que no. Ell també m’entengué i em portà a una fila on ja n’hi havia molts. Afilerats ens deixaren seure al llarg de les voravies d’una magnífica avinguda que vàrem saber que era de Luchon. La gendarmeria, ben segurs que anàvem desarmats i que havíem d’estar molt cansats, ens van autoritzar a desplegar les mantes i dormir a la voravia.
Un estol de gendarmes amables, però exigents, ben aviat començaren a fer la seva feina. Ens feren unes preguntes a les quals només vam respondre no, i tot seguit un simulacre d’escorcoll per si portàvem encara alguna arma.
L’endemà es va començar a estendre la notícia que les autoritats franceses havien decidit que podíem escollir el costat espanyol on volíem anar. A les poques hores vam poder veure com a un costat dels jardins, en un elegant indret del casino, les autoritats franceses, amb el prefecte de policia del nostre sector dels Pirineus, presidien un acte que es desenvolupà sense preàmbuls, una paraula o un gest era suficient: només calia dir Portbou o bé Hendaia». (91)
L’artiller Vicente Zorrilla publicà als anys vuitanta a la revista Historia y Vida el diari d’operacions de la 9.ª Batería Ligera del 3.er Regimiento Pesado de la 62 Divisió pel qual ens guiarem per conèixer l’actuació i els moviments de dita bateria al Pallars.
«A las 8 y media, después de recogido el material, la Batería se trasladó (des de la zona d’Alcampell), por la carretera de Balaguer a Francia hasta el pueblo de Rialp». (92)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Tremp fue rotundamente rechazado ayer un ataque faccioso hacia la Sierra del Boumort». (93)
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el día de hoy ha quedado completamente ocupado por nuestras tropas el Valle de Arán, habiéndose llegado a los dos puestos fronterizos de Pont du Roy y el Portillón».
La Primera Companyia de Sapadors que fortificava a la zona del mont de Conques es traslladà a Figuerola d’Orcau «donde permanecemos hasta fin de mes, dedicándonos por la noche a la construcción de caminos cubiertos en el Mont de Conques». (95)
A l’indret del roc de Pessonada, els moviments de les forces republicanes posaren en alerta la guarnició franquista de la cota 1.483 de Rocalta.
«El enemigo hizo intenso fuego de Infantería sobre las posiciones del Batallón 140 (de Sant Marcial de la 63 Divisió) al Este de Pobla de Segur con el que parece inició un ataque que no llegó a realizarse». (96)
José M.ª Gárate, que era a la posició de Rocalta del roc de Pessonada, ho descriu així: «A las ocho de la mañana empieza el ataque rojo con una concentración de fuego a cargo de armas de infantería de todas clases. A media mañana se intensifica y se prolonga hasta las dos de la tarde. Seis horas de impaciencia esperando ver de cerca el enemigo y el enemigo que no llega. El ataque no cuaja. Se había reforzado la posición de la cota 1.483 (Rocalta) con dos secciones y se habían improvisado parapetos con piedras y maleza. Milicianos (soldats republicans) que se pasan dicen que la operación sólo se ha aplazado para el día siguiente, con lo cual crean nueva tensión». (97)
Se subministraren 14.000 racions. La Secció d’Intendència de Muntanya destacada al quilòmetre 7,5 de la carretera de Sant Salvador a Tremp continuà efectuant servei de comboi de munició a les posicions de la zona de Mata-solana ocupades pel 16 Batallón de Zaragoza i el 9.º de Zamora de la 61 Divisió.
Acabat pràcticament el trasllat de tota la 62 Divisió al Pallars, el seu cap, Antonio Sagardia Ramos, aleshores coronel segon el seu full de serveis, es traslladà a Sort: «El Coronel Antonio Sagardia el día 20 se trasladó con su Cuartel General de Os de Balaguer a Sort (a l’edifici del xalet Emiliana) y se hace cargo del frente asignado a la División comprendido entre la frontera y el km 89,500 (a l’entrada de Collegats, on desemboca el barranc del Llabro), de la carretera general de Balaguer a Francia». (98)
A l’indret d’Esplà, sobre Gerri de la Sal, les forces republicanes aprofitaren el moment del canvi de les forces de la 63 Divisió pels de la 62 Divisió per efectuar diversos atacs.
«Sobre las 8, el enemigo efectuó tres ataques consecutivos sobre la posición de Esplá, guarnecida por la Cía. del Tercio de Santa Gadea (de la 62 D.) con seis ametralladoras. Los ataques terminaron a las 11.15 aproximadamente. Las fuerzas atacantes eran un Batallón, con dos compañías en vanguardia, pertenecientes a la brigada de Infantería de Marina (94.ª Brigada Mixta de Infantería de Marina), las cuales fueron enérgicamente rechazadas sin que tuviera que intervenir la 3.ª Cía. de dicho Tercio, que se encontraba como reserva en (el poble de) Solduga y acudió al primer aviso en apoyo de la de Esplá. Como consecuencia de estos ataques, el enemigo dejó sobre el campo 17 cadáveres, entre ellos el de un capitán y un suboficial.
Las bajas propias fueron un desaparecido al efectuar el relevo con fuerzas de la 63 División y que según noticias de los prisioneros se internó en el campo enemigo, un muerto de tropa cuatro graves y uno leve.
El comportamiento de las tropas ha sido verdaderamente brillante, pues el enemigo protegido por el arbolado y los arbustos que llegaban hasta nuestras líneas comenzó el ataque cuando se encontraba a 50 metros de nuestras tropas». (99)
Com a conseqüència de l’atac a Esplà, la posició de la cota 1.119 de la roca del Pubill de Baiarri, sobre el barranc del Llabro i el barranc de l’Infern, fou reforçada amb forces del Tercio de Santa Gadea, a la vegada que el comandament del batalló es trasllada a la zona d’Esplà.
«Las fuerzas de la División que vienen operando en el Valle de Arán llegaron hasta la frontera por los puestos fronterizos de Pont de Rey y Postillón, recorriendo los pueblos del Valle sin encontrar apenas resistencia y presentándose a las fuerzas muchos carabineros, guardias de asalto y civiles». (100)
Soldats franquistes amb els gendarmes francesos a la frontera de Pont de Rei. Foto: del llibre Estampas de la Guerra.
El nombre de baixes que patiren les forces del general Sagardia en l’ocupació de la vall d’Aran fou de 2 morts i 16 ferits. La xifra torna a indicar clarament el grau de resistència republicana.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Llavorsí nuestras fuerzas reconquistaron ayer los pueblos de Alins y Mallolís, desalojando al enemigo en la zona de Tremp de algunas alturas que había conseguido ocupar en Sierra Pessonada». (101)
Cos d’Exèrcit de NavarraDes de Pont de Suert, dues companyies del Tercio de Ortiz de Zárate i una secció de metralladores remuntaren el riu Noguera Ribagorçana ocupant els pobles de la ribera, «con la misión de limpiar el valle del Noguera (Ribagorçana) hasta el Hospital de Viella». (102)
L’edifici que s’anomena «Hospital de Viella» està situat prop de l’entrada del túnel venint pel costat de la Ribagorça.
L’«hospital» fou un refugi per a tots els que creuaven el port de Viella camí de la Ribagorça o viceversa abans de fer-se el túnel de Viella, el qual s’obrí al trànsit rodat l’any 1948, si bé des de feia alguns anys es podia passar a peu per l’interior.
L’11 Bateria del calibre 75 situada a Gerri, a l’indret conegut com el tros del Tender, darrere del magatzem de la Sal, va batre la zona de Baén disparant 122 obusos sobre els treballs de fortificació que es feien en les posicions republicanes.
Els quatre batallons de la 2a Agrupació i el Batallón «C» de Melilla portaren a terme una batuda per tota la vall cercant unitats republicanes que haguessin quedat aïllades.
Soldats franquistes a la vall d’Aran. Foto: del llibre Estampas de la Guerra.
Ocupada la vall d’Aran, «la División ha quedado establecida cubriendo con cinco batallones desde la frontera con Francia, en el Valle de Arán, hasta el kilometro 89 (actualment prop de l’àrea de descans de la Figuereta, entre la Pobla i Gerri) de la carretera que desde Tremp y bordeando el Noguera Pallaresa habíamos seguido para llegar al Valle de Arán. Los batallones se situaron en los lugares más importantes y cercanos a dicha carretera para que pudiera cubrir a ésta de los pequeños ataques efectuados por un enemigo en aquel momento activo, pero desorganizado.
El Valle de Arán había quedado limpio de enemigos, de ahí el que rápidamente se vayan retirando las fuerzas de Arán para colocarlas en el sector más amenazado, que comprende desde el pueblo de Sort hasta las inmediaciones del de Gerri de la Sal». (103)
Cos d’Exèrcit de NavarraA primeres hores del dia, les forces republicanes atacaren la cota 1.483 de Rocalta al roc de Pessonada, on hi havia les forces del 140.º Batallón de San Marcial de la 63 Divisió:
«El tiroteo empieza a las 7 y cuarto de la mañana. Hacia las nueve avanzan las compañías rojas hacia la cota 1.483 (Rocalta). Salen deprisa de la 1.532 (pico Fred). Luego se van corriendo hacia la izquierda del despliegue del batallón, buscando el flanco de Tres Cotas (planell de Soriguera) por la cota 1.281 defendida por la 69 compañía. Es el punto más fácil, porque (des d’aquell indret) todo es bajar y echar a correr cuesta abajo para llegar sin parar hasta Pont de Claverol, junto a Pobla». (107)
En aquell combat, les baixes franquistes foren les d’un alferes i un soldat, els quals foren traslladats a Pobla per al seu enterrament.
Ramiro Boixareu, de la Pobla, recorda que «tenia 12 anys i era a la casa Mauri, propietat de la meva família —i que aleshores es feia servir com a hospital— quan vaig veure com en una sala hi deixaren els cossos de dos soldats que varen dir que havien mort al roc de Pessonada en un atac dels rojos, i recordo que els soldats deien que foren les primeres baixes que va tenir el 140 Batalló de Sant Marcial des que havien arribat a Catalunya. Veure els dos soldats morts em va impressionar molt». (108)
Es subministraren 13.997 racions.
La Secció d’Intendència de Muntanya destacada a l’indret de la Casilla, prop de la Venta, a la carretera de Sant Salvador a Tremp, fou rellevada.
Coll d’Estessa i planell de Soriguera, al sector d’Hortoneda, anomenat per les forces franquistes com a Tres Cotas, vist des de les trinxeres republicanes de pico Fred (X 339424 - Y 4675139). Foto: M. Gimeno.
Arribaren a Sort setanta homes procedents de Ceuta per incorporar-se al Batallón «B» de Ceriñola de la 62 Divisió.
Ocupada ja la vall d’Aran, el 6.º Batallón de Bailén i el 8.º de Burgos, que eren a la zona de Tredós, es replegaren cap al poble de Sorpe, alhora que 5.º Batallón de Bailén i el Batallón «B» de Ceriñola continuaren fent tasques de reconeixement a la vall d’Aran.
L’11a Batería del 75, situada a Gerri, continuà batent les posicions republicanes de la zona de Baén per obstaculitzar els treballs de fortificació.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Tremp los rebeldes presionaron nuestras líneas de Sierra Pessonada, siendo rotundamente rechazados». (109)
La 104 BM republicana situada a la zona de Benavent havia completat amb nous efectius els quatre batallons que formaven la Brigada Mixta, alguns d’ells artillers reciclats com a infanteria.
La 133 Brigada Mixta, que, com hem dit, a principis d’abril era a la zona de Vilamitjana per intentar frenar l’avanç franquista, a finals de mes es trobava posicionada a la vall Farrera. Dels quatre batallons de què es componia, el 1r Batalló era prop d’Alins, el 2n Batalló a Farrera i els altres dos, en procés de reorganització amb noves lleves, en un lloc indeterminat de la vall.
Cos d’Exèrcit de NavarraL’artilleria republicana del cap de Comiols va batre la zona propera al poble de Mata-solana, on hi havia tropes de la 61 Divisió.
El Tercio de Ortiz de Zárate de la 63 Divisió, que, com hem dit, era a la zona de la Ribagorça amb l’objectiu de «limpiar» la vall del Noguera Ribagorçana de possibles unitats republicanes aïllades, rebé l’ordre d’anar a reunir-se amb la resta de la divisió. El seu lloc a la zona de la Ribagorça fou ocupat per forces de la Guàrdia Civil.
Estabilitzat el front franquista a la zona d’Hortoneda, les forces republicanes establiren llurs posicions davant mateix de les posicions franquistes, generalment en indrets més elevats. Es posicionaren a la zona de Senllí, Solana d’Esgrasses, serrat de Fosols, a tocar mateix del poble venint del costat del Boumort, i serrat del Banyader fins a la cota 1.532 de pico Fred del Banyader, davant i per sobre de la posició franquista de Rocalta.
Pel que fa al poble d’Hortoneda, les forces franquistes s’havien aturat a l’indret conegut com el Tros Pla, davant del poble i ubicat en una situació més elevada que el poble:
«Los rojos se han ido acercando y se fortifican al compás nuestro. Primero un tanto lejos aún, hasta que se deciden a meterse en Hortoneda, bajo nuestras mismas narices, pero al parecer desalojan el pueblo por la noche. La posición es peligrosa, por eso los centinelas el segundo o tercer día se cargaron a un espía y lo enterraron allí mismo». (110)
Se subministraren 14.338 racions. La Secció d’Intendència de Muntanya destacada a la carretera de Sant Salvador a Tremp, prop de la cruïlla d’Aransís, municionà el 13.º Batallón de Zaragoza a la zona de la serra del Cucuc.
L’11a Bateria del 75 continuà batent les posicions republicanes de la Llita, serrat dels Boixos i Cosavilé, a la zona de Baén.
A la vall d’Aran seguia el reconeixement del territori per part del 5.º Batallón de Bailén de la 62 Divisió i el Batallón «B» de Ceriñola.
El dos batallons de la 62 Divisió, el 6.º Batallón de Bailén i 8.º de Burgos, que arribaren el dia abans a Sorpe, procedents de la vall d’Aran, es traslladaren a Llavorsí i a Esterri d’Àneu, respectivament.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de Navarra«En el sector de Tremp se han rectificado a vanguardia nuestras líneas, ocupando importantes posiciones y dejando en nuestro poder y rebasados los pueblos de Bastús y San Romá de Abella.
También se han ocupado otras alturas en el sector de Llavorsí». (111)
Provinent de Barbastre, arribà un grup de sanitaris de l’Hospital de Campanya número 2 del Cos d’Exèrcit de Navarra per tal d’establir hospitals als pobles més grans i propers al front. Així ho feren a Tremp, a la Pobla i a Sort, i tal com consta a l’informe emès pels serveis sanitaris de l’Exèrcit del Nord:
«Las camas con que cuenta en el frente el Cuerpo de Ejército de Navarra forman un total de 785 camas, cantidad suficiente para atender las necesidades quirúrgicas del Cuerpo de Ejército de Navarra, en las actuales circunstancias».
Aquests llits, segons consta al mateix informe, eren distribuïts de la següent manera:
Tremp: Enfermería, 180 camas; Puesto de Socorro, 40 camas; Equipo Quirúrgico Anglo-Hispano, 80 camas.
Pobla de Segur: Enfermería, 200 camas: Teatro, 75 camas; Equipo Quirúrgico. H. Municipal, 80 camas.
Sort: Equipo Quirúrgico Monsalve, 100 camas; Enfermería, 30 camas. (104)
En el cas de la Pobla, el dispositiu sanitari principal s’organitzà a les escoles públiques on hi ubicaren la infermeria. Les escoles s’havien inaugurat al setembre de l’any 1935.
El que els militars descriuen com a Teatro era la sala de cine que hi havia al primer pis, sobre el bar anomenat Estadi, que l’any 1934 havia obert Josep Tirbió Rocafort. Acabada la guerra civil, a l’indret on hi havia el bar Estadi s’hi construí l’Hotel Montaña, i actualment, enderrocat l’edifici de l’hotel a principis dels anys 2000, el seu lloc l’ocupa un bloc d’habitatges.
Pel que fa a l’Equipo Quirúrgico, tot i que l’informe fa referència a l’hospital municipal, que aleshores no existia com a tal, aquest s’habilità a casa Mauri, actual Ajuntament de la Pobla, i es féu com a Hospital de Sang, és a dir, un espai on els ferits en combat traslladats des del front rebien les primers atencions per ser derivats posteriorment a algun dels centres descrits o segons els casos a Barbastre.
«En Pobla nos encontramos con un local precioso: un Grupo Escolar nuevecito, con salas espaciosas muy ventiladas, llenas de luz, en pleno campo (l’actual carrer Indústria encara no estava urbanitzat). Se colocaron fácilmente doscientas camas, y como se necesitaban más, se habilitó un edificio próximo: un Cine, en el que se pusieron otras sesenta camas. El Grupo Escolar como bonito no tenía «pero»; ahora, en cuanto a práctico, dejaba bastante que desear.
En primer lugar, Hermanas y enfermeras teníamos que dormir fuera del Hospital, en un chalet muy mono (actual cal Gomez o Cal Carlí) pero distante, y al que había que ir con demasiada frecuencia, ya que en el Hospital no se podía disponer ni de un rinconcito.
Después la cocina se reducía a un local grande, pero con cuatro cocinillas eléctricas, insuficientes para la cantidad de raciones que cada día se preparaban; esto se remedió haciendo un cobertizo en el que se instalaron cinco hornillos para carbón vegetal; pero en los días de viento y lluvia las pobres cocineras pasaban un verdadero calvario. El conflicto más grave fue el lavado de la ropa. No había lavadero ni sitio donde tenderla.
Tenían que lavar lejos del Hospital y tender en tres o cuatro sitios. Poco a poco todo se fue normalizando, y el Hospital funcionó como los mejores organizados de la retaguardia». (105)
Així com algunes noies del poble afiliades a la Sección Femenina de FET o a la Sección Femenina del Requeté, conegudes com «Las Margaritas», col·laboraren com a auxiliars d’infermeria als hospitals, altres noies i no tan noies de famílies sospitoses de no simpatitzar amb la nova causa eren requerides pels militars per efectuar les feines de neteja de l’hospital, rentar roba, etc.
Escoles públiques de la Pobla inaugurades l’any 1935, on s’instal·là l’hospital. Foto: Silvio Gordó.
Hospital de Tremp.
Interior del local del cafè Pessets l’any 1938, on s’instal·laren els serveis sanitaris. Postal de l’arxiu Feliu Izard.
A Tremp, a més de l’hospital que hi havia al poble, els militars també habilitaren l’edifici del convent de les monges de Maria Immaculada com a infermeria:
«Se instaló en el Convento el Hospital Militar, derribando tabiques y abriendo o cerrando puertas y ventanas para adaptarlo a las nuevas exigencias de su destino». (106)
Pel que fa a Sort, els edificis ocupats pels equips sanitaris foren el del Centre Republicà, construït l’any 1932, i el local del cafè de Pessets. A l’edifici del Centre Republicà, l’equip quirúrgic del capità Monsalve hi tenia el que s’anomenava Hospital de Sang, alhora que l’antic cafè de Pessets s’habilità com a infermeria.
L’artilleria republicana de la zona de Comiols bombardejà els voltants del poble de Mata-solana.
Mapa de la línia de front a la Conca. Nota de l’autor: tot i que aquesta imatge no té molta qualitat, considerem oportuna la seva publicació.
En una maniobra de rectificació de línies a la zona del mont de Conques, les tropes franquistes de la Compañía Indígena de las Navas ocuparen els pobles de Sant Romà d’Abella i Basturs, quedant definida la línia de front en el sector de Conques-Sant Corneli de la següent manera. De sud a nord: Des de la posició de la Campaneta, la línia descendia cap a Sant Salvador de Toló en direcció a la cota 717 de Purredó (serrat del Patxot) i cota 899 del serrat de Carreró.
Des d’allí, el front enfilava cap al riu de Conques en direcció a l’indret de la Coromina, els Plans i per davant de les primeres cases del poble, cap els Solans i ermita de les Esplugues (en el mateix mont de Conques). Des de l’ermita es dirigia cap a Sant Romà passant per la cota 666 del tossal de la Collada, anomenada «posición intermedia», enllaçant amb el tossal de Sant Romà i amb la posició avançada que establiren al cementiri del poble. Des del cementiri, la línia es dirigia a l’indret dels Torrents, prop del riu d’Abella, i remuntava fins a la cota 691 del serrat de Basturs per continuar, en direcció nord, fins a les cotes 771, 800 i 882 (sobre el barranc de la Cultia, als peus de Costa Gran) i fins a la cota 1.164 de Costa Gran i la posició més elevada de l’ermita de Sant Corneli.
Se subministraren 12.131 racions.
La Secció de Muntanya destacada al quilòmetre 41 de la carretera de Sant Salvador municionà el 13.º Batallón de Zaragoza i al Batallón de Arapiles.
El Batallón «C» de Melilla de la 62 Divisió es traslladà de Llavorsí a Gerri per rellevar la 5.ª Bandera de Falange de la mateixa divisió. El batalló rellevat marxà a Montardit de Baix a bivaquejar.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Torre de Senuis (Senyús, sota Esplà) de la zona pirenaica, nuestras fuerzas conquistaron las cotas 1.226 y 1.913, al norte de San Román de Abella. En el sector de Tremp ha sido brillantemente conquistada la cota 701 del Montseny (?). Al sur los rebeldes se infiltraron por la vaguada del Mont de Conques, pero el intenso fuego de nuestras armas les obligó a huir, después de sufrir muchas bajas». (112) No ens ha estat possible ubicar les cotes referides en el Parte.
Cos d’Exèrcit de NavarraSense novetats.
Forces de la 2a Brigada de la 63 Divisió es traslladaren a la Vall Fosca a reconèixer el terreny i a verificar l’absència total de forces republicanes al sector de la Torre de Capdella, Espui i central hidroelèctrica de Capdella. De fet, les forces franquistes, com ja hem dit, havien arribat a la Torre de Capdella i ocupat la central el dia 7 d’abril, tot i que la nova Junta Gestora, tal com indica el llibre d’actes, no fou nomenada fins dies després pel «Teniente Vicario (de cognom) del Tercio de Nuestra Señora de Begoña de la 61 División». (113)
La Companyia de Sapadors de Tenerife es traslladà a Sant Romà a fortificar les noves posicions i reforçar les defenses de l’ermita de les Esplugues.
A Sort, el Grup de Sapadors de la Divisió inicià els treballs necessaris per consolidar el pont de fusta que creuava el Noguera Pallaresa.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En el sector de Tremp los rebeldes atacaron nuestra posición de Tosal Doba, al norte de San Román de Abella, infiltrándose entre las cotas 741 y 701, siendo obligados a retroceder en desorden, duramente castigados por el certero fuego de las armas leales, que rechazaron también un intento de ataque faccioso contra nuestras posiciones de sierra de Pessonada». (114)
Cos d’Exèrcit de NavarraL’artilleria republicana continuà la seva acció sobre les posicions de la 61 Divisió a la zona de Mata-solana.
A la zona d’Hortoneda, les forces franquistes enllaçaren les posicions entre Llania i el roc de Pessonada per cobrir tota possible infiltració republicana per aquella zona.
La nova línia de front franquista anava des del cap de Llania, sobre el barranc del Llabro, cap al tros Pla, davant mateix d’Hortoneda, enfilava pel Montiell en direcció al planell dels Moltons i arribava al planell de Soriguera, o Tres Cotas, com l’anomenaven les forces franquistes.
La línia de front a la zona d’Hortoneda vista des del pas de Recallers del cap de Bairri (X 339972 - Y 4680368). Foto: M. Gimeno.
Des d’allí continuava cap al coll d’Estessa per acabar a la cota 1.483 de Rocalta del roc de Pessonada. «Se ocupa la ladera de Hortoneda (lo Montiell) y los Zapadores inician el tendido de alambradas en el resto de las posiciones y los rojos les paquean (disparen) aún de noche, de modo que ha resultado muerto el sargento de Ingenieros y dos zapadores heridos». (115)
Arribà a Sort una expedició de 125 homes procedents de Burgos per completar el 8.º Batallón i 9.º Batallón de San Marcial de la 62 Divisió.
El Batallón «B» de Ceriñola de la 62 Divisió fou traslladat des de Bossòst fins a Baro, on hi quedà en espera de noves ordres.
La 9.ª Batería Ligera del 3.er Regimiento Pesado de la 62a Divisió que havia arribat el dia 19 a Rialp emplaçà definitivament les bateries a uns 300 metres del poble.
Forces republicanes del 75 Batallón de la 19 Brigada Mixta atacaren les posicions franquistes de Biuse, sobre Llavorsí: «Sobre las 11 horas el enemigo, descolgándose de la cota 2.013 (cap de Baladredo) frente a la posición de Valadredo (en la documentació franquista s’anomena Baladredo també a les posicions de la Crestelleta, sobre Biuse), inició un ataque con dos compañías y tres fusiles ametralladores sobre la cota 1.708 (de la Crestelleta) ocupada por la 4.ª Compañía del 2.º Bon. de Burgos, habiendo de retirarse con gran número de bajas». (116)
XI Cos d’ExèrcitBateries republicanes del 12,40 del sector d’Isona dispararen sobre l’artilleria de la 61 Divisió situada prop de l’indret del molí del Canonge, a la carretera de Sant Salvador a Tremp.
Cos d’Exèrcit de NavarraL’artilleria de la 61 Divisió franquista contestà l’atac de l’artilleria republicana sobre l’indret del molí del Canonge, amb foc de contrabateria.
A la cota 1.282 del planell de Soriguera del sector d’Hortoneda, les forces republicanes intentaren un cop de mà sobre les posicions de la 68 Companyia del Batallón 140 de San Marcial de la 63 Divisió sense cap conseqüència.
Sense novetats.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«Al noroeste de Tremp, el enemigo atacó nuestras posiciones de Ortoneda, siendo totalmente rechazados». (117)
Cos d’Exèrcit de NavarraForces republicanes, possiblement de la 134 B.M., atacaren les posicions de la 61 Divisió a la zona de la Pineda prop de Mata-solana:
«Durante la noche pasada el enemigo se aproximó sigilosamente a nuestras líneas en el Sector de Mata-solana. Descubierto por los escuchas destacados de las fuerzas de servicio, se preparó la defensa recibiendo con fuego nutrido de todas las armas el ataque, que no tardó en producirse. El enemigo fue rechazado de todas nuestras posiciones.» (118) «Los escuchas» eren soldats parapetats davant les pròpies línies per detectar els moviments de l’enemic.
Sense novetats.
Arribaren a Sort diverses expedicions de soldats per incorporar-se als batallons de la 62 Divisió. El primer grup estava format per 77 soldats que foren incorporats al Batallón «C» de Melilla; el segon, format per 91 soldats procedent de Tetuan, s’incorporaren al Batallón «B» de Ceriñola, i un tercer grup de 75 soldats procedents de Logronyo anaren al 6.º Batallón de Bailén.
El 5.º Batallón de Bailén es traslladà de Lés a Escaló en espera d’ordres.
Parte oficial de guerra del Cos d’Exèrcit de l’Est«En las primeras horas de la jornada, el enemigo intentó asaltar nuestras posiciones de Roca Alta y Pico Ramader (a la serra del Montsec), replegándose en desorden, fuertemente castigado por el fuego de nuestras armas. Las fuerzas leales realizaron dos golpes de mano sobre posiciones rebeldes de la misma zona». (119)
Posicions republicanes de Roca Alta al Montsec (X 334736 - Y 4654221). Foto: M. Gimeno.
Cos d’Exèrcit de NavarraSense novetats.
L’artiller Florian Salas, de la 29.ª Batería del 12.º Regimiento Ligero, ens diu en el seu diari que «hubo orden de cambiar de posición y fuimos a los arrabales de Figuerola d’Orcau, donde habíamos estado unos días antes». (120)
Se subministraren 13.937 racions.
La Secció d’Intendència de Montanya efectuà un comboi amb 15 càrregues de munició pel al 13.º Batallón de Zaragoza.
S’efectuà el relleu entre la 1.ª i la 7.ª Bandera de Falange de Burgos de la 62 Divisió, que cobrien posicions a la zona de Rialp i Sort.
Reorganització de l’Exèrcit republicàDesprés del desastre que patí l’Exèrcit republicà durant l’ofensiva franquista a l’Aragó, el nou cap de l’Exèrcit republicà de l’Est, el tinent coronel Juan Perea Capulino, que s’havia fet càrrec de les forces republicanes derrotades de l’Exèrcit de l’Est, intentà des de primers d’abril recompondre d’una manera circumstancial les restes de l’Exèrcit derrotat. Fou a mitjans de abril quan començà el projecte de recomposició i organització que quedaria enllestit a finals de més, aprofitant la paralització de l’ofensiva franquista.
La reconstrucció de l’Exèrcit de l’Est preveia dues agrupacions, la nord i sud. L’Agrupació Nord, la que ens interessa, quedaria formada pel X i XI Cos d’Exèrcit amb el quarter general a Solsona.
El X Cos d’Exèrcit quedaria format a principis del mes de maig per la 24 i 34 Divisió, i el XI Cos d’Exèrcit per la 26, la 31 i 32 Divisió amb el quarter general a Montclar d’Urgell, prop d’Agramunt.
«Como reserva de esta Agrupación Norte figuraba el 33 grupo de Asalto, y como Artillería del Cuerpo de Ejército tres grupos para cada uno de ellos, más las baterías de 70 milímetros del Ejército. En Ingenieros aparecían dos batallones de Zapadores, uno de Obras y Fortificaciones y una llamada Brigada de Guerrillas». (121)
La zona d’acció de l’Agrupació Nord anava des de la frontera amb França fins a l’aiguabarreig del Noguera Pallaresa amb el Segre, prop de Camarasa.
El X Cos d’Exèrcit cobriria la zona des de la frontera, al nord del Pallars, fins a la vall de Carreu, zona limítrof amb el XI Cos d’Exèrcit.
El XI Cos d’Exèrcit ho faria des de la vall de Carreu, per la banda nord, fins a la confluència del Noguera amb el Segre, prop de Camarasa.
Més avall seria terreny de l’Agrupació Sud del mateix Exèrcit de l’Est.
En aquells moments, moltes de les brigades mixtes no tenien del tot complertes les dotacions ni amb homes ni amb material, i per cobrir la manca d’efectius es demanaren noves lleves: la del 27, la del 28 i la del 41, l’anomenada «quinta del Biberó».
En finalitzar el mes d’abril, al front del Pallars s’hi trobava la 61, 62 i 63 Divisió pel costat franquista, i la 31 i 34 Divisió més la 133 Brigada Mixta, que per aquelles dates encara no estava enquadrada en cap Divisió, pel costat republicà.
Mapa de situació de les forces republicanes en finalitzar el mes d’abril.
Cos d’Exèrcit de NavarraEl servei d’informació de l’Exèrcit del Nord informà que «En las inmediaciones de San Juan de l’Erm hay una Batería que ha disparado hoy por primera vez. Hay una batería de 7,62 cerca de Isona, otra del mismo calibre, y una de 12,40 en la Sierra de Comiols, otra de 10,5 a 2 kms al N. de Vilanova de Meyá y otra del mismo calibre a 1 km al Oeste de Santa María de Meyá, la cual ha hecho fuego sobre el km 46 (la Passarel·la, a l’entrada del congost de Terradets) de la carretera de Balaguer a Tremp. (122)
A primeres hores de la nit l’artilleria republicana va bombardejar les rodalies del poble de Mata-solana.
Se subministraren 14.833 racions.
S’efectuaren dos combois de munició «a los Batallones 13 de Zaragoza y 9 de Zamora que operan para contener los contraataques enemigos a las posiciones del Sector que guarnecen». (123) La Secció d’Intendència de Muntanya destacada a Suterranya fou rellevada.
En acabar el mes d’abril, el Grup de Sapadors de la 63 Divisió havia efectuat diversos treballs: fortificacions a primera línia, construcció de pistes i passarel·les per facilitar el subministrament a primeria línia de front: «Con fuerzas de su Grupo construye la carretera de Pobla de Segur a Pessonada, también construyó la pista de Aramunt que parte de la anterior carretera. También se construye una pasarela de 60 metros sobre el río Noguera Pallaresa para comunicar con las posiciones de Llania, Ortoneda y Roc de Santa.
Se fortifican las posiciones de Llania, Cota 1119 (a Baiarri), Esplà, Masia del Puy, Useu y cota 1741 (serrat Bovet), San Mauri y Posición de Enlace con la 62 División». (124)
Al sector de Sort, les forces de la 62 Divisió, amb ja pràcticament totes les seves unitats retornades de la campanya per l’ocupació de la vall d’Aran, van quedar posicionades de la següent forma:
«8.º Bon. de Burgos: Llavorsí, alturas 1 km al E. de Llavorsí, carretera de Tírvia, Plá de Noil (?), Collado de la Bana
6.º Bon. de Bailén: Baladredo, Collada de Serelles.
5.º Bon. de Bailén: Como reserva de subsector, con Servicio en vértice Cuco y en (el poble de) Estaron.
1.ª Bandera de F.E.T (Falange Española Tradicionalista): Colladas, Piedras de Aolo, cota 1.560.
6.ª Bandera de F.E.T: Vilamur, Collades.
5.ª Bandera de F.E.T: Cerro Vinagre, Malmercat, alturas al sur de Tornafort, cota 1.600.
7.ª Bandera de F.E.T: Sort, como reserva del sub-sector.
Bon «C» Melilla n.º 3: Gerri de la Sal (cota 945-967), Tossal de Sant Mauri.
4.ª Bandera de F.E.T. (Tercio de Santa Gadea): cota 1.119 y Vértice Esplá.
2.º Bon. de Burgos: en Gerri (de la Sal) como reserva del Subsector.
Bon. »B» Ceriñola: Rialp como reserva general.
Artillería:
7.ª Batería Montaña: 10.5: Llavorsí.
22.ª Batería de 7.5: Llavorsí.
9.ª Batería de 7.5: km 115 de la carretera general (1 km de Rialp en direcció a Llavorsí).
11.ª Batería de 7.5: La Bastida.
29.ª Batería de 7.5: km 108 de la carretera general (entre Sort i Montardit de Baix).
31.ª Batería de 7.5: km 103 de la carretera general (prop del poble de Baro).
Passarel·la sobre el riu Noguera, sota la presa de Llania, construïda pels Sapadors de la 63 Divisió.
Foto: José M.ª Gárate.
10.ª Batería de 7.5: Rialp, reserva sobre camión.
32.ª Batería de 7.5: Gerri de la Sal.
10.ª Batería de 7.5 Rialp, reserva sobre camión.
Observatorio: Las Colladas (sobre Pernui, també n’instal·laren un al serrat dels Planers, sobre d’Olp).
Grupo de Zapadores: Repartidas las compañías en Trabajos de fortificación.
Puesto de Mando de la División: Sort (al xalet Emiliana).
Puesto de Mando de la 2.ª Agrupación: Llavorsí.
Puesto de Mando de la 3.ª Agrupación: Sort.
Puesto de Mando de la 1.ª Agrupación: Gerri de la Sal.
Puesto de Socorro: Sort.
Ambulancias: Llavorsí, Sort, Gerri de la Sal.
Compañías de Montaña: Llavorsí, Sort, Gerri de la Sal.
Veterinaria: Sort.
Municionamiento: Sort.
Intendencia: Sort.
Compañía Autos: Sort.» (125)
