Factfulness està escrit amb la meva veu, com si jo en fos l’únic autor, i explica moltes coses de la meva vida. Però no us deixeu enganyar, sisplau. Igual com les xerrades i conferències que he fet per a TED Talks arreu del món al llarg dels últims deu anys, aquest llibre és fruit de la feina de tres persones, i no una de sola.

Normalment jo soc la cara visible. Pujo a l’escenari, faig la xerrada i m’aplaudeixen. Però tot el que sentiu en les meves conferències i tot el que llegiu en aquest llibre és fruit de divuit anys d’intensa col·laboració amb el meu fill, l’Ola Rosling, i la meva jove, l’Anna Rosling Rönnlund.

L’any 2005 vam fundar la Gapminder Foundation, que té com a objectiu lluitar contra la ignorància devastadora amb una visió del món basada en fets. Jo hi vaig aportar energia, curiositat i l’experiència de tota una vida fent de metge, investigador i professor en l’àmbit de la salut global. L’Ola i l’Anna es van dedicar a l’anàlisi de dades, a buscar una manera imaginativa d’explicar-les visualment, a la narrativa de dades i a organitzar les presentacions de manera senzilla. La idea de mesurar la ignorància de manera sistemàtica va ser seva; van ser ells els qui van dissenyar els nostres preciosos gràfics de bombolles animades. Dollar Street, una manera de fer servir fotografies com a dades per explicar la realitat, va ser un invent de l’Anna. Mentre jo estava cada dia més enfadat per la ignorància de la gent sobre el món, l’Ola i l’Anna, en canvi, van portar l’anàlisi més enllà d’aquest enuig i van fer cristal·litzar la humil i tranquil·litzadora idea del factfulness. Tots tres plegats vam definir les eines de pensament pràctiques que presentem en aquest llibre.

El que esteu a punt de llegir no es va inventar seguint l’estereotip del «geni solitari». Al contrari: és el resultat d’un debat i una col·laboració constant entre tres persones amb talents, coneixements i perspectives diferents. Aquesta manera de treballar tan poc convencional, moltes vegades tan exasperant, però tan summament productiva, ha acabat donant lloc a una manera de presentar i de concebre el món a la qual jo sol no hauria arribat mai.