Després de vint anys lluitant contra l’equívoc d’un món dividit en dos, ja no em sorprèn, quan hi ensopego. Els meus alumnes no eren una excepció. Aquell periodista danès no era una excepció. La majoria de la gent amb qui em trobo pensa igual. Si no t’acabes de creure la meva afirmació que la majoria de la gent està equivocada, fas bé. Quan algú fa una afirmació així, hauries de demanar-ne sempre proves. I aquí les tens, en forma d’una trampa en dues parts.

pregunta factual 1

Al conjunt de països amb un nivell baix de renda que hi ha avui al món, ¿quantes nenes acaben l’ensenyament primari?

£ A: 20 %

£ B: 40 %

£ C: 60 %

Només el 7% de mitjana encertava la resposta correcta, la C: als països de renda baixa el 60% de les nenes acaba la primària. (Recorda que el 33% dels ximpanzés del zoo haurien triat la resposta correcta.) La majoria de la gent suposava que només l’acabava el 20%. Hi ha poquíssims països al món –casos molt excepcionals, com l’Afganistan o el Sudan del Sud– on menys del 20% de les nenes acabi la primària, i hi viuen com a molt el 2% de les nenes que hi ha al planeta.

Quan feia preguntes d’aquest estil sobre esperança de vida, desnutrició, qualitat de l’aigua i índexs de vacunació –és a dir quan bàsicament preguntava quina proporció de la població dels països de renda baixa tenen accés als primers passos fonamentals envers una vida moderna–, obtenia sempre respostes d’aquest estil. L’esperança de vida als països de renda baixa és 62 anys. La majoria de la gent té prou menjar, la majoria de la gent té accés a aigua potable, la majoria dels infants estan vacunats, i la majoria de les nenes acaben la primària. Només un percentatge mínim –molt més petit que el 33% dels ximpanzés– encertava la resposta correcta. I la immensa majoria triava l’opció pitjor, encara que aquestes xifres representessin un nivell de misèria que actualment només es pateix als pitjors llocs del planeta quan passa alguna catàstrofe terrible.

I ara tanquem la trapa i capturem l’equívoc. Sabem que la gent pensa que als països de renda baixa la vida és molt pitjor del que és. ¿Però quantes persones calculen que viuen en aquestes condicions tan terribles? Vam preguntar-ho a Suècia i als Estats Units: ¿Quin percentatge de la població mundial viu en països de renda baixa?

La majoria va dir que la resposta era el 50% o més. La hipòtesi mitjana era el 59%.

La xifra real és el 9%. Només el 9% de la població mundial viu en països de renda baixa. I recorda, a més a més, que acabem de veure que aquests països no són ni molt menys tan terribles com la gent es pensa. Són espantosos des de molts punts de vista, però no estan ni pitjor ni tan sols igual que l’Afganistan, Somàlia o la República Centreafricana, els pitjors llocs per viure del planeta.

Resumint: els països de renda baixa estan molt més desenvolupats del que es pensa la majoria de la gent. I hi viu molta menys gent. La idea d’un món dividit, amb una majoria de la població presonera de la misèria i de les privacions, és una il·lusió. Un equívoc immens. Una idea errònia.

Ajuda! La majoria ha desaparegut!

Si la majoria de la població no viu en països de renda baixa, ¿llavors on viu? En països de renda alta segur que no.

¿Com t’agrada, l’aigua de la banyera? ¿Glaçada o bullint? És evident que hi ha altres alternatives. Te la pots posar freda, tèbia, calenta, o qualsevol altra opció d’entremig. N’hi ha moltes, distribuïdes en un interval molt extens.

pregunta factual 2

¿On viu la majoria de la població mundial?

£ A: En països de renda baixa.

£ B: En països de renda mitjana.

£ C: En països de renda alta.

La majoria de la població no viu ni a països de renda baixa ni a països de renda alta, sinó a països de renda mitjana. Aquesta categoria no existeix, en aquesta mentalitat que ho divideix tot en dos, però està clar que al món real sí. És el punt on viu el 75% de la humanitat, just on se suposa que hi ha la bretxa. En d’altres paraules: no hi ha bretxa.

Si sumem els països de renda mitjana i els de renda alta, això fa el 91% de la humanitat, gran part de la qual s’ha integrat al mercat global i ha fet un gran pas endavant cap a una vida acceptable.

Això és un motiu d’alegria per a les persones que es preocupen per la humanitat i una constatació importantíssima per a les empreses de tot el món. Allà a fora hi ha cinc mil milions de consumidors potencials que estan millorant les seves condicions de vida en aquesta part del mig i volen comprar xampú, motos, compreses i telèfons intel·ligents. I si aneu pel món pensant que són «pobres», no els sabreu veure.