ESCENA 1
EXTERIOR. NOVA YORK, CONSELLERIA D’AFERS MÀGICS DELS EUA —1927— NIT
PLA AERI de Nova York i de l’edifici del COMEUA.
ESCENA 2
INTERIOR. SOTERRANI DEL COMEUA, SALA NUA, PARETS NEGRES. NIT
En GRINDELWALD, amb cabells llargs i barba, seu immòbil, fixat màgicament a una cadira. L’aire tremola, carregat d’encanteris.
L’ABERNATHY es mira en GRINDELWALD des del passadís.
Una cria de Chupacabra —en part llangardaix, en part homuncle, una criatura xucladora de sang de les Amèriques— està encadenat a la cadira d’en GRINDELWALD.
ESCENA 3
INTERIOR. COMEUA, PASSADÍS ENTRE CEL·LES. POC TEMPS DESPRÉS. NIT
La PRESIDENTA SERAPHINA PICQUERY i en RUDOLPH SPIELMAN
caminen a bon pas cap a una porta d’aspecte ombrívol, per davant d’inacabables parelles de guàrdies.
SPIELMAN
(amb accent germànic)
...suposo que se n’alegrarà, de
treure-se’l del damunt.
PICQUERY
Estaríem encantats de continuar-lo
tenint aquí sota custòdia.
SPIELMAN
Amb sis mesos n’hi ha prou. Ja és
hora que respongui dels seus crims
a Europa.
Quan arriben a la porta, l’ABERNATHY es gira i els saluda.
ABERNATHY
Presidenta Picquery, Senyor
Spielman. El presoner està preparat
i a punt per viatjar.
L’SPIELMAN i la PICQUERY es miren en GRINDELWALD dins de la cel·la.
SPIELMAN
Veig que no han deixat res a l’atzar.
PICQUERY
Va ser necessari. És extremament
poderós. Hem hagut de canviar-li la
guàrdia tres vegades. És molt...
persuasiu. Per tant, el vam privar de
la llengua.
ESCENA 4
INTERIOR. CEL·LES DEL COMEUA. NIT
Cel·les que semblen gàbies s’alcen en fileres. Els presoners coregen i colpegen els barrots mentre en GRINDELWALD, lligat, és transportat cap a dalt, suspès màgicament pels aires.
PRESONERS
Grindelwald! Grindelwald!
ESCENA 5
EXTERIOR. TERRAT DEL COMEUA. MINUTS DESPRÉS. NIT
Un carruatge negre semblant a un carruatge fúnebre, tirat per vuit vesprals, espera. Els AURORS 1 & 2 pugen al seient del cotxer, la resta forcen en GRINDELWALD cap a l’interior.
SPIELMAN
La comunitat màgica està en deute
amb vós, Senyora Presidenta.
PICQUERY
No el subestimin.
L’ABERNATHY se’ls acosta.
ABERNATHY
Senyor Spielman, vam trobar la
seva vareta amagada.
Fa entrega d’una capsa negra rectangular.
PICQUERY
Abernathy?
ABERNATHY
I vam trobar això.
Té al palmell de la mà un flascó d’alguna substància daurada resplendent. L’SPIELMAN allarga la mà per agafar el flascó, que penja d’una cadena, i després d’un moment de vacil·lació, l’ABERNATHY el deixa anar.
A dins del carruatge, en GRINDELWALD alça els ulls cap al sostre quan l’SPIELMAN rep el flascó.
L’SPIELMAN puja al carruatge. L’AUROR 1 porta les regnes. L’AUROR 2 és al seu costat. La porta es tanca. Una sèrie de cadenats emergeixen de les portes del carruatge. Se sent un redoblament amenaçador quan els cadenats es tanquen sols l’un darrere l’altre.
AUROR 1
Iah!
Els vesprals emprenen el vol.
El carruatge cau en picat, i llavors s’alça a través de la pluja torrencial. Més AURORS el segueixen muntats en escombres.
Una pausa.
L’ABERNATHY fa un pas endavant, amb la vareta d’àlber. Mira enlaire cap al carruatge, que es fa cada cop més petit.
Llavors, desapareix.
TALL
ESCENA 6
EXTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
La part de sota del carruatge. L’ABERNATHY apareix, s’agafa als eixos de les rodes.
ESCENA 7
INTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
L’SPIELMAN i en GRINDELWALD seuen, es miren fixament als ulls, flanquejats per AURORS que apunten tots a en GRINDELWALD amb les varetes. La capsa de la vareta d’en GRINDELWALD és a la falda de l’SPIELMAN.
L’SPIELMAN aixeca el flascó, que penja de la seva cadena.
SPIELMAN
S’ha acabat la llengua de plata, eh?
Però en GRINDELWALD s’està transformant...
ESCENA 8
EXTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
L’ABERNATHY s’agafa millor a sota el carruatge. La cara també li canvia. Els cabells se li tornen rossos i més llargs... És en GRINDELWALD. Alça la vareta d’àlber.
ESCENA 9
INTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
La transformació ràpida d’en GRINDELWALD en l’ABERNATHY sense llengua és gairebé completa.
SPIELMAN
(astorat)
Oh!
ESCENA 10
EXTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
Totalment transformat, en GRINDELWALD desapareix de sota el carruatge... ...i apareix al costat del seient del cotxer, on el veuen els AURORS 1 & 2. En GRINDELWALD apunta amb la vareta a les regnes del carruatge, i converteix les cordes negres en serps vivents que s’entortolliguen al voltant de l’AUROR 1 de manera que cau del carruatge i es precipita cel nocturn avall, més enllà de l’escorta muntada en escombres.
En GRINDELWALD llança un altre encanteri de manera que les cordes negres de les regnes lliguen l’AUROR 2 com una crisàlide, i el llancen com si es tractés d’una fona contra els AURORS 3 & 4 al darrere del carruatge dels vesprals. Cauen en la foscor.
ESCENA 11
INTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
Totes les varetes canvien de direcció i burxen perillosament els colls de l’SPIELMAN i els dos AURORS que queden. L’SPIELMAN veu com la seva vareta es converteix en pols.
El carruatge es belluga perillosament, s’obren totes dues portes. Quan el cap d’en GRINDELWALD apareix a la finestra, l’SPIELMAN es deixa endur pel pànic i obre la capsa de la vareta que té a la falda. El Chupacabra en surt d’un salt i clava profundament els seus ullals al coll de l’SPIELMAN. S’hi baralla. El flascó cau a terra.
ESCENA 12
EXTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
En GRINDELWALD fa descendir el carruatge cap al riu Hudson, perseguit pels AURORS dalt d’escombres. Les rodes del carruatge freguen la superfície de l’aigua. Les escombres comencen a guanyar terreny.
En GRINDELWALD toca el riu amb la vareta d’àlber i de seguida l’interior del carruatge comença a omplir-se d’aigua.
Torna a fer enlairar el carruatge.
ESCENA 13
INTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
Submergits en l’aigua, els dos AURORS, l’SPIELMAN i l’ABERNATHY aguanten la respiració.
L’SPIELMAN prova d’arreplegar el flascó, que flota a l’aigua, però el Chupacabra li impedeix el pas. L’ABERNATHY, amb les mans lligades encara, aconsegueix agafar el flascó amb la boca.
ESCENA 14
EXTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
En GRINDELWALD encara condueix el carruatge, gesticula amb la vareta cap als núvols de tempesta que els envolten. Un seguit de llampecs fulminen els bruixots de les escombres, i els fan caure del cel d’un en un.
ESCENA 15
INTERIOR. CARRUATGE DELS VESPRALS. NIT
En GRINDELWALD apareix a la porta i dóna un cop de cap a l’ABERNATHY. Obre la porta de manera que l’aigua surt del carruatge, arrossegant els dos AURORS que quedaven. En GRINDELWALD entra a dins i agafa el flascó de la boca de l’ABERNATHY per la cadena, i llavors llança un encanteri que atorga a l’ABERNATHY una llengua nova i bífida.
GRINDELWALD
T’has unit a una causa noble, amic
meu.
En GRINDELWALD arrenca el petit Chupacabra a l’SPIELMAN. La bèstia frega amb afecte la cara ensangonada contra la mà del bruixot.
GRINDELWALD
Ja ho sé. D’acord. Ja ho sé, Antonio.
Se’l mira amb disgust.
GRINDELWALD
No en té mai prou.
Llavors el llança per la porta.
Amb una descàrrega màgica, envia l’SPIELMAN per la porta oberta, i llavors tira una vareta darrere seu.
ESCENA 16
EXTERIOR. CEL SOBRE L’OCEÀ ATLÀNTIC. NIT
Mentre l’SPIELMAN cau, aconsegueix arreplegar la vareta i conjura un encanteri alentidor invisible. Mentre s’enfonsa a poc a poc cap al mar, l’SPIELMAN veu com el carruatge solca els aires en direcció a Europa.
ESCENA 17
EXTERIOR. LONDRES ENNUVOLAT, WHITEHALL. TRES MESOS DESPRÉS. TARDA
Un silenci ombrívol. Pla de situació.
Un mussol baixa aletejant cap a la Conselleria.
ESCENA 18
INTERIOR. CONSELLERIA D’AFERS MÀGICS. TARDA
En NEWT SCAMANDER seu tot sol en una sala d’espera atrotinada, contemplant abstret l’espai davant seu. Després d’un moment, nota que alguna cosa li estira el canell. Mira cap avall. En Pickett, un bowtruckle, es gronxa d’un fil que li penja del puny.
El fil es trenca. En Pickett cau. El botó d’en NEWT rodola pel passadís. En NEWT i en Pickett miren com se’n va.
Una pausa.
Tots dos persegueixen el botó. En NEWT hi arriba just primer. Quan s’ajup per collir-lo, topa amb un parell de peus femenins.
LETA (FORA DE CAMP)
Estan a punt per rebre’t, Newt.
Es dreça. Cara a cara amb la LETA LESTRANGE, que és preciosa i somriu. En NEWT s’entafora el botó i en Pickett a la butxaca.
NEWT
Leta... què hi fas, tu, aquí?
LETA
En Theseus ha pensat que estaria bé
que formés part de la família de la
Conselleria.
NEWT
De debò va dir les paraules «família
de la Conselleria»?
Ella fa una rialleta. Enfilen pel passadís. Tensió. Molta història passada.
NEWT
Sona típic del meu germà.
LETA
A en Theseus li va saber molt de
greu que no poguessis venir a
sopar. Cap de les nits que et vam
convidar.
NEWT
És que he estat enfeinat.
LETA
És el teu germà, Newt, li agrada
veure’t. I a mi també.
En NEWT veu que en Pickett escala cap a la seva solapa i obre la butxaca de pit del seu abric.
NEWT
(a en Pickett)
Ei, tu! Cap a dins, Pick.
En Pickett es posa còmode.
LETA
(somriu)
Com és que les criatures estranyes
t’estimen tant?
NEWT
És que no n’hi ha, de criatures
estranyes...
NEWT & LETA
«...només gent curta de mires».
Ella torna a somriure. En NEWT —amb prou feines— li correspon.
LETA
¿Quant de temps et vas estar a l’aula
de càstig, quan li vas dir això a en
Prendergast?
NEWT
Doncs, em sembla que aquell cop va
ser un mes.
LETA
I jo li vaig posar una bomba fètida a
sota de la taula per poder venir amb
tu, te’n recordes?
Han arribat prop d’unes portes temibles, oficials, que condueixen cap a la sala de reunions. En surt en THESEUS SCAMANDER.
NEWT
No, la veritat és que no me’n
recordo.
Rebutjada, s’atura. En NEWT se n’allunya i va cap a en THESEUS, que s’assembla molt a en NEWT, però és més extravertit, amb un posat més relaxat. En THESEUS pica l’ullet a la LETA abans de dirigir-se a en NEWT.
THESEUS
Hola.
LETA
Theseus. Estàvem parlant de quan
vindrà en Newt a sopar.
THESEUS
De debò? Doncs... Escolta, abans
que entrem, vull...
NEWT
...És el meu cinquè intent, Theseus.
Em conec les formalitats.
THESEUS
Això no serà com les altres vegades.
Ara és... Tu prova de ser receptiu,
d’acord? I potser una mica menys...
Un gest sense paraules assenyala en Pickett, l’abric blau d’en NEWT i els seus cabells despentinats.
NEWT
...com jo?
THESEUS
(no pas sense afecte)
Doncs no faria cap mal. Au va,
som-hi.
ESCENA 19
INTERIOR. CONSELLERIA D’AFERS MÀGICS, SALA DE VISTES. TARDA
En NEWT i en THESEUS entren a la sala, on en TORQUIL TRAVERS (sever, mesquí), l’ARNOLD GUZMAN (nord-americà) i en RUDOLPH SPIELMAN (encara ple de blaus després de la fuga d’en GRINDELWALD, la mossegada visible al coll) ja estan asseguts.
Dues cadires buides, on seuen en NEWT i en THESEUS. Els racons de la sala són ben foscos.
TRAVERS
Comença la vista.
La ploma comença a escriure. En TRAVERS obre un dossier que té al davant, on hi ha còpies de les fotografies d’«Es busca» d’en NEWT i de la devastació postobscurial a Nova York.
TRAVERS
Vol que posem fi a la seva
prohibició de fer viatges
internacionals. Per què?
NEWT
Perquè m’agrada fer viatges
internacionals.
SPIELMAN
(llegeix del seu propi dossier)
«Subjecte poc cooperatiu i evasiu
sobre les raons del seu últim viatge
internacional».
Tots es miren en NEWT, a l’espera.
NEWT
Va ser un viatge de camp. Recollia
material per al meu llibre sobre
bèsties màgiques...
TRAVERS
Va destruir la meitat de Nova York.
NEWT
No, això és empíricament erroni en
dos aspectes...
THESEUS
(calmat, però ferm)
Newt!
En NEWT calla, arruga el front.
GUZMAN
Senyor Scamander, és evident que
vostè se sent frustrat i, francament,
nosaltres també. Per poder assolir
un compromís, ens agradaria fer-li
una proposta.
En NEWT es mira en THESEUS amb prevenció. En THESEUS assenteix: Escolta.
NEWT
Quina mena de proposta?
TRAVERS
El comitè acceptarà de retirar la
seva prohibició de viatjar, amb una
condició.
En NEWT espera. L’SPIELMAN s’inclina endavant.
SPIELMAN
Uneixi’s a la Conselleria.
Específicament, al departament del
seu germà.
En NEWT digereix això, i llavors:
NEWT
No, jo... això no és la mena de... en
Theseus és l’auror de la família. El
meu talent és un altre...
GUZMAN
Senyor Scamander, el món màgic i
el no màgic han estat en pau des de
fa més d’un segle. En Grindelwald
vol veure aquesta pau destruïda, i
per a determinats membres de la
nostra comunitat, el seu missatge és
molt seductor. Molts dels de sang
pura creuen que tenen el dret de
naixement de governar no tan sols
el nostre món, sinó també el món
no màgic. Veuen en Grindelwald
com el seu heroi, i en Grindelwald
veu aquest noi com un mitjà per fer
realitat tot això.
Quan sent això, en NEWT arruga el front, mentre veu com la cara d’en CREDENCE emergeix a la superfície de la taula.
NEWT
Em sap greu. Parla d’en Credence
com si encara fos viu.
THESEUS
Va sobreviure, Newt.
En NEWT queda immòbil, amb els ulls fixos damunt en THESEUS. En THESEUS assenteix.
THESEUS
Encara és viu. Se’n va anar de Nova
York fa mesos. És en alguna banda
d’Europa. No sabem on,
exactament, però...
NEWT
I vostès volen que jo caci en
Credence? Que el mati?
D’entre les ombres del racó en surt una riallada profunda i desagradable.
GRIMMSON
L’Scamander de sempre.
En NEWT reacciona quan sent la veu. En GRIMMSON s’acosta cap a la llum. Ple de cicatrius, brutal, és un caçador de bèsties mercenari.
NEWT
(furiós)
Què hi fa ell, aquí?
GRIMMSON
Acceptar la feina que tu ets massa
tou per fer.
En GRIMMSON se’ls acosta mentre la imatge fantasmal d’en CREDENCE tremola al damunt de la superfície encantada de la taula.
GRIMMSON
(fent referència a en CREDENCE)
És això?
En NEWT s’aixeca furiós, se’n va d’una revolada cap a la porta.
TRAVERS
(cridant darrere seu)
Documentació de viatge denegada!
En THESEUS es mira la porta mentre es tanca. El comitè no sembla sorprès, desvien la mirada cap a en GRIMMSON, que somriu burleta.
ESCENA 20
INTERIOR. CONSELLERIA D’AFERS MÀGICS, PASSADÍS. TARDA
En THESEUS va al darrere d’en NEWT.
THESEUS
Newt!
En NEWT s’atura. Es gira.
THESEUS
(irritat)
¿Et penses que a mi m’agrada, la
idea de fer servir en Grimmson?
NEWT
Escolta, no vull sentir que el fi
justifica els mitjans, Theseus.
THESEUS
Em sembla que hauries de treure el
cap de sota terra!
NEWT
(exasperat)
Molt bé, d’acord, som-hi. Quina
cosa més egoista... irresponsable...
THESEUS
Saps una cosa?, aviat arribarà l’hora
que tothom haurà de triar un
bàndol. Fins i tot tu.
NEWT
Jo no em dedico als bàndols.
THESEUS
Newt...
Fa mitja volta per anar-se’n, però en THESEUS corre al seu darrere, li agafa el braç per retenir-lo.
THESEUS
(mentre l’abraça)
Vine aquí.
En NEWT no li torna l’abraçada, però tampoc se’n desempallega.
THESEUS
(a l’orella d’en NEWT)
Et vigilen.
ESCENA 21
INTERIOR. CONSELLERIA D’AFERS MÀGICS, SALA DE VISTES. TARDA
En GRIMMSON seu a la cadira que ocupava NEWT, davant del comitè.
GRIMMSON
Molt bé, senyors. Suposo que la
feina és meva.
ESCENA 22
EXTERIOR. SILUETA D’UN BARRI BENESTANT DE PARÍS. TARDA
Pla de situació.
ESCENA 23
EXTERIOR. CARRER ELEGANT AMB CASES PARISENQUES DEL SEGLE XIX. TARDA
En GRINDELWALD i els seus ADEPTES són al carrer. En GRINDELWALD assenyala amb el bastó una casa particularment excel·lent.
Un enrenou anuncia l’arribada d’un cotxe fúnebre tirat per cavalls.
En NAGEL, en KRALL, en CARROW, l’ABERNATHY, en KRAFFT, la ROSIER (una dona) i en MACDUFF s’acosten a la porta principal. En KRALL l’obre amb la vareta. Els ADEPTES entren.
HOME PARISENC (FORA DE CAMP)
Chérie?
DONA PARISENCA (FORA DE CAMP)
Qui est là?
En GRINDELWALD mira carrer amunt i avall, tranquil, esperant, donant uns copets a la vorera amb la punta del bastó.
Veiem una resplendor verda: és el Malefici de la Mort. La porta es torna a obrir. En surten dos taüts negres. En GRINDELWALD es mira com en NAGEL i en KRAFFT carreguen els taüts al cotxe.
ESCENA 24
INTERIOR. AMAGATALL D’EN GRINDELWALD, SALA D’ESTAR. TARDA
En GRINDELWALD examina les andròmines elegants que ha deixat la família de l’alta burgesia que acaba d’assassinar.
GRINDELWALD
Sí. Això servirà, després d’una
neteja a fons.
(a en NAGEL)
Ara vull que vagis al circ. Dóna la
meva nota a en Credence, comença
el seu viatge.
En NAGEL assenteix i se’n va.
ROSIER
Quan hàgim guanyat, fugiran de les
ciutats a milions. La seva època ha
passat.
GRINDELWALD
No diguem aquestes coses en veu
alta. Només volem llibertat.
Llibertat de ser nosaltres mateixos.
ROSIER
D’anihilar els no-bruixots.
GRINDELWALD
No pas a tots. Tots no. No som
despietats. La bèstia de càrrega
sempre serà necessària.
Sentim l’enrenou que fa una criatura, molt a prop.
ESCENA 25
INTERIOR. AMAGATALL D’EN GRINDELWALD, HABITACIÓ DELS NENS. TARDA
En GRINDELWALD entra. Un nen petit aixeca el cap, desconcertat. En GRINDELWALD el contempla un moment, i llavors fa un senyal amb el cap a en CARROW, i surt.
Veiem una altra resplendor verda mentre en GRINDELWALD tanca la porta.
ESCENA 26
EXTERIOR. CARRERÓ DE LONDRES. VESPRE
En NEWT apareix i camina ràpidament sota un cel cada cop més tempestuós. Segons després, l’STEBBINS, un auror, apareix uns quants metres darrere seu. Fa una hora que juguen a aquest joc. En NEWT tomba una cantonada cap a un carreró més fosc, treu el nas i apunta amb la vareta a l’ STEBBINS.
NEWT
(sotto voce)
Ventus.
L’STEBBINS queda immediatament atrapat en un huracà individual. Davant de les mirades de confusió i diversió dels muggles que passen per allà, el barret li surt volant, gairebé cau a terra, i no pot continuar.
Amb una mica de somriure, en NEWT amaga el cap, estintolat encara a la paret del carreró fosc, i veu que un guant negre penja enlaire davant seu. Se’l mira, inexpressiu. El guant el saluda, i llavors assenyala cap a la llunyania. En NEWT mira cap on assenyala el guant. Dalt de tot de la cúpula de la catedral de St. Paul, una petita figura humana alça el braç.
En NEWT es torna a mirar el guant, que fa com si volgués fer una encaixada de mans. En NEWT l’agafa, i el guant i ell desapareixen...
ESCENA 27
EXTERIOR. CÚPULA DE ST. PAUL. VESPRE
...i apareixen al costat d’un bruixot elegant de quaranta-cinc anys amb els cabells i la barba de color castany rogenc i una mica de gris. En NEWT li torna el guant.
NEWT
Dumbledore.
(sorneguer)
Els teulats més discrets estaven tots
ocupats?
DUMBLEDORE
(contemplant la ciutat)
M’agraden les vistes. Nebulus.
Una boira espessa descendeix damunt Londres.
Desapareixen.
ESCENA 28
EXTERIOR. TRAFALGAR SQUARE. VESPRE
En DUMBLEDORE i en NEWT apareixen i passen caminant per davant dels grans lleons de pedra de Landseer. El cel s’enfosqueix, cada vegada més amenaçador. Un vol de coloms s’enlaira quan tots dos s’hi acosten.
DUMBLEDORE
Com ha anat?
NEWT
Encara estan convençuts que tu em
vas enviar a Nova York.
DUMBLEDORE
Els has dit que no ho vaig fer?
NEWT
Sí. Tot i que ho vas fer.
Una pausa. En DUMBLEDORE, inescrutable. En NEWT, esperant respostes.
NEWT
Em vas dir on trobar aquell ocell del
tro de contraban, Dumbledore.
Sabies que me l’emportaria a casa
seva i sabies que hauria de fer-ho a
través d’un port muggle.
DUMBLEDORE
Home, sempre he sentit molta
afinitat amb els grans ocells màgics.
Una història a la meva família diu
que un fènix ajudarà qualsevol
Dumbledore que es trobi
desesperat. Diuen que el meu
rebesavi en tenia un, però que va
aixecar el vol quan ell va morir, i no
va tornar mai.
NEWT
Amb tots els respectes, no em crec
ni de broma que va ser per això que
em vas parlar de l’ocell del tro.
Un soroll darrere seu. La silueta d’un home apareix d’entre les ombres. Tots dos desapareixen...
ESCENA 29
EXTERIOR. ESTACIÓ D’AUTOBUSOS VICTORIA. VESPRE
Passes a prop. Tots dos preparen les varetes, però les passes s’esvaneixen. Continuen caminant.
DUMBLEDORE
En Credence és a París, Newt. Està
provant de localitzar la seva família
de debò. M’imagino que has sentit
els rumors sobre qui és, en realitat.
NEWT
No.
En DUMBLEDORE i en NEWT pugen a un autobús aturat.
DUMBLEDORE
Els de sang pura pensen que és
l’últim membre d’una estirp
francesa important, un nadó que
tothom creia perdut...
Una mirada entre tots dos. En NEWT està astorat.
NEWT
El germà de la Leta?
DUMBLEDORE
És la brama que corre. De sang pura
o no, això sí que ho sé: un obscurus
creix en absència d’amor com un
bessó a l’ombra, un únic amic. Si
en Credence té un germà o una
germana autèntics que puguin
ocupar aquest lloc, potser encara se’l
podrà salvar.
(pausa)
Sigui on sigui a París, en Credence
està en perill o és un perill per als
altres. Encara no sabem qui és, però
cal trobar-lo. I jo tenia l’esperança
que fossis tu, qui el trobés.
En DUMBLEDORE conjura del no res la targeta d’en NICOLAS FLAMEL i l’ofereix a en NEWT, que se la mira amb sospita.
NEWT
Què és, això?
DUMBLEDORE
És l’adreça d’un conegut meu molt
antic. Una casa segura a París,
reforçada amb encanteris.
NEWT
Una casa segura? I per què la
necessito, jo, una casa segura a
París?
DUMBLEDORE
Caldria esperar que no la necessitis,
però si en algun moment les coses
van mal dades, sempre va bé tenir
un lloc on anar. Sí, home, per fer
una tassa de te.
NEWT
No, no, no... de cap manera.
ESCENA 30
EXTERIOR. LAMBETH BRIDGE. NIT
Apareixen en un pont.
NEWT
Tinc prohibit de fer viatges
internacionals, Dumbledore. Si
surto del país, em tancaran a
Azkaban i llençaran la clau.
En DUMBLEDORE s’atura.
DUMBLEDORE
Saps per què t’admiro, Newt? Més,
potser, que a cap altre home que
conec?
(davant la sorpresa d’en NEWT)
No busques el poder ni la
popularitat. Senzillament et
preguntes: Això és correcte en si
mateix? Si ho és, llavors ho haig de
fer, tant és el que costi.
Continua caminant.
NEWT
Això està molt bé, Dumbledore,
però perdona que t’ho pregunti, per
què no hi pots anar tu?
S’aturen.
DUMBLEDORE
No puc fer res contra en
Grindelwald. Has de ser tu.
(pausa)
Escolta, no te’n culpo pas, si jo fos al
teu lloc segurament també m’hi
negaria. Bona nit, Newt.
En DUMBLEDORE desapareix.
NEWT
Au, va!
El guant buit d’en DUMBLEDORE reapareix i fica la targeta de visita amb l’adreça de la casa segura a la butxaca d’en NEWT.
NEWT
(exasperat)
Dumbledore.
ESCENA 31
EXTERIOR. CARRER D’EN NEWT. NIT
Pla de situació: un carrer amb cases victorianes normals i corrents de maó groc. Primeres espurnes de pluja. En NEWT puja lleuger els esglaons d’entrada però s’atura just al davant de la porta principal. El llum a la seva sala d’estar s’encén i s’apaga.
ESCENA 32
INTERIOR. CASA D’EN NEWT. NIT
En NEWT obre amb compte la porta de la casa. A dins, una cria d’ensum es gronxa de la cadena de llautó d’un llum de taula, fent que s’encengui i s’apagui. La cria d’ensum aconsegueix robar la cadena de llautó abans de veure en NEWT. Fuig corrent, fent caure tota mena d’objectes a terra.
En NEWT veu una segona cria d’ensum asseguda en unes balances, mentre intenta clarament robar-ne els pesos pintats de color daurat.
Mentre el primer cadell arriba a la taula del menjador, en NEWT deixa caure un plat al seu damunt, que es continua movent per la taula. En NEWT llança una poma al plat oposat de la balança, i envia la cria d’ensum enlaire. En NEWT arreplega totes dues cries d’ensum abans no caiguin, i se les fica a les butxaques.
Satisfet, en NEWT se’n va cap a la porta del soterrani, però es gira en l’últim moment i veu una tercera cria d’ensum fugada que puja dalt d’una ampolla de xampany que hi ha al trinxant. Amb una gran sensació d’inevitabilitat, l’ampolla de xampany s’obre de cop i la cria d’ensum surt disparada cap a en NEWT al damunt del tap de suro, li passa pel costat i baixa cap a les escales del soterrani.
ESCENA 33
INTERIOR. SOTERRANI D’EN NEWT. MOMENTS DESPRÉS. NIT
Un hospital enorme per a criatures màgiques.
NEWT
Bunty! Bunty! Bunty, les cries
d’ensum s’han tornat a escapar!
(als ensums)
Ei! Oh.
La BUNTY, l’ajudant d’en NEWT, arriba corrent. És una noia normaleta, boja del tot per les criatures, desesperadament enamorada d’en NEWT. Agafa els ensums amb uns dits acabats d’embenar.
Tempta l’última cria d’ensum —la que muntava el tap de xampany— amb un collaret d’or, i llavors els desa tots tres en un niu ple d’objectes resplendents.
NEWT
Ben fet.
BUNTY
Em sap molt de greu, Newt, deuen
haver obert el pany mentre jo
netejava la gàbia dels auguris...
NEWT
No pateixis.
En NEWT i la BUNTY caminen plegats entre els compartiments.
BUNTY
Hmm... ja he donat menjar a
gairebé tothom, li he posat les gotes
al nas al Pinky, i...
NEWT
...I l’Elsie?
BUNTY
Els cagallons de l’Elsie ja tornen a
ser gairebé normals.
NEWT
Fantàstic. Ara ja te’n pots anar...
(li veu els dits)
Et vaig dir que el kelpie me’l
deixessis a mi.
BUNTY
Se li ha de posar més ungüent a la
ferida...
NEWT
No vull que acabis perdent algun dit.
En NEWT enfila cap a un toll d’aigua negra, amb la BUNTY trotant darrere seu, aclaparada d’emoció pel fet que ell s’hagi interessat per ella.
NEWT
De debò, vés-te’n a casa, Bunty.
Deus estar esgotada.
BUNTY
El kelpie sempre és més fàcil entre
dos.
S’acosten a l’aigua. En NEWT despenja una brida al costat de l’estanyol.
BUNTY
(amb esperances)
No t’hauries de treure la camisa?
NEWT
(sense donar-hi importància)
No pateixis, s’eixugarà molt de
pressa.
En NEWT somriu i salta enrere dins de l’aigua. El kelpie surt de cop: un cavall gegantí, semiespectral, decidit a ofegar en NEWT, que se li agafa al coll i aconsegueix pujar-li a l’esquena mentre la criatura es belluga amb fúria.
El kelpie es capbussa, tot emportant-se en NEWT a sota l’aigua. La BUNTY espera, espantada.
XOOOF... En NEWT torna a sortir a la superfície i el kelpie porta la brida posada. Ara dòcil, sacseja la crinera. La BUNTY està aclaparada per la visió d’en NEWT amb la camisa molla.
NEWT
Es veu que algú s’havia de desfogar.
L’ungüent, Bunty?
Ella l’hi dóna. Encara muntat dalt de la bèstia, en NEWT aplica ungüent a una ferida al coll del kelpie.
NEWT
Torna a mossegar la Bunty, tu, i
tindrem problemes.
Mentre desmunta, se sent un terrabastall a dalt. Tant ell com la BUNTY miren enlaire.
BUNTY
(espantada)
Què ha estat, això?
NEWT
No ho sé. Però vull que ara te’n
vagis a casa, Bunty.
BUNTY
Truco a la Conselleria?
NEWT
No, vull que te’n vagis a casa. Si us
plau.
ESCENA 34
INTERIOR. ESCALES DE CASA D’EN NEWT. UN MINUT DESPRÉS. NIT
En NEWT puja les escales cap a la part habitable de la casa, amb la vareta a punt, curiós i esperant el pitjor. Obre la porta.
ESCENA 35
INTERIOR. SALA D’ESTAR D’EN NEWT. NIT
Una residència de solter, espartana. La vida autèntica d’en NEWT és al soterrani.
En JACOB KOWALSKI i la QUEENIE GOLDSTEIN són al mig de la sala, amb unes maletes al costat, la QUEENIE nerviosa i emocionada, en JACOB confós i massa alegre, possiblement borratxo. Té a les mans les peces que queden del gerro d’en NEWT, que acaba de trencar.
QUEENIE
Si me’l poguessis donar... Tu dóna-
me’l a mi, rei. Dóna-me’l a mi.
(xiuxiueja)
Si em poguessis donar això a mi,
amor. Oh!
JACOB
(es mira en NEWT)
Li és igual. Aguanta.
NEWT
Que...
JACOB
(brama)
EI! NEWT! Vine aquí, tros d’animal.
Abraça amb força un NEWT encantat però incòmode.
QUEENIE
Esperem que no et faci res, Newt.
Hem entrat directament... ara plou
molt... a bots i barrals! Fa fred, a
Londres!
NEWT
(a en JACOB)
Però se suposava que havies quedat
obliterat!
JACOB
Ja ho sé!
NEWT
Doncs... Però...
JACOB
No va funcionar, company. Vull dir
que tu ja ho vas dir, la poció només
esborra els mals records. Jo no en
tenia cap. Vull dir, tampoc és ben
bé això, en tenia de molt estranys.
Però aquest àngel... aquest àngel
d’aquí em va posar al dia de totes les
coses dolentes, i ara som aquí, no?
NEWT
(contentíssim)
Això és fabulós!
Mira al voltant, convençut que la TINA també és aquí.
NEWT
I la... Tina? La Tina?
QUEENIE
Ai, només som nosaltres, rei. En
Jacob i jo.
NEWT
Ah.
QUEENIE
(incòmoda)
Per què no preparo una mica de
sopar, eh?
JACOB
Sí!
ESCENA 36
INTERIOR. SALA D’ESTAR D’EN NEWT. CINC MINUTS DESPRÉS. NIT
Tots tres seuen en una taula amb la vaixella desparellada d’en NEWT, i l’atmosfera carregada per l’absència de la TINA. La maleta de la QUEENIE és oberta al damunt del sofà.
QUEENIE
La Tina i jo no ens parlem.
NEWT
Per què?
PUNT DE VISTA d’en JACOB: tot rosa i desdibuixat, com si estigués feliçment borratxo.
QUEENIE
Sí, mira, resulta que va saber que en
Jacob i jo sortíem, i no li va agradar
gens per culpa de la «llei».
(dibuixa unes cometes amb els dits)
No podem sortir amb no-mags, no
ens podem casar amb ells. Bla, bla,
bla. A més, ja estava molt enrabiada,
per culpa teva.
NEWT
Meva?
QUEENIE
Sí, tu, Newt. Va sortir a Spellbound.
Mira... te l’he portat...
Apunta amb la vareta a la seva maleta. Una revista de celebritats en surt disparada: Spellbound: Secrets de les celebritats i encanteris de les estrelles! A la portada, un NEWT idealitzat i un ensum improbablement somrient. DOMADOR DE BÈSTIES ES CASA!
La QUEENIE obre la revista. En THESEUS, la LETA, en NEWT i la BUNTY són l’un al costat de l’altre al llançament del seu llibre.
QUEENIE
(l’hi ensenya)
«Newt Scamander amb la seva
promesa, Leta Lestrange; el seu
germà, Theseus; i una dona
desconeguda».
NEWT
No. És en Theseus, el que es casa
amb la Leta, no pas jo.
QUEENIE
Oh! Caram... doncs, mira, la Tina
va llegir això, i va començar a sortir
amb un altre. És un auror. Es diu
Achilles Tolliver.
Es fa silenci. En NEWT comença a adonar-se de l’estat d’en JACOB: menja sense cura, cantusseja, es prova de beure la sal. La QUEENIE l’hi pren i li posa el got a la mà, mirant de dissimular.
QUEENIE
Doncs, mira... Estem molt
emocionats de ser aquí, Newt. És
un... és clar, és un viatge molt
especial per a nosaltres. Mira, en
Jacob i jo ens casem.
Li ensenya el seu anell de compromís. En JACOB prova de fer un brindis en aquest moment i s’aboca la cervesa a l’orella.
JACOB
Em caso amb en Jacob!
Segur ara de què està passant, en NEWT es mira malament la QUEENIE.
NEWT (VEU EN OFF)
(parla telepàticament)
L’has encantat, oi que sí?
QUEENIE
(li llegeix el pensament)
Què? No ho he fet pas.
NEWT
Vols deixar de llegir-me el
pensament?
(parla telepàticament)
Queenie, l’has portat aquí contra la
seva voluntat.
QUEENIE
Això és una acusació escandalosa.
Mira-te’l. És feliç i prou. És tan
feliç!
NEWT
(treu la vareta)
Llavors no et farà res que...
La QUEENIE salta i prova d’interposar-se entre en JACOB i ell.
QUEENIE
Si us plau, no!
NEWT
Queenie, no has de tenir por de res,
si ell es vol casar de debò. Podem
aixecar l’encanteri i ens ho pot dir
ell mateix.
Transcorren alguns instants dolorosos. A la fi, ella s’aparta.
JACOB
Què hi tens, aquí? Què faràs, tu,
ara? Què farà vostè amb això,
senyor Scamander?
NEWT
Surgito.
En JACOB reacciona com si li haguessin buidat una galleda d’aigua freda al damunt. Torna a ser ell mateix, i es mira el lloc on és. Es mira en NEWT.
NEWT
Felicitats pel teu compromís, Jacob.
JACOB
Espera’t, què?
En NEWT es mira la QUEENIE.
JACOB
Oh no.
S’adona que ha estat sotmès contra la seva voluntat. A poc a poc, s’aixeca per enfrontar-se a la QUEENIE.
Ella li llegeix el pensament. Amb un sanglot, corre a tancar la seva maleta (en cauen diversos objectes petits, inclòs un pintallavis i un tros de postal esparracada) i fuig de la casa.
JACOB
Queenie!
(es gira cap a en NEWT)
Estic molt content de veure’t. Es pot
saber on redimonis sóc?
NEWT
Eh, uh, Londres.
JACOB
(frustrat)
Oh! Sempre hi havia volgut venir!
(enrabiat)
Queenie!
Surt corrent al seu darrere.
ESCENA 37
EXTERIOR. CARRER D’EN NEWT. UN MINUT DESPRÉS. NIT
La QUEENIE surt corrent de casa d’en NEWT i enfila pel carrer, plorant. En JACOB corre darrere seu, lívid.
JACOB
Queenie, reina. Escolta, tinc
curiositat, quan m’hauries
despertat? Quan haguéssim tingut
cinc fills?
La QUEENIE es gira per enfrontar-se amb en JACOB.
QUEENIE
Què té de dolent que em vulgui
casar amb tu?
JACOB
D’acord...
QUEENIE
Que vulgui tenir una família?
Només vull tenir el mateix que té
tothom, res més.
JACOB
D’acord, espera. N’hem parlat un
milió de vegades, d’això. Si ens
casem i ho descobreixen, et fotran a
la presó, reina. No ho puc permetre.
No els agrada que la gent com jo es
casi amb la gent com tu. Jo no sóc
un bruixot. Només sóc jo.
QUEENIE
Aquí són molt progressistes, i
deixaran que ens casem com cal.
La QUEENIE assenyala el carrer.
JACOB
Reina, no et fa cap falta encantar-
me. Ja ho estic! T’estimo tant.
QUEENIE
Sí?
JACOB
Sí. Però no puc permetre que ho
arrisquis tot d’aquesta manera, ho
entens? No ens deixes triar, reina.
QUEENIE
Tu sí que no em deixes triar a mi.
Un dels dos havia de ser valent, i tu
eres massa covard!
JACOB
Que jo era massa covard? Si jo sóc
covard, tu ets...
Ella li llegeix el pensament.
QUEENIE
...boja!
Ella reacciona. Ell sap que l’ha «sentit».
JACOB
Jo no ho he dit...
QUEENIE
No t’ha fet falta.
JACOB
No, no ho volia dir, reina.
QUEENIE
Sí que volies.
JACOB
No.
QUEENIE
Me’n vaig a veure la meva germana.
JACOB
Molt bé. Vés a veure la teva
germana.
QUEENIE
Molt bé.
La QUEENIE desapareix.
JACOB
No, espera’t! No! Queenie! No ho
volia dir. No he dit res de res.
Però està tot sol al carrer.
ESCENA 38
INTERIOR. CASA D’EN NEWT. POCA ESTONA DESPRÉS. NIT
La mirada trista d’en NEWT cau al damunt del tros de postal. S’acosta a collir-lo, i llavors hi apunta la seva vareta.
NEWT
Papyrus Reparo.
Es recompon totalment. Veiem una fotografia de París.
El text de la postal es fa visible a la pantalla.
TINA (VEU EN OFF)
Benvolguda Queenie,
Quina ciutat més preciosa. Penso en tu,
Tina X
ESCENA 39
INTERIOR. SOTERRANI D’EN NEWT. NIT
En JACOB entra, empeny la porta i mira al voltant. Ben xop, fa una hora que busca pels carrers. No es veu en NEWT enlloc.
JACOB
Ei, Newt?
NEWT (FORA DE CAMP)
Aquí baix, Jacob. De seguida estic
amb tu.
En JACOB comença a examinar el recinte. Prop del toll d’aigua fosca on viu el kelpie, en NEWT ha posat un rètol per a la BUNTY: BUNTY:
NO TOQUIS FINS QUE TORNI. Continua.
Un auguri gralla, planyívol, quan en JACOB li passa pel costat.
JACOB
Ja en tinc prou, de problemes.
NEWT (FORA DE CAMP)
No, no, no. Torna a dintre, si us
plau. Això, espera, espera, espera,
espera.
Un rètol a la gàbia de l’auguri diu: BUNTY: NO ET DESCUIDIS DE DONAR PINSO AL PATRICK. En JACOB sent moviment i canvia de direcció, passa pel costat d’un griu que ronca, amb el bec embenat:
BUNTY: CANVIA LES BENES CADA DIA.
La maleta d’en NEWT és al costat del recinte dels ensums. A l’interior de la tapa hi ha una gran fotografia en moviment de la TINA, que ha arrencat d’un diari.
En NEWT tomba la cantonada, amb l’abric posat.
NEWT
La Queenie s’ha deixat una postal.
La Tina és a París, buscant en
Credence.
JACOB
Genial. La Queenie anirà
directament amb la Tina.
(eufòric)
Molt bé, ens n’anem a França,
company! Un moment. Vaig a
buscar la jaqueta.
NEWT
Ja te la porto.
En NEWT ja ha apuntat al sostre amb la vareta. La jaqueta, el barret i la maleta d’en JACOB cauen a terra davant seu. En JACOB rep una alenada d’aire calent màgic, que eixuga la seva roba molla de pluja.
JACOB
(impressionat)
Oh. Preciós.
Se’n van. Aproximació a la nota que ha aparegut: BUNTY, ME’N VAIG
A PARÍS. M’HE ENDUT ELS ENSUMS. NEWT.
ESCENA 40
EXTERIOR. PARÍS, PLACE CACHÉE. NIT
Una nit clara, plena d’estrelles. La TINA GOLDSTEIN, readmesa com a auror en una missió pròpia, més elegant i segura d’ella mateixa que a Nova York però amb una gran tristesa personal a sobre, camina cap a l’estàtua de bronze d’una dona vestida amb una túnica, al damunt d’una base de pedra molt alta, on bruixes i bruixots vestits de muggles s’esvaneixen.
ESCENA 41
EXTERIOR. PLACE CACHÉE, CIRC ARCANUS. NIT
Música, rialles i conversa esclaten al seu voltant. El circ està en el seu apogeu. Una pancarta anuncia: CIRC ARCANUS: MONSTRES I RARESES!
Diverses tendes, una gran carpa al bell mig.
La TINA passa per davant dels artistes de carrer que treballen a l’aire lliure, i els observa. Un MIG TROLL fa demostracions de força. Uns quants humanoides deformes i particularment miserables —ÉSSERS INFERIORS sense poders però d’ascendència màgica— volten per tot arreu, accepten diners de la gentada. Banyes amagades sota els barrets, ulls inusuals sota caputxes; MIG ELFS i MIG GOBLINS fan jocs malabars i acrobàcies.
Un magnífic zouwu xinès, una criatura semblant a un gat gegant amb una cua llarga i emplomada, està tancat en una gàbia. Focs artificials esclaten al cel.
ESCENA 42
INTERIOR. CIRC ARCANUS, TENDA DE RARESES. VESPRE
La NAGINI està agenollada al costat d’un bagul, acariciant el seu vestit de circ. Aviat haurà d’actuar. En CREDENCE corre cap a ella.
CREDENCE
(xiuxiueja)
Nagini!
Ella es gira.
NAGINI
Credence.
Ell li dóna la nota. Ella se la mira, arruga les celles.
CREDENCE
(xiuxiueja)
Em sembla que sé on és.
La NAGINI aixeca el cap, el mira als ulls.
CREDENCE
Fugim aquesta nit.
L’SKENDER entra a la tenda de la NAGINI.
SKENDER
Ei, noi, t’he dit que no t’hi acostis, a
ella... qui t’ha donat permís per fer
una pausa? Vés a netejar el kappa.
L’SKENDER tanca la cortina entre en CREDENCE i la NAGINI.
SKENDER
(a la NAGINI)
I tu, prepara’t!
En CREDENCE es gira i mira enlaire cap a una gàbia plena de dracs de foc.
ESCENA 43
INTERIOR. CIRC ARCANUS, CARPA PRINCIPAL. NIT
L’SKENDER està dret al costat de la plataforma circular/gàbia enmig d’una gentada, molts dels quals són borratxos.
SKENDER
Tot seguit, el nostre petit espectacle
de fenòmens i rareses els presenta...
un maledictus!
Obre les cortines de cop. Veiem la NAGINI amb un vestit de pell de serp. Els homes de la multitud xiulen i criden.
SKENDER
Capturada a les jungles d’Indonèsia,
és portadora d’una maledicció de
sang. Aquests éssers inferiors estan
destinats, durant el transcurs de les
seves vides, a convertir-se
permanentment en bèsties.
La TINA s’obre pas entre la gent, busca en CREDENCE.
En una altra banda de la tenda, un francès africà elegant, ben vestit, en YUSUF KAMA, examina la gentada en comptes de mirar-se l’SKENDER. Porta una ploma negra a la cinta del seu barret.
SKENDER
Però mirin-se-la. Tan bella, oi? Tan
desitjable... però aviat quedarà
atrapada per sempre més en un cos
molt diferent. Cada nit, quan
s’adorm... mesdames et monsieurs... es
veu forçada a esdevenir...
No passa res. La multitud escridassa l’SKENDER. La NAGINI es mira l’SKENDER, una mirada d’odi.
SKENDER
Es veu forçada a esdevenir...
Els ulls d’en CREDENCE i la NAGINI es troben d’una banda a l’altra de la carpa.
CANVI D’ANGLE sobre la TINA, que ha vist en CREDENCE. Comença a dirigir-se cap a ell, provant de no atraure la seva atenció.
CANVI D’ANGLE sobre en KAMA, que fa el mateix.
SKENDER
Es veu forçada a esdevenir...
L’SKENDER colpeja els barrots. La NAGINI tanca els ulls. Lentament, es converteix en serp.
SKENDER
Amb el pas del temps, no podrà
tornar-se a transformar. Quedarà
atrapada per sempre més en el cos
d’una serp.
La NAGINI ataca de sobte l’SKENDER a través dels barrots i deixa anar un crit en reptilià. L’SKENDER s’ensorra, ensangonat. Al darrere de la carpa, en CREDENCE obre d’un cop la gàbia dels dracs de foc, que surten volant cap a la llibertat com focs artificials. La carpa s’incendia; crits, pànic, la gent es baralla per poder arribar a la sortida...
