ESCRIPTORES
En una casa freda i inhòspita del nord d’Anglaterra, hi vivien tres germanes. La Charlotte, l’Emily i l’Anne passaven molt temps soles i es distreien escrivint històries i poemes.
Un dia, la Charlotte va decidir enviar uns poemes seus a un poeta anglès famós per demanar-li què li semblaven. La seva resposta va ser: «No m’agraden gens els seus poemes: la literatura és cosa d’homes!».
La Charlotte va continuar escrivint.
Una nit, va trobar un quadern obert a la tauleta de l’Emily.
—Per què no m’havies ensenyat mai els teus poemes? —va preguntar la Charlotte—. Són preciosos.
L’Emily es va enfadar molt perquè la seva germana havia llegit els seus poemes sense permís. Però quan es va calmar, la Charlotte li va fer una proposta:
—Per què no escrivim un llibre de poesia juntes?
L’Emily li va dir que sí.
Quan finalment van poder publicar el llibre, només en van vendre dos exemplars. Però no es van rendir i van continuar treballant en secret, parlant de les seves obres a l’hora de sopar.
Aquesta vegada, cada una va treballar en una novel·la. Quan les novel·les es van publicar, van ser un gran èxit. La gent de la seva època no es podia creure que les haguessin escrit unes noies de poble, i les germanes van haver d’anar a Londres per demostrar que n’eren realment les autores.
Els seus llibres s’han traduït a moltes llengües i els han llegit milions de persones arreu del món.
CAP AL 1816 – CAP AL 1855
REGNE UNIT