ENTRENADORA D’ÀGUILES
Heus aquí una noieta de tretze anys que es deia Aisholpan i que vivia a les gèlides muntanyes del massís de l’Altai. Des de feia set generacions, els homes de la seva tribu caçaven amb àguiles daurades.
Les àguiles daurades són criatures grosses i ferotges, d’urpes esmolades i becs corbats: poden ser realment perilloses. Per a l’Aisholpan, però, eren senzillament precioses. Volia entrenar-ne una ella tota sola, així que un bon dia va dir al seu pare:
—Pare, ja sé que fins ara no ho ha fet mai cap noia, però si me n’ensenyes, ho faré molt bé.
L’home, que era un bon entrenador d’àguiles, s’ho va rumiar una mica. Finalment li va dir:
—Ets forta i no tens por. Te’n sortiràs —li va dir.
El pare i ella van galopar fins al cor de les muntanyes nevades. No va ser gens fàcil trobar un aguiló per poder-lo entrenar. Amb una corda lligada a la cintura, i vigilant de no patinar per entre les roques punxegudes, l’Aisholpan va aconseguir abastar un niu amb una aguileta daurada, tota sola.
Li va cobrir el cap per tranquil·litzar-la, i se la va endur a casa. Li va cantar cançons i li va explicar rondalles, perquè li reconegués la veu. La va alimentar i li va ensenyar a aterrar al seu guant. «La tracto amb respecte, perquè si confia en mi no se n’anirà. Serem un equip durant uns quants anys. Després, la retornaré a la natura. El cercle de la vida ha de continuar».
L’Aisholpan va ser la primera dona que va participar en la competició d’Àguiles Daurades d’Ölgii, a Mongòlia. Després d’ella, tres noies més van decidir-se a entrenar àguiles.
NASCUDA EL 2003
MONGÒLIA