Cal proclamar-ho ben alt, si molt calgués surto al balcó i ho repeteixo a crits: ‘a la vegada’ i ‘al mateix temps’ són locucions adverbials catalanes. Tot i que m’estimaria més no fer-ho, si els soc sincer. Per res del món voldria veure un guàrdia urbà, amb un megàfon, cridant des de la vorera:
—Deixi de cridar locucions adverbials catalanes, o s’haurà d’atendre a les conseqüències!
‘A la vegada’ i ‘al mateix temps’, res a dir-hi si no haguessin minat un adverbi que també és català: ‘alhora’, que sempre ha sigut la forma més corrent. Vol dir que dues accions s’executen a un mateix temps. El DIEC ens en dona un exemple molt clar, encara que psicològicament desequilibrat:
Reia i plorava alhora.
Aquest exemple és copiat del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra (1932). No sabem quin individu neurastènic tenia Fabra al cap. La seva cunyada? Eugeni d’Ors? Harold Lloyd?
A l’entrada ‘vegada’ del DIEC, hi llegim:
[LC] [AD] a la vegada loc. adv. Tot alhora. Balla i canta a la vegada.
De nou l’exemple és copiat del Diccionari Fabra i, en aquest cas, els entesos coincideixen que al·ludeix a la Bella Dorita, molt admirada pels membres de la Secció Filològica dels anys vint —tret dels capellans, naturalment—. Mossèn Clascar no estava per distraccions.
Tot seguit observem amb atenció una marca de l’entrada del DIEC: [AD]. El DIEC ens indica que ‘a la vegada’, a més a més de lèxic comú —la marca [LC] —, és propi del ‘llenguatge administratiu’. Per què, ‘administratiu’?
—Ha de registrar a la vegada cinc còpies de l’imprès degudament emplenades, a la planta segona, taulell 29, amb les pòlisses i els permisos corresponents, timbrats amb els segells departamentals correctes i la cèdula.
Molt important, els documents administratius sempre han d’estar ‘emplenats’. Fins i tot, ‘omplenats’, que és un híbrid —o mula— entre ‘omplir’ i ‘emplenar’. A l’administració pública hi domina un argot murriesc, incomprensible si no en formes part, un codi privat entre funcionaris, com el tenen els presos, els gitanos i els ciclistes.
Per què ‘a la vegada’ és més administratiu que ‘alhora’? Perquè ‘a la vegada’ coincideix amb la locució castellana a la vez. Tothom sap que el castellà és un idioma especialment dotat per a l’administració.
‘A la vegada’ i ‘al mateix temps’ han fet migrar ‘alhora’. Per indicar simultaneïtat, molts catalans també recorren a ‘a l’uníson’, tot i que no és exactament el mateix que ‘alhora’. ‘A l’uníson’ inclou el sentit de ‘produint la mateixa nota o melodia’. Una frase com ara «Van tenir un orgasme a l’uníson» és interpretable en aquest sentit: els amants, en el punt més àlgid, van entonar la mateixa nota o melodia.