percebuts per ningú, tenen totes aquelles propietats amb què nosaltres els per-
cebem directament quan ho fem ocasionalment. Al seu torn, un realista
directe sofisticat establirà una discriminació entre propietats, i afirmarà que
algunes propietats no són als objectes quan no són percebuts per ningú, a
saber, aquelles que sols existeixen en els subjectes perceptors. Fent una varia-
ció de la fórmula anterior, podríem dir que per al realista directe sofisticat el
món no és exactament tal com el percebem. On és el límit, però?
El realista directe sofisticat, per tal d’establir una diferència d’estatus entre pro-
pietats pot fer servir, com a coneixement privilegiat, la distinció que, des de
l’època de Galileu, la ciència ha establert entre qualitats primàries (forma,
mida, moviment, estructura atòmica i molecular) i qualitats secundàries (color,
sabor, olor, so, textura, calor). Així, les qualitats primàries serien aquelles que
són als objectes encara que no siguin percebuts per ningú, i nosaltres les perce-
bem directament quan ocasionalment percebem els objectes; al seu torn, les
qualitats secundàries només serien de l’objecte en tant que es percep o, millor
dit, són qualitats que pertanyen al subjecte en tant que percep l’objecte.
Tanmateix, el realista directe, per a convertir-se en sofisticat (o científic),
haurà d’admetre, respecte a les qualitats secundàries, una teoria causal de la
percepció, i així no tindrà més remei que desplaçar-se cap a un realisme indi-
recte o representacionista. Efectivament, acceptar que les qualitats secundà-
ries només es troben en els objectes en tant que són objectes percebuts sembla
implicar que percebre un objecte a través d’alguna qualitat secundària serà
percebre l’objecte indirectament. Per exemple, quan percebem una cirera,
amb els ulls tancats, a través del seu sabor –i, per tant, sense percebre’n la for-
ma o les mides, és a dir, les seves qualitats primàries–, estarem percebent indi-
rectament la cirera. I aquí de poc valdria afirmar que les qualitats secundàries
en cert sentit també estan en els objectes, en tant que les qualitats primàries que
hi ha en els objectes en són la causa.
En altres paraules: el fet d’afirmar que les qualitats secundàries, enteses no com
qualitats percebudes, sinó com les causes de les qualitats percebudes, sí que són en
els objectes, no eliminaria el caràcter indirecte de la percepció. Si el sabor de la
cirera, en tant que és un sabor que nosaltres percebem, no és present en la cirera,
sinó sols en nosaltres, aleshores, a pesar que puguem parlar del sabor de la cire-
ra en la cirera, entès com una determinada configuració de les qualitats primà-
ries que en són la causa, la percepció de la cirera a través del seu sabor seria
indirecta. Igualment, encara que acceptem la distinció entre la calor que sen-
tim quan posem la mà a l’aigua i la calor entesa com a temperatura –és a dir,
com a moviment molecular–, que sí que seria present a l’aigua, si percebem
l’aigua a través de la sensació de calor, aleshores estarem percebent l’aigua
indirectament.
Passem ara a la distinció ingenu-sofisticat respecte al realisme indirecte. En la
seva versió ingènua, totes les propietats que percebem (indirectament) en els
objectes físics tenen la seva rèplica en la ment del subjecte perceptor, la qual és
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 90 Teoria del coneixement
Trobareu la defensa d’una
versió del realisme directe
científic o sofisticat en
l’obra següent:
W.F. Sellars (1971). Ciencia,
percepción y realidad.
Madrid: Tecnos.
Lectura
complementària
El realisme
representacionista ingenu
s’ha defensat en les obres
següents:
Aristòtil (1981).
“De l’ànima”. Psicologia.
Barcelona: Laia.
J.L. Mackie (1988).
Problemas en torno a Locke.
Mèxic: UNAM.
El realisme
representacionista científic
el trobareu en:
J. Locke (1956). Ensayo
sobre el entendimiento
humano. Mèxic: Fondo
de Cultura Económica.
B. Russell (1973). Los
problemas de la filosofía.
Obras completas (vol. II).
Madrid: Aguilar.
H.P. Grice (1974). “La
teoría causal de la
percepción”. A: G.J.
Warnock (ed.). La filosofía
de la percepción. Mèxic:
Fondo de Cultura
Económica.
Lectures
complementàries