Presentació
Almenys des de Descartes, la teoria del coneixement s’ha convertit en un dels
eixos centrals de l’activitat filosòfica. I és que ja no podem ser ingenus quan
parlem de les nostres experiències i els nostres sentiments, o dels sentiments
i les experiències dels altres. No podem donar per fet que el nostre coneixe-
ment de la realitat sempre és correcte i adequat. Ni tan sols no podem donar
per fet que la nostra idea de realitat és correcta, perquè la realitat no solament
pot ser de tipus diversos (física, psíquica, cultural, social), sinó que també té
manifestacions molt variades i complexes.
En els assumptes del coneixement, no és bo estalviar-se feina, no es pot donar
res per ben fet, tot s’ha d’examinar amb calma i precaució. Un pensament que
vulgui ser una mica crític, doncs, ha d’examinar la seva pròpia capacitat i
competència: ha de ser autocrític. Per això ha de començar examinant les
bases sobre les quals es mou i, és clar, les possibilitats i els límits que té.
A partir d’això, són molts els temes que es podien haver abordat en un àmbit
com aquest. Aquí hem preferit centrar-nos en algunes qüestions que tenen una
rellevància especial en la discussió actual: l’objectivitat del coneixement cientí-
fic, el coneixement d’un mateix i la possibilitat del coneixement de l’altre, i
també la importància social –i no solament individual– del coneixement.
El seguiment de les qüestions i dels temes s’ha fet, sempre que ha estat possi-
ble, amb referència a alguns dels grans autors del pensament modern i con-
temporani. S’ha de confiar que el complement del fil temàtic amb el fil histò-
ric pot ajudar a situar millor les qüestions i a relacionar-les amb les que es
plantegen en altres disciplines. Així és com la teoria del coneixement pot arri-
bar a adquirir, en la reflexió personal, la mateixa funció bàsica que té en el con-
junt del saber.
En els materials didàctics que formen aquesta obra el lector trobarà els con-
tinguts i les eines procedimentals bàsiques per a assolir els objectius següents:
1. Familiaritzar-se amb els principals temes de debat de la teoria del conei-
xement actual.
2. Iniciar-se en l’anàlisi específica de conceptes com objectivitat i subjectivitat,
que tenen una enorme rellevància teòrica i pràctica.
3. Descobrir la importància d’aquestes qüestions per a comprendre millor
altres temes i altres matèries.
4. Avançar en el pensament personal, millorant la claredat dels planteja-
ments i el rigor de les argumentacions.
J.M. Terricabras