Doncs bé, és aquesta darrera aproximació la que desperta l’interès del filòsof,
tot i que les investigacions empíriques també poden tenir, com veurem, un
paper rellevant pel que fa a la dilucidació del seu valor epistèmic.
1.1. Problemes amb la definició intuïtiva de la percepció
D’aquesta comprensió més o menys intuïtiva neixen ja els diversos problemes
que afronten les teories de la percepció. Per exemple, a partir del seu caràcter fia-
ble, però no infal·lible, i també a partir dels fenòmens de la il·lusió i de l’interval
temporal, s’ha alimentat el tradicional argument de l’error –l’afirmació genera-
litzadora que totes les percepcions podrien ser sempre errònies o fallides a partir
del fet que en algunes ocasions hi ha percepcions que així ho han estat–. És més,
les diverses formes d’intentar neutralitzar aquest argument han afectat la manera
intuïtiva d’entendre la seva naturalesa i el seu valor epistèmic. En concret, sembla
que ja no serà possible defensar sense discussió que la percepció és una espècie de
contacte directe i immediat amb al món extern. Igualment, pot esdevenir sospi-
tosa la distinció entre allò intern al subjecte –l’aprehensió en què consistiria la
percepció– i allò extern a la ment –els objectes del món físic.
No avancem, però, massa ràpidament i mirem d’entendre els motius d’aquests
reajustaments filosòfics. Amb aquesta finalitat, considerarem ara els proble-
mes de la il·lusió i de l’interval temporal.
Per il·lusió cal entendre tota una gamma heterogènia de fenòmens percep-
tius que no es poden reduir a una única caracterització ni a una classifica-
ció nítida: les il·lusions en sentit estricte, els casos de relativitat en la per-
cepció i les al·lucinacions.
1) Les il·lusions en sentit estricte succeeixen quan el subjecte s’enganya en la
identificació de l’objecte percebut o de les seves propietats. Casos típics en serien
les il·lusions visuals que sofreixen els afeccionats al futbol quan veuen un gol i
l’esfèrica simplement s’ha estavellat en la part exterior de la porteria; o aquelles
altres tan freqüents als textos de psicologia, com el cas de les línies iguals que sem-
blen de diferent llargària (la il·lusió de Müller-Lyer) o el de les formes canviants
amb què es percep un objecte –per exemple, l’ànec-conill de Jastrow o la jove-
dama de Boring–. Altres exemples en són: les dobles imatges, els miratges o la tri-
dimensionalitat del cinema aconseguida per la projecció veloç dels fotogrames.
2) La relativitat de les percepcions consisteix en el fet que les propietats apa-
rents de l’objecte percebut poden variar en relació amb la posició de distints
subjectes perceptors, o en funció de la distància que hi ha entre l’objecte i els
subjectes i del medi en què interaccionen, o a causa de l’estat físic dels subjec-
tes. Evidentment, no es tracta, com en el cas anterior, d’enganys, sinó de varia-
cions respecte a la norma segons la qual els objectes es perceben en condicions
estàndard. Per exemple: el plat rodó que es veu amb forma el·líptica; la matei-
xa aigua que a una persona li sembla que està freda i a una altra, calenta; el vi
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 86 Teoria del coneixement
Heus aquí uns casos típics
d’il·lusió perceptiva: la il·lusió
de Müller-Lyer, l’ànec-conill
de Jastrow i la jove-dama de
Boring.
Exemples d’il·lusions