1. Arribar a entendre què és allò epistèmicament específic de la percepció i la
inducció, així com els problemes que l’escèptic planteja respecte a la seva
validesa com a tipus de coneixement.
2. Tenir una visió clara de quines són les diverses teories filosòfiques sobre la
percepció i la inducció, i conèixer quins problemes filosòfics pretenen solu-
cionar i quins poden originar.
3. Ser capaç de desenvolupar els avantatges explicatius, si n’hi ha, que les teo-
ries estudiades tenen les unes respecte a les altres.
4. Comprendre com les anàlisis específiques de la percepció i de la inducció
formen part de concepcions més generals sobre el coneixement i el tipus
d’éssers que som els humans.
1. La percepció
Tots estem familiaritzats espontàniament amb la percepció, de manera que,
atenent les nostres intuïcions ordinàries, és possible obtenir ja una primera
aproximació respecte a la seva naturalesa. Així, podem dir que:
• La percepció –a diferència del que passa amb la imaginació, els somnis o el
coneixement de les sensacions corporals*– és la nostra manera de ser cons-
cients del món extern o, si es vol, dels objectes físics, els quals prima facie
són públics, intersubjectius i independents del subjecte perceptor.
• En segon lloc, la percepció sembla que consisteix en un contacte directe,
transparent i immediat amb els objectes físics: una relació del tipus ‘aquí, l’ob-
jecte – aquí, l’aprehensió de l’objecte’, en la qual el subjecte no és conscient
de cap procés intermedi d’interpretació o d’inferència. De fet, només en
casos de dubte o en condicions no òptimes* són necessaris processos de raona-
ment per a determinar la naturalesa de l’objecte percebut o les seves propietats.
• Per acabar, la percepció no és una aprehensió ni infal·lible ni omniscient, sinó
sols fiable i selectiva. I això fa que la percepció pugui sofrir variacions respecte
a la qualitat i la precisió: els objectes poden passar-nos desapercebuts, els
podem percebre amb dificultat o, fins i tot, podem errar en llur identificació.
La percepció es pot analitzar de dues maneres diferents:
a) En relació amb els processos físics que hi estan involucrats –problemes que
primordialment corresponen a psicòlegs i neurofisiòlegs.
b) En relació amb la seva naturalesa i el seu valor epistèmics, és a dir, respecte
al problema de què és la percepció i de si es tracta d’una font fiable de coneixe-
ment del món.
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 85 Teoria del coneixement
* Per exemple, el dolor o la
localització dels nostres membres.
* Per exemple, quan som enmig
de la boira o quan la il·luminació
és deficient.